Mites a la pel·lícula “Intocable”

 

A la classe de llatí , la Rocío ens va posar un repte: trobar pervivència clàssica en aquesta pel·lícula. Aquesta és la nostra feina. Si algú de vosaltres en troba més, podeu fer un comentari.
Relació amb el mite de Pigmalió
Pigmalió era un rei de Xipre molt bondadós i savi, que a més era escultor d’estàtues i fins i tot deien que en sabia més que Dèdal. Pigmalió havia buscat una dona que sigués corresponent al seu ideal de dona perfecta i no havia tingut èxit. Per això va decidir dedicar-se plenament a la seva afició a les estàtues i no es va casar. Va fer una estàtua d’una jove que es deia Galatea, el físic de la qual corresponia al seu ideal de bellesa femení i es va enamorar de ella. Una nit va somiar que Galatea cobrava vida. Quan es va despertar, en lloc de l’estàtua hi va trobar Afrodita, que li va dir que ell es mereixia la felicitat que havia buscat, i seguidament va convertir Galatea en una dona real.

La relació d’aquest mite amb la pel·lícula és la voluntat de Philipe de trobar a algú que el faci feliç. Al ser un discapacitat la gent que l’ajuda es pensa que no pot fer coses normals com tothom i que l’havien de tractar com si fos diferent, però el que ell volia era que el tractessin com si fos una persona normal, i Driss ho fa.

Relació amb el mite d’Orfeu

Orfeu estava enamorat d’Eurídice, la qual va ser mossegada per una serp quan estava passejant pel bosc, i a conseqüència d’aquest fet ,va morir. Orfeu era molt bo tocant la lira que li havia regalat Apol·lo, i va decidir descendir fins a l’infern per convèncer a Hades i Proserpina, déu i deessa dels morts respectivament.

Tocant la seva lira va aconseguir convèncer-los perquè deixessin tornar a Eurídice, la seva estimada, a la terra, tot i que li van posar una condició: Orfeu no podia girar-se en el seu viatge fins al món dels vius per comprovar si Eurídice el seguia. Van començar el viatge, i quan Orfeu ja havia arribat a la terra no va pensar en que Eurídice no hi havia arribat encara, i es va girar.

Aquest fet va suposar que Eurídice tornés al regne dels morts per sempre, i Orfeu, desesperat, va començar a tocar una música que, de tan trista, va passar a ser estrident, i això va provocar que les Bacants, unes dones, es tornessin boges i el matessin.

La relació d’aquest mite amb la pel·lícula d’intocables té relació amb el paper que juga la música en l’amistat que es desenvolupa durant la pel·lícula entre en Philipe i en Driss.Driss li mostra música a Philipe que ell mai havia escoltat, i en certa manera aquest tipus de música l’ajuda a animar-se i l’engresca a fer coses que ell mai hauria fet, ja que estava acostumat a escoltar sempre un tipus de música concret (la música clàssica), que no li proporcionava aquests estímuls i vitalitat que li proporcionava l’estil de música que estava acostumat a escoltar en Driss, molt més alegre i actual.

Relació amb mites sobre naixements

Èdip: Abans de casar-se, Laios i Locasta van consultar l’oracle de Delfos i aquest els va dir que si tenien un fill, aquest seria assassí del seu pare i espòs de la seva mare, però van tenir un fill i per por el van donar a un servent perquè el matés.

Aquest, però, va sentir pena per el nadó i el va abandonar en un bosc amb els peus lligats a un arbre, d’aquí li ve el nom de Èdip. Un pastor del rei de Corint anomenat Forbas el va trobar i el va adoptar com a fill. Al cap d’uns anys, va destacar per la seva força i la seva intel·ligència i un dels seus amics, envejós, li va dir el seu origen adoptiu.

Èdip, turmentat, va anar a consultar l’oracle de Delfos. Aquest li va dir que no tornés a la seva terra originària ja que mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare, i ell, pensant que Corint era la seva terra, va decidir no tornari, i es va dirigir cap a Tebes, que era on no havia de anar.

Paris: La reina de Troia i esposa de Príam, Hècuba, estava embarassada. Durant el seu embaràs, va tenir un somni: somià que el fill que aleshores portava al ventre es convertiria en un incendi. Hècuba tenia la sensació de que aquest havia estat un somni premonitori, i van decidir consultar a un oracle sobre aquest fet. L’Oracle els respongué que el fill que estaven esperant seria la perdició de Troia. I el nen va néixer.

Però Príam no va tenir valor de matar-lo perquè la seva consciència li ho impedia, i va ordenar a un pastor que l’abandonés al munt Ida.

Al cap d’uns dies de ser abandonat, el mateix pastor que s’havia encarregat de deixar-lo allà, tornà a passar pel mateix lloc, i al veure que encara estava viu, es va penedir d’haver-lo abandonat i va prendre la decisió d’adoptar-lo i criar-lo com si fos el seu fill.

La relació d’aquests mites amb la pel·lícula es troba en la infància de Driss. Driss va ser vengut pels seus pares als seus tiets quan només era un nen, els quals el van criar com si fos un fill més. Aquest fet té un paral·lelisme amb la història de Èdip i Paris, que van ser abandonats pels seus pares i van ser criats per un pastor, tot i que en el cas de la pel·lícula, Driss no va ser criat per un pastor sinó que va ser comprat pels seus tiets, que volien tenir fills, però no podien.

Relació de mites sobre amb l’amistat

Palas i Atena: Atena, la deessa de la guerra, i Palas, la seva companya de jocs, estaven practicant mentre lluitaven quan de sobte va aparèixer Zeus amb la ègida i Palas, espantada, no va poder esquivar una estocada de Atena i va morir. En senyal de dol va tallar una estàtua a Palas i la va anomenar Paladi, i a més va adoptar el seu nom.

Pàtrocle i Aquil·les: Algunes versions sobre els mites d’Aquil·les i Pàtrocle apunten a que eren cosins, i d’altres es decanten per la teoria de que només tenien una gran amistat.

La seva amistat es va fer més forta durant la Guerra de Troia. Aquil·les no volia anar a la guerra de Troia, i Pàtrocle va rebre l’ordre de dirigir l’exèrcit de Ftia. Al cap d’uns mesos, Pàtrocle havia aconseguit la fama de guerrer valent després de matar diversos caps troians, i al cap d’uns mesos va arribar Aquil·les a la guerra. Des de l’arribada d’Aquil·les a la batalla, la seva amistat es va anar enfortint, fins al punt en el que eren una parella temuda i imbatible pels soldats Troians.

En arribar l’últim any de guerra, Aquil·les va tenir una discussió amb Agamèmmon, i va decidir que no lluitaria més fins que aquest li demanés perdó. Al veure que els troians estaven a punt de guanyar la batalla als grecs, Pàtrocle va prendre la iniciativa de demanar l’armadura i el casc a Aquil·les, i seguir lluitant.

Durant aquella batalla, Pàtrocle es va trobar amb Hèctor, príncep de Troia i alhora comandant de l’exèrcit Troià, el qual el va assassinar sense contemplacions, pensant-se que aquell que havia matat era Aquil·les, ja que Pàtrocle portava la seva armadura.

Aquil·les, en assabentar-se d’aquesta notícia, va decidir reptar a Hèctor a un duel cos a cos. Aquil·les va guanyar aquest repte, però encara no sentia haver venjat la mort dels seu amic Pàtrocle, així que va decidir lligar el cos d’Hèctor amb una corda pels peus i enganxar-lo en un carro. Llavors va començar a passejar el cadàver d’Hèctor pels voltants de la ciutat de Troia.

Uns anys més tard, Aquil·les també organitzà uns jocs en honor de Pàtrocle, i en el seu enterrament, va fer sacrificar cavalls, gossos i una dotzena de troians que havien estat empresonats durant la guerra.

La relació d’aquest mite amb la pel·lícula és l’amistat que mantenen Aquil·les i Pàtrocle, que es fan una parella inseparable, tal i com ho són Driss i Philipe: s’ajuden mútuament i en cap cas l’un tracta amb inferioritat ni compassió amb l’altre, es tracten de tu a tu.

Gerard Vallejo i Toni Bautista

4t d’ESO
INS MIQUEL MARTÍ I POL (Roda de Ter)