Manifest d’Alfons XIII als espanyols. Abril de 1931
“Les eleccions celebrades el diumenge, em revelen clarament que no tinc l’amor del meu poble. La meva consciència diu que aquest desviament no serà definitiu, perquè vaig procurar sempre servir a Espanya, ja a l’únic afany en l’interès públic i fins a les més crítiques conjuntures. Un Rei pot equivocar-se i sens dubte vaig errar jo alguna vegada, però sé bé que la nostra Pàtria es va mostrar sempre generosa davant les culpes sense malícia. Sóc el Rei de tots els espanyols i també un espanyol. Trobaria mitjans sobrats per mantenir els meus règies prerrogatives en eficaç forcejament contra els que les combaten; però decididament vull apartar-me de tot el que sigui llançar a un compatriota contra un altre, en fratricida guerra civil.
No renuncio a cap dels meus drets, perquè més que meus són dipòsits acumulats per la Històriade la custòdia m’han de demanar un dia compte rigorosa. Espero conèixer l’autèntica expressió de la consciència col·lectiva. Mentre parla la nació suspenc deliberadament l’exercici de l’Poder Real reconeixent-la com a única senyora dels seus destins “.
Manifest de D. Alfons de Borbó als espanyols. Madrid 14 d’abril de 1931
La Constitució de 1931
Espanya, en ús de la seva sobirania i representada per la Corts Constituents, decreta aquesta Constitució:
Art. 1º.- Espanya és una República democràtica de treballadors de tota classe, que s’organitza en règim de llibertat i justícia.
Els poders de tots els seus òrgans emanen de la vila.
La República constitueix un Estat integral, compatible amb l’autonomia de les regions i dels municipis.
La bandera de la República Espanyola és vermella, groga i morada.
Art. 2º.- Tots els espanyols són iguals davant la llei
Art. 3r.- L’estat espanyol no té religió oficial
Art. 4t.- El castellà és l’idioma oficial de la República (…) sense perjudici dels drets que les lleis de l’Estat reconeguin a les llengües de les províncies o regions.
Art. 5º.- La capital de la República es fixa a Madrid
Art. 11º.- Si una o diverses províncies limítrofes, amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, acordessin organitzar-se en regió autònoma per formar un nucli politicoadministratiu dins de l’Estat espanyol, presentaran el seu Estatut d’acord amb el que estableix l’article 12 .
Art. 26º.- Totes les confessions religioses seran considerades com Associacions sotmeses a una llei especial. L’estat, les regions, les províncies i els municipis no mantindran econòmicament a les Esglésies, Associacions i Institucions religioses.
Art. 36.- Els ciutadans d’un i altre sexe majors de vint-anys, tindran els mateixos drets electorals conformin determinin les lleis.
Art. 48.- L’ensenyament primari serà gratuïta i obligatòria. L’ensenyament serà laic Art. 51.- La potestat legislativa resideix en el poble, que l’exerceix mitjançant el Congrés dels Diputats
Art. 67.- El President de la República és el Cap de l’Estat.
Art. 75.- El President de la República nomenarà i separarà lliurement a President de Govern
Art. 86.- El President de Consell i els ministres constitueixen el Govern.
Art. 94.- La Justícia és administrada en nom de l’Estat (…) Els jutges són independents en la seva funció. Només estan sotmesos a la llei.
(Text aprovat el 9 de desembre de 1931)
Declaracions de l’episcopat davant la Constitució de 1931
“Els principis i preceptes constitucionals en matèria confessional no només no responen a l’mínimum de respecte a la llibertat religiosa i de reconeixement dels drets essencials de l’Església que feien esperar el propi interès i dignitat de l’Estat, sinó que, inspirats per un criteri sectari , representen una veritable oposició fins i tot a aquelles mínimes exigències (…)
Més radicalment encara s’ha comès el greu i funest error d’excloure l’Església de la vida pública i activa de la nació, de les lleis, de l’educació de la joventut, de la mateixa societat domèstica, amb greu menyspreu dels drets sagrats i de la consciència cristiana de país. (…) De semblant separació violenta i injusta, de tan absurd laïcisme de l’Estat, l’Església no pot deixar de lamentar-se i protestar, convençuda com està que les societats humanes no poden conduir-se, sense lesió de deures fonamentals, com si Déu no existís , o desatendre la Religió, com si aquesta fos un cos estrany a elles o cosa inútil i nociva (…). ”
Declaració col·lectiva de l’episcopat davant la nova Constitució (desembre, 1931) (PAU Andalusia, setembre de 2011)
El problema religiós segons Azaña
Jo no em refereixo a les dues primeres, em refereixo a això que en diuen problema religiós. La premissa d’aquest problema, avui polític, la formulo jo d’aquesta manera: Espanya ha deixat de ser catòlica; el problema polític consegüent és organitzar l’Estat en forma tal que quedi adequat a aquesta fase nova i històrica de poble espanyol.
Jo no puc admetre, senyors diputats, que a això se li digui problema religiós. L’autèntic problema religiós no pot excedir els límits de la consciència personal, perquè és en la consciència personal on es formula i es respon la pregunta sobre el misteri del nostre destí. Aquest és un problema polític, de constitució de l’Estat, i és ara precisament quan aquest problema perd fins a les semejas de religió, de religiositat, perquè el nostre Estat, a diferència de l’Estat antic, que prenia sobre si la tutela de les consciències i donava mitjans d’impulsar a les ànimes, fins i tot contra la seva voluntat, pel camí de la seva salvació, exclou tota preocupació ultraterrena i tot cura de la fidelitat, i treu a l’Església aquell famós braç secular que tants i tan grans serveis li va prestar. Es tracta simplement d’organitzar l’Estat espanyol amb subjecció a les premisses que acabo d’establir. […]
Discurs d’Azaña al Congrés dels Diputats en 1931. Debat constitucional
(PAU Andalusia, setembre 2013)
Anàlisi historiogràfic sobre la reforma agrària
“L’única ocasió en què a Espanya es donen les condicions polítiques adequades per emprendre una reforma agrària que afectés Andalusia en el si d’un estat liberal democràtic és, com se sap, durant la Segona República. No obstant això, el proletariat rural l’havia estat reivindicant des de molt abans obtenint com a resposta, en els més dels casos, la simple repressió. (…) L’agricultura tenia gran pes en l’economia de país durant aquella època, el que conferia als terratinents un poder gens menyspreable que a més van saber fer més gran mitjançant aliances amb altres sectors socials de la dreta. Aquestes aliances es van veure facilitades perquè altres problemes com ara les demandes autonòmiques, la crisi econòmica, els conflictes laborals, la força de l’sindicalisme extraparlamentari i el laïcisme republicà, entre d’altres,
Pérez Yruela, M. i Sevilla Guzmán, I .: La dimensió política a la reforma agrària.
Papers. Revista de Sociologia, núm 16 .
Anàlisi historiogràfic sobre la reforma agrària
“L’única ocasió en què a Espanya es donen les condicions polítiques adequades per emprendre una reforma agrària que afectés Andalusia en el si d’un estat liberal democràtic és, com se sap, durant la Segona República. No obstant això, el proletariat rural l’havia estat reivindicant des de molt abans obtenint com a resposta, en els més dels casos, la simple repressió. (…) L’agricultura tenia gran pes en l’economia de país durant aquella època, el que conferia als terratinents un poder gens menyspreable que a més van saber fer més gran mitjançant aliances amb altres sectors socials de la dreta. Aquestes aliances es van veure facilitades perquè altres problemes com ara les demandes autonòmiques, la crisi econòmica, els conflictes laborals, la força de l’sindicalisme extraparlamentari i el laïcisme republicà, entre d’altres,
Pérez Yruela, M. i Sevilla Guzmán, I .: La dimensió política a la reforma agrària.
Papers. Revista de Sociologia, núm 16 . 1981
El document és un anàlisi historiogràfica , realitzat per sociòlegs, sobre els motius de l’fracàs de la reforma agrària durant la II República (1931- 1936), publicat el 1981 en una revista de sociologia editada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Aporta informació sobre el Bienni Reformista (1931 – 1933).
Apareixen en aquest fragment les següents idees :
- Durant la II República es van donar les condicions polítiques per a dur a terme una reforma de la propietat de la terra, a l’haver-se instaurat llavors un sistema democràtic. Reforma que venia sent reclamada pels jornalers des que es va implantar l’Estat liberal i es va dur a terme la desamortització de la terra.
- Els terratinents havien seu poder polític, social i econòmic a el pes que l’agricultura tenia en l’economia espanyola de moment, per ser un país escassament industrialitzat.
- Aquest poder, i la seva aliança amb els restants sectors oligàrquics -alta burgesia industrial i financera- a més de amb les institucions conservadores -com l’Església i l’Exèrcit-, els va permetre dificultar l’aplicació de la reforma.
- La confluència de reformes que afectaven a aquests grups de poder -descentralización de l’Estat, reformes laborals i de l’Exèrcit, laïcisme, etc.- va unir a tots ells contra el conjunt de l’obra reformista republicana.
Aquesta última idea és la tesi que mantenen els autors de l’article, per a qui les reformes republicanes, inclosa l’agrària, van xocar amb la resistència d’uns grups de poder que no volien deixar de ser-ho.
Hem de contextualitzar el document en la política reformista republicana, més concretament, a la reforma agrària , els objectius, mesures preses, èxits i dificultats hem d’explicar (consulta la teoria per fer-ho)
Programa de el Front Popular
Els partits republicans Esquerra Republicana, Unió Republicana i el Partit Socialista, en representació de la mateixa i de la Unió Generalde Treballadors; Federació Nacional de Joventuts Socialistes, Partit Comunista, Partit Sindicalista (Àngel Pestaña), POUM, sense perjudici de deixar fora de perill els postulats de les seves doctrines, han arribat a comprometre un pla polític comú que serveixi de fonament i cartell a la coalició de les seves respectives forces en la immediata contesa electoral i de norma de govern que hauran de desenvolupar els partits republicans d’esquerra, amb el suport de les forces obreres, en el cas de victòria. (…) Com suplement indispensable de la pau pública, els partits coalitzats es comprometen:
1r A concedir per llei una àmplia amnistia dels delictes polític-socials comesos posteriorment a novembre de 1933 …
2n Es restablirà l’Imperi de la Constitució (…)
Els republicans no accepten el principi de nacionalització de la terra i el seu lliurament gratuïta als camperols, sol·licitada pels delegats de el partit socialista. Consideren convenients les següents mesures (…)
No accepten els partits republicà les mesures de nacionalització de la Bancaproposada pels partits obrers; coneixen, però, que el nostre sistema bancari requereix certs perfeccionaments …
No accepten els partits republicans el control obrer sol·licitat per la representació de el partit socialista. Convenen: restablir la legislació social en la puresa dels seus principis (…) rectificar el procés d’esfondrament dels salaris al camp, fixar salaris mínims (…)
Impulsessin, amb el ritme dels primers anys de la República, La creació d’escoles de primer ensenyament, establint cantines, robers, colònies escolars i altres institucions complementàries (…)
Programa de el Front Popular . 15 gener 1936
El govern d’Azaña el 1931
D’esquerra a dreta: Marcelino Domingo, Largo Caballero, Casares Quiroga, Zulueta, Álvaro de Albornoz, Nocolás D’Olwer, Indalecio Prieto, Fernando dels Rius i José Giral. Asseguts: Alzalá Zamora i Azaña.