Adjuntem l’arxiu amb tota l’informació.
AUTORS DE LA RENAIXENÇA
POESIA
-
Bonaventura Carles Aribau: (Barcelona, 4 de l’11 de 1798 – 27 del 9 de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català. La Pàtria(1833). Antologies col·lectives.
-
Manuel Milà i Fontanals: (1818, Vilafranca del Penedès – 1884) fou un filòleg, erudit i escriptorcatalà. Se’l considera un dels impulsors de la Renaixença, gràcies als seus esforços en la restauració dels Jocs Florals, i en el camp de l’ortografia. Cançó del Comte l’Arnau, Resenya històrica i crítica dels antics poetes catalans, La Complanta d’En Guillem.
-
Joaquim Rubió i Ors: (Barcelona, 1818–1899) escriptor català i president de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (avui a vegades s’escriu: lo Gaiter del Llobregat). Lo Gaiter del Llobregat (1841), Historia Universal (1875), Gaiter (1888)
-
Jacint Verdaguer i Santaló, pare de la poesia i la llengua catalana moderna: (Folgueroles, Osona, 17 del 5 del 1845 – Vallvidrera, Barcelonès, 10 del 6 del 1902), prevere, és un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes, i el màxim exponent de la Renaixença. L’Atlàntida (1876), Canigó (1886)
TEATRE
-
Àngel Guimerà: (Santa Cruz de Tenerife, 6 del 5 de 1845 – Barcelona, 18 del 7 de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la Renaixença o “ressorgiment” de les lletres catalanes a finals del segle XIX. Mar i cel i Terra baixa, El rei i el conseller, Poblet (poema)
-
Narcís Oller: (Valls, 10 del 8 del 1846 – Barcelona, 26 del 7 del 1930) va ser un advocat i escriptor que va cultivar el realisme i el naturalisme, per a acabar adaptant-se al modernisme de l’època. La bogeria, Al llapis i a la ploma (1918), Renyines d’enamorats, (1926)
NARRATIVA
-
Antoni de Bofarull: (Reus, 4 de l’11 de 1821 – Barcelona, 12 del 2 de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturgcatalà. Costums que es perden i records que fugen. Roger de Flor, ó El manto del templario, Historia crítica de la guerra de la Independencia en Cataluña
JOSEP CARNER
Josep Carner va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1884 i va morir a Brusel·les el 4 de juny de 1970.
De família de classe mitjana va tenir com a referents literaris lingüístics la seva mare, Anna Puig Oriol, però sobretot el seu pare, Sebastià Josep Carner. La primera li agradava llegir i dominava català, castellà i francès. El segon, passa de ser farmacèutic a redactor, deixant la seva emprempta en el diari de clergues i de carlins com “El correo catalán” i “La hormiga de oro”, a més que era un fanàtic del teatre, i que publicà dos llibres sobre aquest gènere. Josep
Carner dóna els seus primers passos com a ajudant de la revista L’Aureneta, a l’edat de dotze anys. En la seva joventut estudià dues carreres: dret i filosofia, i lletres, al mateix temps que va guanyar els seus primers accèssits en un certamen literari. Al 1899 guanya el seu primer premi als Jocs Florals de Barcelona i al 1905 va arribar-ne a guanyar tretze. Després publica el seu primer llibre de versos, El llibre dels poetes, que és on comença a prendre forma el seu estil, res anterior és similar a aquest.
La seva primera obra coneguda va ser Els fruits saborosos, al 1906; i altres obres a destacar van ser La paraula en el vent, del 1914, La inútil ofrena, del 1924 i Nabí, del 1941.
