Ja hem parlat en diverses ocasions d’aquest preciós conte on un petit ratolí utilitza l’astúcia per evitar que se’l mengin. Gràcies al blog “crea i aprende con laura” ens assabentem de l’existència d’un curtmetratge d’animació basat en aquest conte que és candidat als Oscar a la categoria d’animació. L’ha realitzat, per a la BBcC, Max Lang i Jacob Schuh i ens ha agradat molt. No us el perdeu!!
Nos unimos al Poemario colectivo “Poesía, eres tú”
El projecte “Poesía, eres tú”, impulsat per Silvia González i José Hernández, professors de Llengua espanyola i Literatura al IES Sierra de Leyre (Navarra) i al col·legi El Valle (Madrid) pretén apropar la poesia i les TIC a les aules. Es tracta de confeccionar un videopoemari col·lectiu amb poemes recitats pels alumnes i obrir una porta a la col·laboració entre centres. Es poden recitar poemes en totes les llengües oficials d’Espanya.
Amb molta il·lusió, ens hem apuntat a aquesta fantàstica iniciativa i avui han publicat al blog del projecte la nostra primera participació. Mireu i escolteu aquí els nens de primer recitant amb molta emoció poemes de la Joana Raspall. A la part dreta trobareu el logo del projecte amb un enllaç directe perquè aneu seguint les diverses aportacions de centres de tota Espanya i de diferents edats.
Ah! i us volem animar a què feu comentaris als diversos vídeos publicats. Penseu que un dels objectius que es persegueix és fomentar la comunicació entre els alumnes de diferents llocs d’Espanya que hi participen.
Gaudí a l’escola!
Molts de vosaltres ja sabeu que la nostra escola és Centre coordinador d’un Projecte Comenius. Aquest curs cada centre participant treballa i presenta als altres l’obra d’un artista del seu país.
Els nostres alumnes estan coneixent molt de prop el treball de Gaudí. Des dels més petits als més grans de l’escola treballen en un projecte molt interessant. I la biblioteca col·labora en tot el que pot!
Hem ampliat el fons documental sobre l’arquitecte i, gràcies a la nostra bibliotecària, la Victòria, disposem d’una fantàstica col·lecció en miniatura de les seves obres. Hem fet trobades a la biblioteca per veure-la i xerrar al voltant de la casa Batlló, la Pedrera, la sargantana, els bancs del Parc Güell, la Sagrada Família…
Els nens i nenes de Parvulari i Cicle Inicial aniran a visitar el Parc Güell. El tema central del Carnaval d’aquest any girarà entorn a Gaudí. A l’entrada de la sala, tenim un preciós mural sobre ell i, a partir de la narració de contes, hem demanat als més petits que dibuixin cases a l’estil del artista. Resulta que els Pàrvuls 5 anys ja ho havien fet a la seva aula i els seus dibuixos són tan bonics que no us els podeu perdre. Mireu!
Feu un volt també per l’escola i podreu comprovar el fantàstic projecte que impregna cada racó de l’escola.
GAUDI’S WORK IN OUR SCHOOL! on PhotoPeach
Passejeu també per l’obra de l’arquitecte!
Una casa a la medida
Novament us presentem avui un preciós conte per parlar sobre l’acceptació de les diferències, la tolerància, la convivència i la superació de les dificultats.
Els protagonistes d’aquest relat són una atípica parella d’enamorats, una girafa i un cocodril baixet.
L’alçada tan diferent de tots dos els planteja moltes dificultats però les van superant amb la força de l’estimació. La principal prova que han de passar és la de trobar una casa per viure-hi junts, còmoda per les seves respectives necessitats. Finalment troben la solució i la dissenyen a la seva mida.
Durant les vacances de Nadal, en Bigotis ha conegut una petita fada i també s’ha enamorat. Tenen el mateix problema que la girafa i el cocodril del conte. Per això, avui ha volgut que expliqués aquest conte als nens i nenes de pàrvuls 4 anys. Els ha demanat que l’ajudin a dissenyar una casa còmoda per tots dos. Sap que estan treballant un projecte
sobre Gaudí i ha pensat que tindrien bones idees per cercar una solució als seus problemes.
Mentre escoltaven meravellats la narració i miraven les il·lustracions del conte, anaven formulant hipòtesis sobre els problemes que es trobarien a continuació. Hem passat una tarda molt animada i participativa.
Tambors màgics i el valor de la diversitat
Tots som diferents, tenim interessos, maneres de fer, caràcters i qualitats que ens defineixen com a persones. Descobrir tots aquets aspectes, tant en nosaltres com en els altres, de segur que ens enriqueix i ens fa créixer. Així ho varem viure en explicar aquest conte als nens i nenes de primer. A més de passar una bona estona parlant del “facoquer”, ens va permetre pensar en les coses que ens agradaria canviar, en el fet de que tots som diferents i en la importància del respecte cap als altres.
La veritat és que ens ho varem passar d’allò mes bé. Les cares dels nens i nenes expressaven que els havia agradat molt la història del petit facoquer.
Havíeu sentit parlar dels facoquers?
La primera vegada que vaig tenir a les mans aquest llibre em va semblar que el protagonista era un animal inventat, semblant a un porc senglar.
Els nens i nenes de primer tampoc sabien res d’aquest animal. Per això, varem decidir cercar informació. Ens preguntàvem si en realitat existia.
Els vaig comentar que al zoo no l’havia vist mai però, amb una consulta ràpida per Internet, varem descobrir que era un animal real, un mamífer concretament.
Ara coneixem molt bé el facoquer. Hem fet un text expositiu recollint tota la informació i un mural per donar-la a conèixer a la resta de companys de l’escola.
Ahir, uns quants dies després de la sessió a la biblioteca, el Víctor, un nen de primer va venir amb una revista del zoo. El seu pare havia descobert que, des del passat juliol, hi ha facoquers al zoo. També sabem que, ara per ara, no hi ha perill d’extinció d’aquesta espècie i altres dades més.
El conte ens ha permès reflexionar i alhora aprendre ciències.
Tambors màgics
Graeme Base
Barcelona : Joventut, 2004.
En Ngiri Mdgo és el facoquer més petit de tot l’Àfrica. D’ell se’n riuen tant els altres animals de la jungla com els propis companys facoquers, que alhora envegen la bellesa dels primers. En Ngiri té l’oportunitat d’acomplir el seu desig de ser més bell mitjançant uns tambors màgics que li dóna la vella Nyumbu, tot advertint-li que els desitjos no sempre s’acompleixen com un espera. Efectivament el canvi desitjat no es produeix en ell, com esperava, sinó a la resta d’ animals de la jungla que acaben enfrontats entre ells. Finalment tot torna al seu lloc amb la diferència que ara tothom s’acceptarà a si mateix i als altres.
Viu amb un somriure!
Vist a Pinzellades al món




