Tag Archives: amor

Paraules d’amor de Joan Manuel Serrat

D’aquesta cançó en vaig conèixer primer la lletra de la mà d’un company de classe. La lletra corria aleshores, l’any 1977, en un full quadriculat i amb lletra punxeguda.

Aleshores jo tenia catorze anys i la lletra em va agradar, però vaig pensar que era una mica “antiga”:

Paraules d’amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre’n,
tot just despertàvem del son dels infants.

[youtube width=”425″ height=”280″]http://www.youtube.com/watch?v=KDR4BCjMG7w[/youtube]

Han passat els anys i t’adones que l’amor és un sentiment diferent de l’amistat o  l’atracció. I, vist en perspectiva, és plenament certa i verídica.

La primera vegada que t’enamores sents un neguit interior nou  i diferent. Unes ganes d’estar amb aquella persona, de parlar, acariciar, sentir que tu ets realment especial per a l’altre com l’altre ho és per a tu i aleshores el teu vocabulari beu de les fonts que has tingut més properes: la televisió, el cinema…

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d’antics comediants,
d’històries d’amor, somnis de poetes.
No en sabíem més, teníem quinze anys.

Aquesta cançó no era cap hit que sonés a la ràdio. Si no et deixaven un disc o un cassette o algú no la cantava amb la guitarra, no la podies escoltar. Llavors no era tan fàcil compartir música com ara.

Jo vaig conèixer la música cantada amb els acords de la guitarra… i el sentiment va embolcallar aquelles lletres.

Molt més endavant vaig sentir-la cantada per Joan Manel Serrat i aleshores la seva veu, esquinçada i avellutada alhora, va donar-li el caire més personal i íntim.

Com diu la cançó, amb el pas dels anys, quan sento aquesta cançó em recordo del meu primer curs de BUP i de com vaig viure aquell primer amor.

Però sovint, en fer-se fosc,
de lluny m’arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d’amor…

Magda Alegret Pàmpols

[youtube width=”425″ height=”280″]http://www.youtube.com/watch?v=wwQPDYQjqKk[/youtube]

Joan Manel Serrat

Ella em va estimar tant…
Jo me l’estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d’amor…

Paraules d’amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre’n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d’antics comediants.
D’històries d’amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m’arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d’amor…