Autor: Miguel de Cervantes
Editorial: Anaya. Madrid 2010
Es de vidrio la mujer;
pero no se ha de probar
si se puede o no quebrar,
porque todo podría ser.
Y es más fácil el quebrarse,
y no es cordura ponerse
a peligro de romperse
lo que no puede soldarse.
Y en esta opinión estén
todos, y en razón la fundo;
que si hay Dánaes en el mundo,
hay pluvias de oro también.
Són uns versos de Miguel de Cervantes, de la novel.la ” El Quixot”.
Si ens fixem en els dos últims versos , expliquen el mite en què Júpiter enamorat de Dànae, empresonada en una torre, perquè el seu pare va rebre una profecía : si arriba a tenir un fill, li prendrà el poder i el matarà. Però, com el nostre Júpiter ( Zeus), és tot poderós i res és impossible per ell, es va transformar en “pluja d’or” i va poder aconseguir tenir relacions amb la princesa Dànae, i sens dubte, la profecia es va complir.
Els dos últims versos els considero claus. Doncs bé, segons els meus coneixements sobre la mitologia, els he relacionat amb el mite i, al meu entendre, Cervantes vol tocar el punt feble de la dona, i diu que , per molt que intentem ser dones orgulloses , sempre l’home acaba trobant alguna sortida o ,més ben dit, algun parany per fer-nos caure en el seu amor; per això Cervantes posa l’ exemple del mite de Dànae: per molt empresonada que estava, Júpiter va fer tot el possible per aconseguir-la.
Souad Kouhli
1r Batx. Llatí i Grec
Ins Miquel Martí i Pol
No m’havia fixat amb aquest poema i ara que me’l rellegeixo no només es veu la relacio clarament perquè hi apareix el nom de Danae, sinó que la relació que hi has fet tu amb això de que per més que intentem mantenir el nostre orgull els homes sempre se’n surten amb la seva ho trobo molt encertat. Està molt bé Souad!!!! 🙂
Sohad ho trobo molt encertat! Ja que justament ara estem treballant aquest mite i està molt bé perquè així repassem. M’agrada molt el què has dit de Cervantes ,de que les dones sóm orgulloses, però que al final els homes sempre ens acaben enredant i es surten amb la seva . Cervantes i la mitologia clàssica tenen raó, i mira que no en fa de temps que ho van dir,però tot i així ni les dones ni els homes canviem!
Sohii m’ha encantat! Trobo que has fet un treball molt bo! Jo dubto que hagués trobat pervivència en aquest poema. M’agrada el poema i l’explicació que fas a continuació. Felicitats 😀
Sohad! Trobo que la relació que has fet entre el poema de Cervantes i la mitologia són molt encertats, és un poema que tot i el nom de Dànae que hi podem trobar, no crec que ho hagués pogut explicar millor que tu, m’ha agradat molt saber que Cervantes feia servir un doble sentit en els seus poemes, i això ho trobo molt interessant. Molt bé Sohi!