ART ROMÀNIC CATALÀ: ARQUITECTURA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
” Catedral de Santiago de Compostel·la “, Santiago de Compostel·la, La Corunya (s. XI-XVII). Té un origen romànic però moltíssims afegits posteriors.
Es coneixen els seus arquitectes: el Mestre Bernardo el Vell, el Mestre Esteve el Jove (fill de l’anterior), el Mestre Roberto i el Mestre Mateo que serà qui acabi les obres de la catedral. Aquí veiem el disseny original
Es tracta d’una Església de Pelegrinatge, sent la meta d’un camí que s’inicia a França i que durant segles ha estat realitzat per milions de pelegrins. En l’actualitat el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la per visitar la tomba de el Sant s’ha reactivat a tot Europa.
La Catedral té planta de creu llatina amb tres naus que es perllonguen en els braços de la creu. Sobre les naus laterals es col·loca tribuna àmplia coberta per voltes de mig canó, que es perllonga sobre la girola, i que és el lloc d’acollida dels pelegrins. La tribuna s’obre a la nau central mitjançant arcs rodolins.
Cúpula de nervis o mitja taronja al transsepte en la qual s’obren finestres.
Té 5 absis semicirculars interior i exteriorment, el central més gran que els laterals. L’absis central té girola i s’obren 5 absidiols semicirculars excepte el central que és quadrangular interior i exteriorment.
La coberta de les naus és de volta de canó amb arcs faixons a la central i volta d’aresta en les laterals.
Alterna com a suport dels pilars compostos: un de base quadrangular amb columnes adossades i un altre de base circular amb columnes adossades, el que es diu “Alternança Normanda” que també es troba a la Catedral de Durham.
Els arcs són de mig punt lleugerament peraltat.
Exterior accentua molt la verticalitat, amb la construcció de dues grans torres als costats de cada façana, dues més a l’inici del transsepte i una altra al cimbori. Avui dia la façana principal apareix recoberta per ” La Façana de l’Obradoiro ” d’estil barroc, darrere d’ella es troba la façana romànica.
Té tres façanes:
– Pòrtic de la Glòria, a la façana occidental acabada al segle XII pel Mestre Mateo a la qual en època barroca es sobreposarà la “Façana de l’Obradoiro”.
– Pòrtic de Azabachería “, o nord, que es va perdre en un incendi. Alguns relleus es van incorporar al Pòrtic de Argenteries.
– Pòrtic de Argenteries, o Sud, que és el més antic.
” Pòrtic de Argenteries ” (1104), realitzat pel Mestre Esteban “El Jove”. Transsepte Sud, lateral esquerre. La seva influència pot procedir de el Mestre de la Catedral de Conques.
Té un cos superior amb arcs polilobulats i pòrtic doble amb timpà i arquivoltes decorades. Entre les dues portes es col·loca la imatge del Crismó.
La temàtica lluita contra l’heretgia monofisita, que considerava que Crist només tenia naturalesa divina, negant la humanitat de el Senyor. Subratlla així la doble naturalesa de Jesucrist: Déu i home.
En el timpà esquerre es representen les temptacions de Crist.
A l’angle apareix la figura d’una dona amb un crani a la falda, per a alguns es tracta d’una representació de la dona adúltera. Per a altres es pot referir a una llegenda iniciàtica d’origen templer i potser d’arrels càtares. La llegenda diu que hi va haver una vegada una donzella que va quedar prenyada tot i que ella assegurava que no havia tingut contacte amb home. Els seus pares la van matar per ocultar la vergonya i la van enterrar i una vegada enterrada va parir un cap parlant que predeia el futur dels humans. Aquesta figura no està pregant de genolls sinó que està asseguda sobre dos lleons. Encara ens trobem en l’època en la qual la dona tindrà una càrrega negativa, serà considerada com a font de pecat, fins que la imatge de la Mare de Déu prengui importància i acabi amb aquesta tradició.
En el brancal la imatge d’un personatge amb un be a la falda de difícil interpretació. Procedeix de l’Pòrtic de Azabachería.
La Mare de Déu apareix representada com “La Mare de Déu de la Llet” que en èpoques posteriors es generalitzarà i cobrarà importància.
En el timpà dret apareix la Passió de Crist, partint de l’naixement a la franja superior.
Al lateral del pòrtic “La Creació d’Adam”, es tracta d’una de les escenes incorporades que havien sobreviscut de la crema del “Pòrtic de Azabachería”, juntament amb “Adam i Eva al Paradís”.
A la banda esquerra de la façana hi ha una figura de David amb un lleuger somriure, assegut a la gatzoneta i tocant l’arpa, que es relaciona amb la manera de representar de Tolosa.
Les eixutes tenen decoració de Crist amb els àngels i sants, i una figura de Santiago en el centre. Crist apareix en major grandària: jerarquització.
Té també la representació dels signes del zodíac.
” Pòrtic de la Glòria ” (s. XII), d’el Mestre Mateo.
Realitzada en l’etapa de transició al Gòtic, és a dir Romànic de Transició o protogòtic. Sota el pòrtic hi ha una cripta que li serveix de base i que és plenament gòtica.
És un pòrtic de tres obertures amb gran sobrecargamiento de decoració.
La porta central mostra la figura de Jesucrist amb àngels i els ancians de l’Apocalipsi a les arquivoltes. En el mainell la figura de l’apòstol Jaume i en una de les brancals les figures dels apòstols i en l’altra la dels profetes. Sota la imatge de Sant Jaume hi ha un autoretrat de el Mestre Mateo mirant agenollat cap a l’interior de el temple.
Les portes laterals mostren figures d’apòstols i profetes secundaris.
A les arquivoltes laterals la vida dels gentils i dels jueus amb àngels que condueixen als estalvis a el món de la Glòria.
Les figures ja mostren relació entre elles, hi ha expressió en les cares i tractament dels plecs de les vestidures.
Entre els profetes majors trobem a Moisès, Isaïes, David i Jeremies, sent la més destacada la imatge de David, ja que mostra el somriure gòtica.
Per ampliar la informació
https://historia.nationalgeographic.com.es/a/catedral-santiago-gran-obra-maestro-mateo_7200