On es celebren?

Pamplona és una ciutat de nord d’Espanya, capital de la comunitat autònoma de Navarra, i coneguda arreu del món per les seves festes més insignes, les de Sant Fermí. I és que hi ha pocs llocs a tot el planeta que hagin suscitat tanta fascinació per la celebració d’unes festes com Pamplona gràcies sobretot als tancaments que tenen lloc durant la setmana de festes dedicada a Sant Fermí d’Amiens, que és copatró de la ciutat.

Gent arribada des de tots els racons del globus es donen cita a la ciutat durant aquests dies, quadruplicant la seva població i portant-la per sobre del milió d’habitants, en una gresca massiu on els toros, la diversió, el bon menjar i el bon beure i els actes litúrgics semblen conviure en una impossible mescla que des de fora tot just s’entén, però que des de dins es gaudeix com cap altra festa al món.

Si bé la festa té ja una dilatada història, la seva fama mundial és una cosa molt més recent, i alguns experts l’han vinculat precisament a la difusió que va obtenir gràcies a el llibre Festa, escrit per l’insigne Ernst Hemingway, l’autor americà que va passar diversos mesos recorrent tota la geografia espanyola, i elaborant diversos llibres amb les meravelles que anava trobant. Una de les que més li va cridar l’atenció va ser la festa de dels Sanfermines , per aquesta combinació de la qual parlàvem abans, on el sacre i el venial es donen la mà. Durant les últimes dècades, la fama d’aquesta festa no ha fet més que créixer, atraient a centenars de milers de visitants de tot el món, Que volen sentir l’excitació de córrer davant dels toros, encara que en la majoria de casos no sigui el més aconsellable.

Què són els Sanfermines?

Es coneix com Sanfermines a la setmana de festa que se celebra entre els dies 6 t 14 de juliol a la ciutat de Pamplona , en honor al seu copatró, Sant Fermí d’Amiens. És una festa d’Interès Turístic Internacional desenvolupada des de fa segles, que comença amb el famós “chupinazo” des de l’ajuntament, el 6 de juliol a les 12 del matí, donant començament a les celebracions, tant litúrgiques com no sacramentals. La imatge que es dóna dels Sanfermines avui dia s’assembla més a la d’ una festa multitudinària amb toros i tancaments , però hi ha molt més que fa especial aquesta festa, diferent a la resta, tot i que és cert que ha perdut bona part del seu origen sacramental.

Quin és l’origen dels Sanfermines?

Cal cercar en el passat de Pamplona per trobar que el veritable origen dels Sanfermines està repartit en tres celebracions diferents. D’una banda tenim la celebració de les litúrgies en honor a Sant Fermí de Pamplona , que es duen a terme des de l’època de la Reconquesta del territori, ja que el sant és copatró de la ciutat. De fet, la data de realització d’aquestes celebracions la marca aquesta litúrgia, que porta a terme des del dia 6 però comença realment el dia 7 de juliol, designat com Sant Fermí en el calendari catòlic. Aquesta litúrgia amb prou feines ha anat canviant des de fa segles, ja que es manté com la llavor germinal de tota aquesta festa. No obstant això, ara per ara no suposa la seva part més popular, ni molt menys.

La celebració de fires de comerç i bestiar seria el segon punt important en l’origen dels Sanfermines. Aquest tipus d’esdeveniments es realitzaven per totes les terres del nostre país, però tenien especial calat en algunes ciutats, com Pamplona . La celebració d’aquestes fires han donat lloc a esdeveniments importants que han arribat avui dia, com la Fira de Sevilla, per exemple, on ja no hi ha mercadeig, però segueix havent gastronomia, begudes i bona companyia. Finalment, el tema dels tancaments procedeix de l’arribada dels pastors amb els seus bous de lídia fins a la ciutat, moment en què els portaven pels carrers fins al recinte on haguessin de tancar-los, de manera lliure. Ara per ara els toros corren de la mateixa forma, però s’ha popularitzat posar-se davant d’ells per sentir aquesta adrenalina que molts han titllat com addictiva.

Què es celebra als Sanfermines?

Bàsicament, la celebració dels Sanfermines com a tal té com a epicentre la litúrgia al seu copatró, tot i que la festa secular a la calla hagi acabat per guanyar sencers enfront de la festivitat sacra. De fet, el primer dia real de festa és el 7 de juliol, coincidint amb Sant Fermí. La resta d’esdeveniments s’han anat adaptant al voltant d’aquesta setmana de festivitat, des dels tancaments fins a les pròpies fires, barraques, concerts, etc … Molta gent passa per Pamplona sense si més no visitar la Catedral i saludar el patró, però això no treu perquè l’epicentre de la festa segueixi sent la seva litúrgia.

Què és la tancada?

És segurament el punt més característic d’aquestes festes , el que els ha atorgat la popularitat tan brutal que tenen a tot el món. Els tancaments es duen a terme des del matí del dia 7 fins a la del dia 14, durant una setmana sencera, per uns carrers molt concretes de centre de la ciutat. Es tracta d’ dur als toros cap a la pròpia plaça , en un recorregut que dura aproximadament quatre minuts. La manada sol estar composta per entre sis i vuit cabestres , perillosos tots ells ja que posseeixen cornamenta completa i un pes important, així que no només cal cuidar dels pitons, sinó de no caure davant seu.

La tancada es porta a terme entre diversos carrers barrades , i qualsevol pot posar-se a córrer davant dels toros, encara que en els últims anys les forces de seguretat estan intentant apartar qualsevol persona que es vegi afectada per l’alcohol o les drogues, per evitar accidents indesitjats. La tancada acaba a la plaça de toros, on els esquellers són tancats amb l’ajuda dels pastors, i després són deixades anar les vaquetes, menys poderoses i amb les banyes embolats, perquè els mateixos corredors gaudeixin amb elles a l’arena. La tancada és una característica pròpia d’aquestes festes i ha estat popularitzat en els últims anys fins a tal punt que són molts els estrangers que vénen només per córrer davant dels toros a Pamplona, ​​a més de gaudir de l’ambient de la ciutat durant aquests dies de festa.