Una ràpida consagració .Va néixer a Felanitx (Mallorca, Espanya) el 1957. És una de les figures més destacades de les arts plàstiques al seu país. Va estudiar a l’Escola d’Arts Decoratives de Palma de Mallorca i el 1974 a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. A l’any següent va tornar a la seva ciutat natal i va formar part de taller Lunatic, un grup d’art conceptual. El reconeixement internacional li va arribar després de la seva participació a la Biennal de São Paulo de 1981 (on les seves obres mostraven influències del neoexpressionisme alemany i la transavantguarda italiana) i a la Documenta de Kassel de 1982.

[kml_flashembed movie="http://www.metacafe.com/fplayer/2488408/miquel_barcelo.swf" width="400" height="345" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QYopNXu1_AE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

l Crit Edward Munch. En aquesta obra l’expressió dels sentiments i el tractament del color és contundent. Les pinzellades formen línies de composició que porten a un sol punt, el cap que crida. Les línies distorsionen les formes intentant donar forma al sentiment representat. Tot el quadre participa de l’angoixa i la inquietud d’aquest crit. El rostre està representat com el d’una caricatura: els ulls extremadament oberts i les galtes enfonsades com les d’una calavera. Els colors són purs i contrastats amb forta presència del gris i el negre. Com tots els artistes expressionistes, l’autor prescindí de la representació de la realitat i la bellesa a favor de posar l’accent en l’expressió…

http://www.imageandart.com/tutoriales/biografias/munch/munch.html

Observeu les diferències expressives d’una mateixa acció-emoció representada, en aquest cas en volum, per un altre autor Júlio González. Aquest bust és una de les figures més dramàtiques y expressives de l’autor, un símbol de la lluita per la llibertat. Ens mostra el rostre d’un dona senzilla, forta i humil, amb el mocador al cap, plena de força, de ràbia i de dolor per la situació d’angoixa que pateix. En representar-la amb la boca oberta la figura obté el grau màxim d’expressivitat. Per mitjà d’aquesta obra, l’autor ens transmet l’horror de la guerra, l’expressió tràgica del seu temps.

http://es.wikipedia.org/wiki/Julio_Gonz%C3%A1lez

Antonio Saura també va representar El Crit plàsticament. És especialment remarcable el tractament del traç: pel fet expressiu del personatge així i com per l’impacte visual. Podeu veure una figura humana amb les cames i braços oberts, el cap s’ha convertit en una boca que exhala un crit. El crit està representat per l’expressió de la mandíbula però també en la forma de pintar. El goteig i el traç, gruixut i contundent, surten amb força de les diferents parts del cos: mans, peus, ventre i cap. El color blanc i gris emfatitza l’aspecte més existencial d’aquesta expressió de dolor, d’una banda simplificant-lo, de l’altra, recaltant-lo. El personatge està clarament traspassat per un dolor insuportable.