Font imatge: http://www.ficomic.com/
Del 3 al 6 de maig de 2012 tindrà lloc el 30è Saló Internacional del Còmic de Barcelona al palau 8 de la Fira de Barcelona.
Com cada any, podreu gaudir de les diverses activitats i exposicions entorn del món del còmic que ens proposa el Saló i, a més a més, aconseguir la signatura del vostre autor preferit. No us el podeu perdre!
Més informació a: http://www.ficomic.com/
El dilluns dia 19 de març la Gemma Lienas va venir a l’institut per fer una xerrada als alumnes de 1r d’ESO. Ja fa cursos que en aquest nivell els alumnes tenen com a lectura 2CV. L’autora va sorprendre els alumnes en explicar com se li van acudir aquesta història i moltes més. De fet, el títol de la xerrada era prou clar: Cuinar una novel·la, és a dir, quin és el procés que segueix per escriure una obra. En acabar l’exposició, l’autora va contestar totes les preguntes que els alumnes li van fer. A més, ens va dedicar un dels exemplars de 2CV que tenim a la biblioteca.
Gràcies, Gemma, per la teva visita!
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=kyPwFbnHnvo&feature=youtu.be[/youtube]
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=XTYRq2OMbNQ&feature=youtu.be[/youtube]
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=uyD1bk1aOPs&feature=youtu.be[/youtube]
Aquesta professora universitària de literatura ens té acostumats darrerament a la divulgació de les nostres lletres, fins i tot les més clàssiques. Ara ha triat un tema que interessa tothom: l’amor. I que, com podem veure al llarg del llibre, ha interessat també escriptors de totes les èpoques. Podem resseguir diverses facetes de l’amor —la passió, la bogeria, l’amor platònic, l’erotisme, el desamor…— fetes literatura des de l’Edat Mitjana fins ara. Des de la llegenda del “cor menjat” (no us l’explico, ja ho llegireu) fins als poemes més “forts” de l’Estellés (sí, ho heu endevinat, el títol del llibre és una referència al famós poema “No hi havia a València dos amants com nosaltres…”). Per qui estima, l’amor sempre és nou, però llegint els comentaris d’aquest llibre t’adones que això d’estimar és variadíssim i antiquíssim
Recomanat: Per a tothom qui estima, o que vol estimar, o que vol ser estimat. Si a més és un amant de la literatura, la recomanació és doble.
No recomanat: Per als qui creuen que els catalans no som apassionats.
Xavier Timoneda i Perarnau
(pare de 1r Batx. i 4t ESO)
Aquesta novel·la ha guanyat enguany el premi Edebé de Literatura Juvenil, i realment està escrita com si fos un clàssic de la literatura juvenil. L’autor mateix es reconeix admirador i seguidor de Jules Verne, i l’obra té tots els ingredients que l’acosten a la novel·la juvenil de tots els temps: per damunt de tot, aventura, molta aventura, a més de viatges, recerca científica, una mica d’humor, molta imaginació, un pèl de romanticisme… De ben poques novel·les juvenils es pot dir que més de 500 pàgines no es fan llargues de llegir.
Seguint el rastre d’un misteriós monjo medieval, un curiós grup d’expedicionaris s’embarquen, l’any 1920, en un viatge cap a l’extrem nord d’Europa a la recerca de l’entrallat d’uns fenòmens tan misteriosos que haurien sorprès el mateix Verne.
Com tots els guanyadors d’aquest premi, la novel·la es publica simultàniament en català, castellà, basc i gallec.
Recomanat: Per a tots els adolescents, amants de la lectura o amants de l’aventura. I per als més grans que enyoren els llibres que els van acostumar a llegir.
No recomanat: Per a persones poc imaginatives o poc disposades a acceptar la sorpresa.
Xavier Timoneda i Perarnau
(pare de 1r Batx. i 4t ESO)
Segurament deveu recordar que fa uns quants anys van premiar com a Catalana de l’Any una dona molt velleta i molt valenta anomenada Neus Català, l’única catalana supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbruck. Si la recordeu, segur que vau quedar impressionats per les seves ganes de viure i la seva vehemència a l’hora de defensar uns ideals mantinguts al llarg de tota una vida. Ara, amb 96 anys, s’ha decidit a escriure la seva autobiografia i, amb l’ajut de Carme Martí, ho ha fet en forma novel·lada.
La infantesa pagesa al Priorat, la militància de ben jove, la nostra guerra, tan penosa, la fugida, un breu i apassionat matrimoni a França, la col·laboració amb la resistència contra els nazis, la detenció per les SS, el llarg viatge en un tren de presoners cap a l’altra punta d’Europa, les humiliacions en els dos camps on va estar presonera, la quotidianitat de la mort absurda, la crueltat, el fred… I també l’alliberament, i tot el que va venir després, decepcions incloses. Tot està narrat amb una sinceritat que impressiona i amb un estil fresc i àgil.
Recomanat: Per a tots els públics, tant per als que ja coneixen coses d’aquelles dècades terribles com per als que volen saber de primera mà què va passar.
No recomanat: Per a nostàlgics del franquisme/feixisme/nazisme/racisme.
Xavier Timoneda i Perarnau
(pare de 1r Batx. i 4t ESO)
D’aquesta cançó en vaig conèixer primer la lletra de la mà d’un company de classe. La lletra corria aleshores, l’any 1977, en un full quadriculat i amb lletra punxeguda.
Aleshores jo tenia catorze anys i la lletra em va agradar, però vaig pensar que era una mica “antiga”:
Paraules d’amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre’n,
tot just despertàvem del son dels infants.
[youtube width=”425″ height=”280″]http://www.youtube.com/watch?v=KDR4BCjMG7w[/youtube]
Han passat els anys i t’adones que l’amor és un sentiment diferent de l’amistat o l’atracció. I, vist en perspectiva, és plenament certa i verídica.
La primera vegada que t’enamores sents un neguit interior nou i diferent. Unes ganes d’estar amb aquella persona, de parlar, acariciar, sentir que tu ets realment especial per a l’altre com l’altre ho és per a tu i aleshores el teu vocabulari beu de les fonts que has tingut més properes: la televisió, el cinema…
En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d’antics comediants,
d’històries d’amor, somnis de poetes.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
Aquesta cançó no era cap hit que sonés a la ràdio. Si no et deixaven un disc o un cassette o algú no la cantava amb la guitarra, no la podies escoltar. Llavors no era tan fàcil compartir música com ara.
Jo vaig conèixer la música cantada amb els acords de la guitarra… i el sentiment va embolcallar aquelles lletres.
Molt més endavant vaig sentir-la cantada per Joan Manel Serrat i aleshores la seva veu, esquinçada i avellutada alhora, va donar-li el caire més personal i íntim.
Com diu la cançó, amb el pas dels anys, quan sento aquesta cançó em recordo del meu primer curs de BUP i de com vaig viure aquell primer amor.
Però sovint, en fer-se fosc,
de lluny m’arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d’amor…
Magda Alegret Pàmpols
[youtube width=”425″ height=”280″]http://www.youtube.com/watch?v=wwQPDYQjqKk[/youtube]
Joan Manel Serrat
Ella em va estimar tant…
Jo me l’estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.
Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d’amor…
Paraules d’amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre’n,
tot just despertàvem del son dels infants.
En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d’antics comediants.
D’històries d’amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys
Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.
Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m’arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d’amor…