Vas arribar a l’escola fa uns quants anys. Venies d’un centre molt petitet, amb pocs alumnes, i una manera de treballar molt diferent.

Estaves espantada; de seguida, però, et vas posar a la feina. Sempre vas compartir tot allò que feies. Sempre tenies en compte els consells de les teves companyes.

En els darrers temps, tot i que ja no treballaves, venies sovint a la biblioteca, i tot folrant llibres, fèiem petar la xerrada: parlàvem de llibres, de si havies anat a tal o tal altra biblioteca, de coses que havies vist, de la família, de la vida.

Explicaves que anaves a una llar d’avis a llegir-los llibres als vellets que no podien fer-ho per ells sols, i que allò et feia feliç.

Mai no et queixaves de res; sempre amb un somriure a la cara.

Et trobarem a faltar.

Fins sempre , Sole.