Avui tindrem una sessió d’origami i Haikus amb els nens i nenes de sisè .

Ayako, la mamá de la Shen i Eriko, la mamá del IKu han tingut l’amabilitat de regalar-nos el seu temps i el seu art per construir una “grua” i confeccionar un desig en forma de Haiku, ja us ensenyarem els resultats…

[youtube]http://youtu.be/qUJhP1JRa4E[/youtube]

L’haiku (俳hai句ku) és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses, Es tracta d’una composició breu de 3 versos de 5, 7 i 5 mores. Normalment se substitueixen les mores per síl·labes quan es tradueixen a altres llengües. La seva poètica es basa en la sorpresa i el embadaliment que produeix al poeta la contemplació de la natura. Els autors de haiku reben el nom de haijin.

Trobat a la Wiquipèdi

Un poema haikú, és el resultat d’un estil poètic originari del Japó i que es basa en l’observació dels fets naturals que ens envolten.

Van aparèixer al segle XV, però abans ja tenia predecessors en estils més basats en les emocions, i relacionats estretament amb la religió budista, tot i que aquests estils més antics eren més llargs i complexos.

Els haikús es caracteritzen estructuralment per constar de tres versos, la suma de síl·labes dels quals ha de ser 17. Vol expressar les emocions o les impressions que ha causat sobre l’autor l’observació d’algun fet que ha ocorregut al seu medi. I aquestes sensacions vénen expressades en tres “flashos” que són els tres versos que el configuren. En molts casos, aquests versos no contenen verb (fins i tot, tot el haikú pot no contenir-ne).

Exemple:        Vent de la tardor.

A dins del cor,

muntanyes i rius.

(Kyoshi)

Un petit homenatge al malaurat Miquel Martí i Pol, mestre de poetes. I cap millor homenatge que la lectura d’alguns dels seus haikús publicats al llibre “Haikús en temps de guerra. Edicions 62. 2002”.

                                                     A quin paisatge

               poden adscriure els somnis

els sense pàtria?

La pau, pregonen,

i amb la boca petita

criden la guerra.

Un vent lentíssim

converteix el silenci

en melodia.

Absort, contemplo

com se m’escurça l’ombra.

Hi ha algú que em xucla?