![]() |
| De Biblioteca |
![]() |
| De Biblioteca |
![]() |
| De Biblioteca |
![]() |
| De Biblioteca |
Possiblement demà la premsa bullirà amb els titulars esportius. Un bon moment per treballar la lectura crítica.
Una recepta per a cicle superior:
![]() |
| De Biblioteca |
![]() |
| De Biblioteca |
![]() |
| De Biblioteca |
![]() |
| De Biblioteca |
Possiblement demà la premsa bullirà amb els titulars esportius. Un bon moment per treballar la lectura crítica.
Una recepta per a cicle superior:
![]() |
| De www.parasaber.com |
La setmana passada La Vanguàrdia va publicar un article sobre l’ús que en fan de les tecnologies els nostres alumnes, i com aquestes són cada cop més presents en tots els seus àmbits.
Ús o abús? En tenen ells consciència? Provem-ho. Una proposta de treball a partir de l’article “El niño centauro” d’Imma Monsó, que aquí reprodueixo (font: http://www.sindicat.net/n.php?n=12330)
El niño centauro
Imma Monsó
El niño centauro escapa fácilmente a la vigilancia del profesor, que es mucho más cibertorpe que sus alumnos centauro
Un certero artículo de Margarita Rivière sobre el mito del ciberprogreso me dejó pensando que no sólo nosotros nos hemos convertido con entusiasmo en hombres centauro (según Paolo Fabbri, mitad máquina mitad persona), sino que nos hemos mostrado asombrosamente acríticos a la hora de entregar nuestros propios hijos al poder creciente de la máquina. Veloz y precipitadamente, sin apenas hacernos preguntas sobre el significado de ese gran cambio, hemos poblado el mundo de niños centauro condenados a depender toda su vida de prótesis electrónicas. Sin ellas, no pueden entretenerse, ni informarse, ni hablar con amigos. Tampoco podrán hacer deberes ni ir al cole: la digitalización de las aulas (rápida y precipitada también) convierte a nuestros hijos en niños centauro homologados, cuya parte robótica crece exponencialmente cada día que pasa con el beneplácito de los adultos centauro.
El niño centauro invierte en lo virtual afectos, esfuerzos, proyectos. Si algo se le escapa en la vida real, ahí está la vida digital para compensarlo. ¿Que no se gusta cuando se mira al espejo? Donde no llegue su cuerpo, llegará su avatar. ¿Que no le gusta tener que hacer concesiones para tener amigos? Donde no lleguen los amigos en la vida, llegarán los del chat. ¿Que no se atreve ni a cruzar la calle? Donde no llegue su coraje, llegará su habilidad con el ratón para superar peligros virtuales. El niño centauro tiene alegrías nuevas: como su fecha de aniversario está en Facebook, recibe un montón de felicitaciones que acaso no recibiría si los que felicitan tuvieran que molestarse en descolgar un teléfono. Es fácil cibercontentar a un niño centauro el día de su cumpleaños. Y también disgustarlo. De vez en cuando prorrumpe en sollozos inconsolables porque alguien ha subido a Google sus fotos y todo el mundo puede verlas. Su desconsuelo está fundado: lo que a la red sube no vuelve a bajar. Cuando la legislación todavía no ha conseguido el modo de regular semejante atropello, nosotros ya hemos expuesto a nuestros hijos a la vorágine virtual. En carne viva.
El niño centauro genera nuevos sonidos, habla solo con sus mascotas virtuales, emite órdenes breves a la máquina, se cabrea con ella. Aunque más aterradores son sus silencios: puede pasar horas en su habitación tan absorto que se diría que se ha esfumado. Ahora, también en el aula vive horas atrapado en su burbuja individual de luz y color. Si tiene un rato libre, no necesita a sus compañeros del mismo modo que antes: enciende su ordenador portátil (pues ahí está su libro digital), y se envuelve en una nube de gas hipnótico. Los padres centauro también tienen nuevos disgustos, nuevas sorpresas: se da el caso del típico padre centauro que navega desde la oficina (donde debería estar trabajando) y de pronto se encuentra con su hijo, que navega desde el cole (donde debería estar estudiando). Y es que el niño centauro es ágil cambiando de pantalla y escapa fácilmente a la vigilancia del profesor, que no sólo no es omnisciente, sino que es mucho más cibertorpe que sus alumnos centauro.
Para la vida real, eso sí, el niño centauro será cada vez más analfabeto. Lo suyo es la vida virtual. También será más obeso, más obsesivo, más migrañoso, más susceptible a las llamadas “adicciones sin droga”. Pero nada de eso parece importarnos. Qué raro resulta, con lo muy mirados que somos con nuestros hijos (que hasta nos indigna que el zumo de piña lleve conservantes artificiales), haberlos sacrificado al altar del ciberprogreso cuando aún no disponemos de herramientas para contrarrestar los problemas que causa.
RECEPTA Arguments Tecnologies
argumentació noves tecnologies
![]() |
| Imatge de 123RF |
L’ús dels auriculars és un tema que està ben al dia: els problemes que pot provocar el seu ús inadequat encara més.
Una activitat de cerca d’informació en una entrevista d’El Periódico, per als alumnes de cicle superior.
receptacerca d’informació en una notícia els auriculars
estratègies de cerca informació noticia quriculars
![]() |
| De Biblioteca |
Busquem informació a la web del Servei Meteorològic de Catalunya, Meteocat.
Una cerca senzilla i guiada per als alumnes de cicle mitjà que “comencen” a fer cerques.
recepta cerca d’informació en una web: meteocat
cercem informació meteocat
![]() |
| Imatge de “El escondite de Ivan” |
“Un ase connectat a Internet continua essent un ase” és el que ens diu José Antonio Marina a La màgia de llegir. I si ens aturem a pensar, té tota la raó.
Perquè per molt que portis un cotxe de darrera generació, ultramodern i aerodinàmic, si ningú no t’ensenya a conduir, poca feina faràs. El mateix ens passa amb les TAC a l’Escola. Qui ensenya els alumnes a cercar dins del núvol? Qui els dóna uns criteris per discernir el que és real d’allò que no ho és? Qui els fa veure que no tot consisteix a “copiar i enganxar”, sinó que la informació s’ha de filtrar, seleccionar, interpretar críticament, sistematitzar, sintetitzar, ordenar… fins a convertir aquesta informació en coneixement?
Tenim una peça molt grossa al teler, i caldria que comencéssim a pensar com podem organitzar tot això, de qui és “competència” aquest treball (de ben segur que no només del mestre de noves tecnologies), un treball que s’hauria de fer a tots els cursos i des de totes les àrees. I de seguida!
Perquè ben aviat ens trobarem els llibres digitals a les nostres aules; perquè un llibre digital no hauria de ser mai un llibre en pdf col·locat a la pantalla de l’ordinador, i el que arribarem a veure amb els anys, anirà molt més enllà. Hi estem tots preparats???
Des d’aquest bloc s’intenta donar petites eines i idees per reflexionar sobre tot això.
Llegiu si voleu un article d’opinió molt interessat d’El Punt que en fa una reflexió. Cliqueu aquí .
Fa un parell de mesos vaig penjar aquesta entrada a El racó de la biblioteca.
Penso que és interessant que tinguem en compte aquesta proposta a l’hora de treballar coneixement del medi, per tant, la torno a penjar:
![]() |
| Imatge de biblioteca |
Rosa Sensat acaba de publicar aquest nou Dossier, fruit del treball del col·lectiu LIEC (Llenguatge i Ensenyament de les Ciències) i l’UAB.
Vint-i-cinc propstes al voltant de la competència lectora, preparades per a portar-le a la pràctica a l’aula.
Anàlisi de documents científics, habilitats lectores implicades en la seva comprensió; recerca i organització de la informació científica provinent de diferents fonts; formulació de preguntes, aplicació del coneixement científic i anàlisi crítica. Tot, amb propostes de treball i material per als alumnes. A cada proposta, objectius, descripció de l’activitat i reflexions sobrel’aplicació; taules, esquemes i documents a partir dels quals s’organitza la proposta.
“La capacitat d’utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir de proves, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix” (defició de competència científica, OCDE-PISA 2000)
“La comprensió, la utilització i la reflexió a partir de textos escrits amb la finalitat d’assolir els objectius propis, desenvolupar el coneixement i el potencial personal, i participar en la societat. “(OCDE-PISA, 2000).