Roberto Aliaga i Roger Olmos: El príncep dels Embolics. Baula
Tots n’hem conegut o en coneixem algun, d’aquests “prínceps”: aquelles persones afeccionades a sembrar la mala maror entre les persones amigues.
Aquest conte, amb unes imatges realment excepcionals del Roger Olmos, ens narra una història que fa pensar molt.
Una minirecepta per a cicle mitjà i superior.
 |
| De Biblioteca |
Fa uns dies a l’espai Telenotícies es va emetre un petit reportatge, “La primera generació digital”. En aquest vídeo el Doctor en psicologia Carles Monereo ens parla de les ments” virtuals” en contraposició a les ments “orals” i a les “gramaticals”. Aquestes ments virtuals, explica, tenen una atenció difosa, talment com en un mosaic. Això condiciona, i molt, la forma d’aprendre dels nostres alumnes, nadius digitals.
Una forma d’aprendre a la qual l’escola s’ha d’adaptar i trobar solucions. Amb l’entrada dels llibres digitals i el programa 1X1 s’hi posa de ple. Uns llibres, però, que sembla ser que encara són molt millorables.
L’escola necessita una bona planificació del treball de competència informacional (cerca i tractament de la informació), ja que com diu Monereo “el savi és aquell que sap on trobar la informació i utilitzar-la” i “els alumnes, més que navegar, naufraguen”, agafen les primeres entrades que troben al google, copien i enganxen sense elaborar. Tot això s’ha d’aprendre a fer. I la biblioteca de l’escola hi té un paper fonamental.
Algunes de les tasques que podríem proposar als nostres alumnes (de les quals en podeu trobar propostes de treball en aquest mateix bloc), sempre però connectades amb el treball que fan a la classe:
Us recomano que veieu el vídeo, que podeu trobar en aquest enllaç:
http://www.tv3.cat/videos/3299810/La-primera-generacio-digital
Passejant per la xarxa, al bloc O segrel do Penedo he descobert aquest vídeo del portal educ.ar (Argentina), on en Daniel Cassany ens fa cinc cèntims de quines coses han canviat des que Internet ha entrat a les nostres vides i a les dels nostres alumnes.
Molta gent es queixa que els nostres alumnes no llegeixen tant com abans: gens cert, llegeixen més que abans. Perquè quan parlem de “llegir” no parlem tan sols de novel·les. Els nois i noies d’avui dia llegeixen habitualment en blocs, webs i xarxes socials, a banda de la lectura analògica, i tenen a l’abast molta més informació que mai. Ara bé, cal que aprenguin a destriar-la, que aprenguin que tota aquesta informació porta una ideologia darrere, i això implica que els hem d’ensenyar a fer una lectura crítica.
Cassany també ens parla del canvi del rol dels mestres en aquest procés, sobretot amb l’entrada de l’1X1, tot i que com diu ell mateix , canviar la ment no és gens senzill, i cal temps.
Em quedo amb una idea: abans es creia que Internet desbancaria la lectura, però ara s’ha descobert que no és així, sinó que els llibres i Internet sumen.
Un cop més, recomanem la lectura d’aquest llibre, que ofereix una visió clara de tots els àmbits actuals de le lectura:
CASSANY, D.(2006): Rere les línies. Sobre la lectura contemporània. Barcelona, Editorial Empúries, Biblioteca Universal.