REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Imatge de previsualització de YouTube
Publicat dins de 10.2. Contextualitzar expressions culturals d’aquí i d’arreu del món i identificar-ne els valors inherents, per compartir aquells que afavoreixen la diversitat i la construcció de la identitat pròpia , 10.3. Valorar expressions culturals d’aquí i d’arreu del món i analitzar críticament la seva influència en un món global, per decidir amb criteri quines volem adoptar i conservar., 2. Per què la Revolució Agrícola va canviar la història?, Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat, Competència 9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn, Europa fa la Revolució Industrial, Factors impulsors de la industrialització, HISTÒRIA del MÓN COMTEMPORANI, La nova societat de classes, La segona revolució industrial, La segona revolució industrial: el Taylorisme i el Fordisme, S. XIX: arquitectura, SOCIALS 4t ESO | Deixa un comentari

TREVA DE NADAL a la IGM

Imatge de previsualització de YouTubeImatge de previsualització de YouTubeImatge de previsualització de YouTubeImatge de previsualització de YouTubeImatge de previsualització de YouTube

Publicat dins de 13.2. Proposar mesures de resolució de conflictes per garantir un clima de llibertat, igualtat i respecte a les persones., 2.2. Formular-se preguntes i plantejar hipòtesis sobre un fet o fenomen històric, i analitzar fonts de diferent tipologia —de manera pautada— per construir una explicació històrica., 4.3. Justificar les interaccions entre l’individu i la societat en el temps històric., Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític, HISTÒRIA del MÓN COMTEMPORANI, IGM: Guerra de moviments (1914), IGM: La Guerra de moviments (1914-1915), La guerra de trinxeres (1914-1917), SOCIALS 4t ESO | Deixa un comentari

San Fermines

On es celebren?

Pamplona és una ciutat de nord d’Espanya, capital de la comunitat autònoma de Navarra, i coneguda arreu del món per les seves festes més insignes, les de Sant Fermí. I és que hi ha pocs llocs a tot el planeta que hagin suscitat tanta fascinació per la celebració d’unes festes com Pamplona gràcies sobretot als tancaments que tenen lloc durant la setmana de festes dedicada a Sant Fermí d’Amiens, que és copatró de la ciutat.

Gent arribada des de tots els racons del globus es donen cita a la ciutat durant aquests dies, quadruplicant la seva població i portant-la per sobre del milió d’habitants, en una gresca massiu on els toros, la diversió, el bon menjar i el bon beure i els actes litúrgics semblen conviure en una impossible mescla que des de fora tot just s’entén, però que des de dins es gaudeix com cap altra festa al món.

Si bé la festa té ja una dilatada història, la seva fama mundial és una cosa molt més recent, i alguns experts l’han vinculat precisament a la difusió que va obtenir gràcies a el llibre Festa, escrit per l’insigne Ernst Hemingway, l’autor americà que va passar diversos mesos recorrent tota la geografia espanyola, i elaborant diversos llibres amb les meravelles que anava trobant. Una de les que més li va cridar l’atenció va ser la festa de dels Sanfermines , per aquesta combinació de la qual parlàvem abans, on el sacre i el venial es donen la mà. Durant les últimes dècades, la fama d’aquesta festa no ha fet més que créixer, atraient a centenars de milers de visitants de tot el món, Que volen sentir l’excitació de córrer davant dels toros, encara que en la majoria de casos no sigui el més aconsellable.

Què són els Sanfermines?

Es coneix com Sanfermines a la setmana de festa que se celebra entre els dies 6 t 14 de juliol a la ciutat de Pamplona , en honor al seu copatró, Sant Fermí d’Amiens. És una festa d’Interès Turístic Internacional desenvolupada des de fa segles, que comença amb el famós “chupinazo” des de l’ajuntament, el 6 de juliol a les 12 del matí, donant començament a les celebracions, tant litúrgiques com no sacramentals. La imatge que es dóna dels Sanfermines avui dia s’assembla més a la d’ una festa multitudinària amb toros i tancaments , però hi ha molt més que fa especial aquesta festa, diferent a la resta, tot i que és cert que ha perdut bona part del seu origen sacramental.

Quin és l’origen dels Sanfermines?

Cal cercar en el passat de Pamplona per trobar que el veritable origen dels Sanfermines està repartit en tres celebracions diferents. D’una banda tenim la celebració de les litúrgies en honor a Sant Fermí de Pamplona , que es duen a terme des de l’època de la Reconquesta del territori, ja que el sant és copatró de la ciutat. De fet, la data de realització d’aquestes celebracions la marca aquesta litúrgia, que porta a terme des del dia 6 però comença realment el dia 7 de juliol, designat com Sant Fermí en el calendari catòlic. Aquesta litúrgia amb prou feines ha anat canviant des de fa segles, ja que es manté com la llavor germinal de tota aquesta festa. No obstant això, ara per ara no suposa la seva part més popular, ni molt menys.

La celebració de fires de comerç i bestiar seria el segon punt important en l’origen dels Sanfermines. Aquest tipus d’esdeveniments es realitzaven per totes les terres del nostre país, però tenien especial calat en algunes ciutats, com Pamplona . La celebració d’aquestes fires han donat lloc a esdeveniments importants que han arribat avui dia, com la Fira de Sevilla, per exemple, on ja no hi ha mercadeig, però segueix havent gastronomia, begudes i bona companyia. Finalment, el tema dels tancaments procedeix de l’arribada dels pastors amb els seus bous de lídia fins a la ciutat, moment en què els portaven pels carrers fins al recinte on haguessin de tancar-los, de manera lliure. Ara per ara els toros corren de la mateixa forma, però s’ha popularitzat posar-se davant d’ells per sentir aquesta adrenalina que molts han titllat com addictiva.

Què es celebra als Sanfermines?

Bàsicament, la celebració dels Sanfermines com a tal té com a epicentre la litúrgia al seu copatró, tot i que la festa secular a la calla hagi acabat per guanyar sencers enfront de la festivitat sacra. De fet, el primer dia real de festa és el 7 de juliol, coincidint amb Sant Fermí. La resta d’esdeveniments s’han anat adaptant al voltant d’aquesta setmana de festivitat, des dels tancaments fins a les pròpies fires, barraques, concerts, etc … Molta gent passa per Pamplona sense si més no visitar la Catedral i saludar el patró, però això no treu perquè l’epicentre de la festa segueixi sent la seva litúrgia.

Què és la tancada?

És segurament el punt més característic d’aquestes festes , el que els ha atorgat la popularitat tan brutal que tenen a tot el món. Els tancaments es duen a terme des del matí del dia 7 fins a la del dia 14, durant una setmana sencera, per uns carrers molt concretes de centre de la ciutat. Es tracta d’ dur als toros cap a la pròpia plaça , en un recorregut que dura aproximadament quatre minuts. La manada sol estar composta per entre sis i vuit cabestres , perillosos tots ells ja que posseeixen cornamenta completa i un pes important, així que no només cal cuidar dels pitons, sinó de no caure davant seu.

La tancada es porta a terme entre diversos carrers barrades , i qualsevol pot posar-se a córrer davant dels toros, encara que en els últims anys les forces de seguretat estan intentant apartar qualsevol persona que es vegi afectada per l’alcohol o les drogues, per evitar accidents indesitjats. La tancada acaba a la plaça de toros, on els esquellers són tancats amb l’ajuda dels pastors, i després són deixades anar les vaquetes, menys poderoses i amb les banyes embolats, perquè els mateixos corredors gaudeixin amb elles a l’arena. La tancada és una característica pròpia d’aquestes festes i ha estat popularitzat en els últims anys fins a tal punt que són molts els estrangers que vénen només per córrer davant dels toros a Pamplona, ​​a més de gaudir de l’ambient de la ciutat durant aquests dies de festa.

Publicat dins de Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers, Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític, Competència 12. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica, Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones, Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat, Competència 9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn, HISTÒRIA d'ESPANYA | Deixa un comentari

LES ETAPES DEL FRANQUISME

Un dels aspectes més importants des del punt de vista metodològic i indispensable per l’anàlisi rigorós és el de les etapes del franquisme i això per varies raons.

– La durada de la dictadura.

– Els importants i decisius esdeveniments que es va anant produint en Europa i en el món durant el franquisme i que van tenir una influència considerable en Espanya.

– La diversitat d’aspectes en que la Dictadura exercia el seu poder i que abastava pràcticament tots els aspectes de la societat, el que ens obliga a parcelitzar i determinar, encara que sense perdre el caràcter interdependent, límits i característiques diferenciades i per tant que evolucionaven més o menys autònomament en el temps.

Imatge de previsualització de YouTube

Però ens trobem amb algunes greus dificultats que podem resumir en:

– Els intents s’han fet, essencialment, des del punt de vista historiogràfic, és a dir, a partir de fets rellevants cronològicament, i en gran mesura polítics com a catalitzadors de les transformacions socials i econòmiques. Això indueix als anàlisis a partir d’actituds fortament influenciades per aquest “a priori” historiogràfic.

– Analitzant el franquisme des dels punts de vista de les grans institucions que han sostingut el règim ens trobem amb grans diferències. Per exemple, l’Església fa un gir a partir dels anys 60 quan apareix el nou moviment obrer, en canvi, l’Exèrcit restaurant la Monarquia (deien “instaurant”) no es dibuixa de forma decidida fins a principis dels 70, encara que Franco fa el referèndum del 69. Per tant cal situar-se des de cada un dels punts de vista tenim en compte que les conclusions poden variar moltísim i a més arribar a ser contradictòries.

– La resistència antifranquista ha tingut, de sempre, un gran contingut i motivació ideològica més enllà de la derivada de la defensa de la República. Les grans corrents de canvi de societat com la socialista i comunista o anarquista han tingut un gran paper en aquesta resistència i la interpretació dels fets històrics des dels seus punts de vista divergeixen profundament. Així pels comunistes la “reconciliació nacional” va marcar l’inici d’una etapa decisiva. Pels socialistes les decisives perspectives de canvi democràtic a Espanya s’inicien amb la recuperació del PSOE amb Suresnes i, en conseqüència l’alternativa democràtica d’esquerres vàlida i creïble tant per la societat espanyola com per l’europea. Per tant des del punt de vista de conciliació o confluència de la interpretació històrica es pràcticament impossible ja que hi ha els factors de legitimació d’opcions polítiques actualment vives en el joc parlamentari.

Algunes de les principals teories o plantejaments de les etapes del franquisme a l’ús.

Des del punt de vista del catolicisme:

Període de la “Cruzada” o nacional-catolicisme: 1936 – 1945, que correspon a la posició adoptada per l’Església i els catòlics durant la Guerra Civil.

Període de l’Acció Catòlica en el poder: 1945 – 1957, que correspon a l’esforç del Vaticà, de l’Episcopat espanyol i del laicat militant per modificar el caràcter totalitari del règim.

Període dels tecnòcrates catòlics: 1957 – 1968, que correspon a la crisis provocada des del moviment obrer a les relacions entre l’Església i l’Estat.

Període del franquisme sense l’Església: 1968 – 1975, en el que hi ha ruptura entre l’Església i la Dictadura.

Des del punt de vista de l’Exèrcit:

Són diverses les cronologies que s’han elaborat. Veiem algunes:

Vist des de dins de les institucions militars i en funció de l’edat d’en Franco i de les qualitats generacionals dels seus col·laboradors militars:

Primer terç que correspon a l’acció dels generals del 18 de juliol, més grans que Franco. La figura estel·lar és la del general Dávila. És el període amb més tensions polítiques d’origen militar.

Segon terç correspon als generals anomenats de l’1 d’abril, una mica més joves que Franco. La figura és la del general Muñoz Grandes. És el període més difícil respecte al desenvolupament jurídic.

Últim terç que correspon als militars més joves que el vell Franco. La figura és la del Almirall Carrero Blanco. És el període dominat pel problema de la successió.

Des del punt de vista dels historiadors:

Són molts nombroses i des de múltiples enfocaments. Evidentment aquesta enorme diversitat respon a l’adscripció acadèmica i també ideològica dels historiadors.

Una de les més destacades és la dels historiadors Borja de Riquer i Joan B.Culla expressada, principalment, en la Història de Catalunya, coordinada per en Pierre Vilar.

Comença per fer dos grans parts:

– 1939 – 1959: Un país desprès d’una guerra.

– 1959 – 1975: Del pla d’estabilització a la fi del franquisme.

Després desenvolupen detalladament cada part i des de diferents aspectes.

– 1939 – 1950: Evolució política i aïllament internacional

Imatge de previsualització de YouTube

Des del punt de vista dels juristes:

Una de les més destacades i afegint diversos aspectes i no solament jurídics és la de Antonio Torres del Moral, professor de la Facultat de Dret de la UCM.

Distengués quatre etapes:

1a. 1936 – 1942: període bèlic totalitari.

2a. 1942 – 1955: període pro-aliats, primer frustrat i després acomplert.

3a. 1955 – 1966: desenvolupament econòmic i institucional.

4a. 1967 – 1975: crisi del règim.

Publicat dins de 7. El franquisme (1939-1959), Autarquia i aïllament internacional (1939-1959), Bases polítiques de la dictadura franquista (1939-1975), Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica, Franquisme: "Desarrollismo" (1959-1975), HISTÒRIA d'ESPANYA | Deixa un comentari

Guerra Freda

Imatge de previsualització de YouTube
Publicat dins de 1.3. Interpretar els canvis i continuïtats dels fets i fenòmens històrics, contextualitzar-los, establir relacions de simultaneïtat entre diferents territoris, per comprendre’n la multicausalitat hist, 2.3. Plantejar-se preguntes i hipòtesis sobre un fet o fenomen històric, i seleccionar i analitzar diferents fonts per interpretar el passat., 7.3. Analitzar alguns dels principals problemes geoeconòmics i els agents que hi intervenen a escala mundial, i valorar com afecten la nostra vida quotidiana, per plantejar propostes alternatives, Creació de les aliances militars: OTAN (1949) i COMECÓN amb el Pacte ce Varsòvia (1955), Guerra Freda i política de blocs 1946-1963, HISTÒRIA del MÓN COMTEMPORANI, La Guerra Freda i els conflictes asiàtics (1950-1975), La Guerra Freda: la crisi d'Egipte (1956) i de Cuba (1959), SOCIALS 4t ESO | Deixa un comentari

Hola, món!

Aquest bloc Va de…

LES CCSS A L’INSTITUT

Va d’Història de l’Art, d’Història del Món Contemporani, d’Història d’Espanya, de Geografia, d’Economia a 4t d’ESO i de les Socials a l’etapa d’ESO.

 

Publicat dins de COMPETÈNCIES | Deixa un comentari

Context Antiga Grècia

Imatge de previsualització de YouTube
Publicat dins de 1. Antiguitat Clàssica: Arts de Grècia i Roma, Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers, Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat, Competència 9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn, COMPETÈNCIES, HISTÒRIA de L'ART | Deixa un comentari