Vincent van Gogh va ser un personatge misteriós i hàbil, un dels majors exponents del postimpressionisme, una tècnica que es distingeix per l’ús de colors vius, pinzellades distingibles i temes de la vida real. Per causar més emoció el postimpressionisme tom els colors dels impressionistes presentant una visió subjectiva del món.

La vida de Vincent van Gogh no va ser gens fàcil, després d’un gran desamor va decidir viure amb una prostituta i la seva filla a les quals utilitzava per retratar. En moments posteriors d’auto diagnosticar bogeria i es va inscriure en sanatoris mentals voluntàriament. Va tenir molts problemes econòmics pel que sempre buscava vendre els seus quadres. Moltes vegades pintava per vendre. No tenia diners per pagar-li a models, així que va pintar 27 autoretrats entre els anys 1886 i 1889. La seva col·lecció d’autoretrats el posa entre els pintors d’autoretrats més prolífics de tots els temps.

Es diu que van Gogh feia servir l’autoretrat com un mètode d’introspecció i pràctica per pintar.

Coneixem alguns aspectes d’aquest personatge tan enigmàtic per mitjà de les múltiples cartes que va escriure al seu germà Theo i al seu gran amic i pintor Paul Gauguin.

“Vaig portar deliberadament un mirall prou bo per permetre treballar amb la meva imatge per defecte d’un model, perquè si puc pintar el color de la meva pròpia cap, que no és completat sense dificultat, podria pintar els caps d’altres ànimes bones, homes i dones. ”

Els autoretrats de van Gogh van arribar a ser més importants del que semblaven ser, una simple pràctica de la seva tècnica. Els seus traços definits amb moviment i estil van fer que aquests formessin part important del talent que reconeixem avui.

[youtube]https://youtu.be/O5tKG39G6Qk[/youtube]
Però l’art no deixa de sorprendre’ns, en l’actualitat hi ha un artista que va decidir prendre els retrats de van Gogh per proposar com es veuria en realitat. El fotògraf lituà, Tadao Cern va convertir el quadre de oli de 1889 a un retrat digital.
Basat en una curiositat de veure com seria van Gogh sense els trets impressionistes, Cern va ser despullant la imatge fins arribar a aquesta aproximació.
[vimeo]https://vimeo.com/57062858[/vimeo]

Trobat a Un día más culto

Aquests bonics i lúcids consells per a la vida i la creació van ser extrets de la genialitat de l’artista rus.

L’artista no només d’entrenar els seus ulls, sinó també la seva ànima.

– Wassily Kandinsky

Composició Nº8′ (1923) – Kandinsky
Per a molts, el primer gran representant de l’art abstracte és Wassily Kandinsky. El rus, a més, va ser un important teòric de l’art i va estudiar minuciosament el color i la seva relació amb la psicologia, el que va fer que el seu llegat no es limités a l’àmbit artístic sinó que va abastar també aspectes essencials del que és humà.

A més de la seva carrera com a artista, Kandinsky va fer estudis sobre folklore popular rus, la simbologia del color, la geometria i la intrínseca relació que existeix entre l’artista i l’espiritualitat, la qual cosa ho va portar a parlar de la figura del creador com una mena de profeta. Una altra de les disciplines estudiades pel rus va ser la música (a la qual cridava “la més gran mestra”).

Influenciat per l’escatologia cristiana, per l’obra de Claude Monet, la música de Wagner i la teosofia, Kandinsky va ser un artista integral i un pensador que va crear conceptes completament nous en l’art. Així, els seus treballs teòrics il·luminen no només a aquells que dediquen la seva vida al treball creatiu sinó també a aquells que busquen senders apropiats per exercir la seva exploració vital. A continuació sis de les lliçons més valuoses, per a la vida i l’art, que ens va deixar …

Viu una vida plena de color
La ideologia que reflecteix l’obra de Kandinsky privilegia una vida plena de color, en contrast amb portar una existència en blanc i negre. Com un artista profundament espiritual, Kandinsky va parlar de les propietats terapèutiques del color i entenia dos nivells en el seu efecte sobre les persones: el primer implica el plaer estètic del simple acte d’observar un color (semblant a menjar alguna cosa deliciós) i el segon correspon a el que ell va anomenar la “ressonància interior”, l’impacte espiritual que el color pot tenir dins nostre i que toca l’ànima humana.

Aprèn a prendre pauses

Tot i haver estat un pintor excepcionalment prolífic i treballador, Kandinsky coneixia la importància de prendre descansos de la feina. L’acte d’allunyar d’un projecte permet veure-ho amb una perspectiva clara i concloure-amb millors resultats, una lliçó que fàcilment podria aplicar-se a qualsevol àmbit de la vida.

Permet que el teu estil evolucioni

La trajectòria de Kandinsky mai va deixar de transformar-se al llarg de la seva fructífera carrera, des dels seus començaments fent paisatges i quadres evidentment fauvistes i puntillistes fins a obres posteriors representants del més sofisticat art abstracte. L’artista coneixia els beneficis de moure d’un estil estètic a un altre i va concedir una gran importància a la flexibilitat mental, una cosa que bé podria servir-nos per a la vida en general.

Confia en el poder del contrast

El pintor rus sempre va ser conscient del poder que existeix en el contrast del color i la forma, concedint qualitats a cada un dels extrems i usant-los per crear un balanç mutu. La seva poderosa obra sempre es va basar en la força implícita del balanç dels extrems, una altra lliçó d’harmonia per a diversos aspectes de l’existència.

Reconeix la importància de l’ésser interior

Si totes les sàvies lliçons de Wassily Kandinsky poguessin ser agrupat en un, aquesta podria resumir-se en la “necessitat interior”, que s’explica com el balanç entre l’aparença i el contingut. Les seves pintures són obres extremadament acolorides que, però, no solament responen a la pura experiència estètica sinó també a la consciència plena del món interior de l’artista, que resulta en un compromís amb les emocions més profundes i subjectives: les formes i els colors sempre van expressar el seu món emocional. Kandinsky va crear tot un llenguatge basat en el simbolisme de cada forma i cada color. Un sa balanç entre l’exterior i l’interior, la forma i el contingut, resulta profundament necessari en la vida diària.

Ciutat Antiga II ‘(1902) – Kandinsky

Murnau’ (1909) – Kandinsky

Cercles dins de cercle’ (1911) – Kandinsky

‘En Blanc’ (1923) – Kandinsky

Trobat a Cultura Inquieta

En aquest enllaç de Cròniques de RTVE a la carta trobareu aquest esplèndid reportatge de la Lita Cabellut.