Lara Romero, @larita20 en Twitter,és la creadora d’un recopilatori molt especial. Es tracta de “El Kiosko de chuches 2.0″, un espai nascut amb la idea de compartir, a través de tweets, recursos útils pels docents i pels seus alumnes. Una “chuche 2.0” és una eina interactiva que podem utilitzar sense necessitat de registre. Si trobes alguna, comparteix-la en Twitter amb el hastag #chuche20 i, ben aviat, formarà part del quiosc.
En els videos que t’oferim pots veure com va sorgir aquesta útil i fantàstica idea i també com pots trobar les aplicacions que necessites. No t’ho perdis!
Estem molt contents de presentar-vos aquest documental “La memòria de los cuentos” que ens parla de la importància dels contes en la cultura tradicional i popular espanyola.
Durant segles els contes s’han tramés oralment de generació a generació. Han passat de pares a fills, d’avis a néts, entre els veïns… i ens han arribat a nosaltres gràcies a un saber popular que no sempre ha estat ben valorat.
L’equip que ha fet aquest meravellós documental, dirigit per José Luis López Linares, ha anat per diversos llocs de la geografia espanyola entrevistant als que es podrien considerar l’última generació de narradors orals, expressant-se cadascun d’ells a la seva pròpia llengua.
Recentment vaig tenir la sort de veure i escoltar aquest treball en el Congrés “Maneras de leer”. Va ser una experiència fantàstica assistir a una xerrada del guionista, Antonio Rodríguez Almodóvar amb el que vam reflexionar sobre la importància del conte i d’aquesta última generació de narradors orals. No us el perdeu, val molt la pena!
Cliqueu sobre la imatge per accedir al vídeo.
Pares, mares, mestres, educadors… donem importància al fet d’explicar contes. Tots hem sentit plaer escoltant narracions, de petits i també de més grans, ara mateix escoltant els narradors del documental (confesso que l’he vist vàries vegades i he gaudit molt a totes elles).
Els nens i nenes que escolten contes a casa seva, a l’escola… estableixen una relació afectiva molt important amb aquell que els hi narra. Comparteixen moments íntims, especials… experiències úniques. Només cal que ho proveu!
El niño siente que le dedican un tiempo especial a él solo o junto con sus hermanos, y que en ese instante le están haciendo el regalo de su voz y su pensamiento.
Kuentalibros és un projecte adreçat als centres educatius pensat per treballar a l’aula la competència en comunicació lingüística en les seves 4 dimensions (llegir, escriure, parlar i escoltar).
Des del blog del projecte ens animen a participar i ens expliquen clarament que cal fer per ser un Kuentalibros. Mira aquesta presentació!
O segueix els següents passos:
1.- Llegir tant com puguis i triar aquelles lectures que t’han agradat especialment. Segur que és fàcil recordar aquelles lectures, però a més a més et demanem que reflexionis sobre per què et van agradar i ho comparteixis amb altres lectors.
2.-Escriure. Recull les teves reflexions en un escrit i fes un petit text amb…
a) El teu nom (sense els cognoms), edat, títol de la lectura i autor (presentació).
b) una descripció de la lectura pensant molt bé fins a on pots explicar.
c) Els motius pels que creus que aquesta lectura val la pena i pot interessar a altres lectors.
3.-Parlar. Aprofita les TIC per compartir la teva recomanació. Crea un discurs breu, centrat en el text que has escrit. Grava un vídeo (entre 1 i 2 minuts) i puja’l a YouTube o si ho prefereixes utilitza el format podcast (ser tímid no és cap excusa).
4.- Escoltar. Altres lectors han fet el mateix que tu. Val la pena escoltar les seves recomanacions quan ens plantegem triar una nova lectura. Pots cercar per autors, títols o per nivell educatiu. Trobaràs totes les possibilitats.
Si treballes el projecte a l’escola no et conformis únicament amb preparar una gravació, és només el producte final. Mira de no oblidar cap pas doncs la recomanació continuaria essent vàlida però el projecte perdria el seu sentit original.
I si no et veus amb seguretat suficient per enfrontar-te a la càmera o al micròfon pots gravar-te llegint la teva recomanació, però els veritables Kuentalibros son éssers capaços de TOT.
La Conselleria d’Educació de la Junta d’Andalusia ha llençat una campanya per al foment de la lectura molt interessant. Mira algún dels spots realitzats.
La biblioteca està molt silenciosa, fins i tot jo diria que una mica trista. Els nens i nenes esteu ja de vacances i ningú remena els llibres, ni pregunta per alguna història d’aventures o per algun conte de por.
Junts hem viscut un any molt intens, hem explicat mil i una històries, hem recitat poesies i, poc a poc, hem anat omplint aquest espai de paraules, de somnis i d’il•lusions i, fins i tot, hem guanyat un premi que a tots ens pertany.
Estic convençuda que si us preguntés a tots vosaltres, nens i nenes, qui ha estat el motor que ha fet moure tot aquest engranatge, qui ens ha fet riure amb la seva manera d’ explicar històries als més petits, o qui ens ha fet pensar a partir d’un llibre amb totes aquelles coses que a vegades ens passen i que ens fa por explicar… tots cridaríeu: la Conxi! la Conxi!.
Jo, he tingut la sort de treballar tres anys al seu costat i no puc pas explicar-vos totes les coses que he après i, el que és més important, fer-ho ha estat entranyable i divertit!
I potser us esteu preguntant perquè estic dient totes aquestes coses. Doncs és que l’any vinent la Conxi no estarà amb nosaltres. Ha decidit provar quelcom diferent i encara que li desitgem tot el millor, no podem deixar de pensar en com la trobarem a faltar i des d’aquest blog de la biblioteca Ricardo Alcàntara li volem fer una recomanació molt especial: no deixis mai d’explicar contes i d’entusiasmar-te i entusiasmar amb el que fas.
Conxi nosaltres t’estarem esperant amb els braços oberts.
Victòria
Un nou espectacle a la biblioteca! aquesta vegada una representació amb titelles d’un conte molt divertit. No us l’explico perquè ja ho fan els nens i nenes de sisè en el vídeo.
Estic passant molt bones estones amb aquestes sessions i amb la seva preparació. Els grans s’han implicat molt. Han variat els contes que van triar per adaptar-los als més petits, per ampliar els diàlegs, per fer-los més entenedors i divertits. Han preparat titelles o màscares. Alguns han dissenyat el maquillatge que volien pintar-se. També han preparat un regalet per cada espectador, perquè recordin la seva actuació (un punt de llibre, un titella de cartolina,..). Baixaven a la biblioteca, en estones de pati a consultar-me, a veure que em semblava el que estaven preparant. Hem rigut molt junts. Jo fent el pallasso perquè perdessin la por i actuessin espontàniament, sense tallar-se davant els nens. Saltant i brincant, fent onomatopeies dels animals que representaven, fent veus diferents…
Fa gràcia veure aquelles cares admirades de què no tingui vergonya per fer el mico o el cangur i veure’ls després fent ells una cosa semblant. També hem preparat escenaris, han cercat imatges per projectar a la pantalla, han tapat la taula on actuaven amb roba i l’han pintat o moltes altres idees. Fins i tot un grup volia fer una piràmide humana i m’ha costat fer que canviessin d’idea perquè podia ser perillós i sobretot incòmode estar 10 minuts en aquella posició. En fí tinc un munt d’anècdotes precioses per explicar. La propera ocasió us explicaré la reacció dels espectadors que tampoc té pèrdua. Ara gaudiu amb el vídeo (que per cert el vam haver de gravar després, representant l’obra un altre cop perquè la primera vegada no havia sortit bé, coses del directe).
