Category Archives: Instruments

Instruments populars de bufar, picar i rascar

És una mostra ben representativa d’instruments musicals populars caracteritzats per la senzillesa dels materials que els componen: petxines, canyes, pinyols, ossos… S’ensenya la fabricació i sonoritat de cada instrument. Els que es mostren són: xiulet, nunt, morter, culleretes, aixada, test, arc-tamborí de cordes, carabassola, ampolla bisellada, bufacanyes, violí de pastor, nyacres, castanyoles d’os, flabiol de pastor, sonall, picacanya, rossinyol, ferret, zinc-zinc, trico-traco, requetetxec i rabec de llauna

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/musica/5m3731.rm" width="352" height="288"/]

En aquesta adreça podràs trobar moltes Receptes instrumentals on podràs consultar com fabricar instruments amb tota mena de materials:

Receptes instrumentals

Aquí tens un altre vídeo on el CEIP Ítaca, CEIP Llebetx i IES Mare de Déu de la Candela aprenen a fabricar instruments tradicionals.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/miraqfem/5m4130a.rm" width="352" height="288"/]

Benjamin Britten: Guia d’orquestra per a joves.

Compositor anglès (1913-1976).

Fou un nen prodigi, als quatre anys ja començà a escriure música i als dotze ja havia compost una dotzena d’obres. Als vint-i-un anys vivia de les seves composicions, principalment bandes sonores i música incidental per a obres de teatre radiofòniques. Fou un gran patriota enamorat del seu país i la seva llengua. Excepcional pianista, fundà el festival d’Aldeburgh i l’English Opera Group, per a la qual va compondre algunes de les seves òperes. Músic extraordinàriament expressiu, va tenir l’afany de «(…) retornar a la musicalitat de la llengua anglesa l’esplendor, la llibertat i la vitalitat de què ha estat desproveïda des de la mort de Purcell (…)».

Entre els seus amics hi havia alguns dels millors intèrprets de l’època (el violoncel·lista Mstislav Rostropovitx, el trompa Denis Brain, el tenor Peter Pears) i escriví moltes obres per tal que aquests músics poguessin lluir les seves habilitats. Hi ha gravacions realitzades per aquests artistes i dirigides pel mateix Britten. Cap altre compositor, a excepció de Stravinski, ha deixat una herència tan important de gravacions de primera mà. A causa de la seva admiració i afinitat amb Purcell, va compondre les variacions titulades The Young Person’s Guide to the Orchestra l’any 1946, per il·lustrar musicalment un reportatge cinematogràfic per a les escoles angleses, i mostra per torns cada instrument de l’orquestra en la seva variació; més tard, els ajunta tots en la fuga final.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/musica/5m1173.rm" width="445" height="370"/]

Amb una obra del compositor anglès Benjamin Britten, la “Guia d’orquestra per a gent jove”, opus 34, s’estudia per separat les diferents famílies d’instruments que componen l’orquestra simfònica: els de corda, els de vent de fusta, els de vent de metall i els de percussió.

La tradicional classificació orquestral dels instruments:
– corda, vent-fusta, vent-metall i percussió – està quedant cada vegada més restringida al seu àmbit d’ús: l’orquestra.

ACTIVITATS AL VOLTANT DE L’OBRA:

Activitats sobre els instruments de l’orquestra i anàlisi d’una fuga, basades en l’obra “Guia d’orquestra per a joves”.

The Young Person’s Guide to the Orchestra és un joc al voltant de la coneguda obra de Benjamin Britten que permet practicar música i anglès alhora.

Si encara en vols saber més coses dels instruments de l’orquestra simfònica visita aquesta adreça:

L’orquestra simfònica

INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ: El viatge dels tambors

Un instrument de percussió és la família d’instruments musicals més gran que existeix, ja que aquesta té un gran nombre d’instruments amb característiques molt diverses.Aquestes diferències són degudes a molts factors: el so que s’obté, les característiques físiques, la tècnica emprada, etc. Tots segueixen una característica comuna que els engloba dins d’un mateix grup: els instruments de percussió generen el seu so pel xoc que produeixen uns percussors (maces, baquetes, martells, mans,…) contra una superfície, que pot ser de materials molt diversos ( metall, vent, fusta, pel,…): normalment percutim amb la baqueta.

La majoria d’instruments de percussió són d’atac ràpid. Això vol dir que el so comença de cop. En canvi, amb altres instruments, com els de vent, podem treure el so a poc a poc.

Amb els instruments de percussió passa el mateix que amb la resta: els més curts i petits fan notes més agudes i els més llargs i grossos fan notes més greus.

El so depèn de la forma i del material amb què s’ha fet l’instrument. També depèn de la caixa de ressonància si en té.

L’avantatge d’aquests instruments és que són molt variats i populars. Alguns són molt rudimentaris i es fan amb materials l’abast de tothom : carabasses, terrissa, fusta, etc.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/he-zEoJ_QxM" width="100%" height="450" wmode="transparent" /]

HISTÒRIA:

No podem determinar l’època de creació de la percussió, ja que aquesta sempre ha existit. Podem dir que els primers ritmes es van fer experimentant i produïts amb el cos, ja que si ens donem cops a diverses parts del cos podem crear ritmes. Per això la percussió no neix en un lloc i època determinats.

S’han creat uns instruments de percussió diferents depenent del lloc.

CLASSIFICACIONS:

Moltes vegades s’ha intentat classificar els diversos instruments de percussió sense aconseguir una única classificació.

Què vol dir so determinat i so indeterminat?

La classificació entre so determinat i so indeterminat s’utilitza per agrupar els instruments de percussió segons si,en fer-los sonar, poden fer una melodia o no.

Així, els instruments de percussió de so determinat poden fer ritme i melodia. N’hi ha de dos tipus:
Idiòfons: instruments que produeixen el so a través de la vibració del seu propi cos. Per exemple: Xilòfon, carillò, melal.lòfon, vibràfon, campanes tubulars, glockenspiel, etc…
Membranòfons: Són els instruments que produeixen el so mitjançant la vibració d’una o més membranes tenses, normalment col·locades sobre un ressonador. Per exemple:Timbales

Els instruments de percussió de so indeterminat només poden fer ritmes, però no melodia.També trobem dos tipus:
Idiòfons: Caixa xinesa,triangle i platerets, etc…
Membranòfons: Caixa, pandero, simbomba, pandereta, etc…

Si cliques aquesta imatge en Jared t’ensenyarà quins són els instruments de so determinat i els instruments de so indeterminat de l’0rquestra.

VÍDEOS:

En aquest capítol, el programa “Atrapa-sons” se centra en els instruments de percussió i en la música de Leroy Anderson i de la família Bach.

[kml_rm movie=”http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730971.rm” width=”352″ height=”288″/]D’altra banda, a la part final del programa, “El relat animat” està dedicat a “The typewriter”, de Leroy Anderson.

L’Atrapa-sons construeix un “testòfon pentatònic” amb cinc testos i l’Atrapamosques interpreta el “Minuet en sol M” del “Quadern” d’Anna Magdalena Bach.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_888653.rm" width="352" height="288"/]

El grup Tactequeté ha donat a la percussió la categoria de protagonista. En aquest capítol del programa “Atrapa-sons” es mostra com els instruments de percussió permeten construir un ambient acústic.

L’Atrapa-sons visita els components del grup Tactequeté, especialistes a crear ambients sonors. Aquest grup de percussionistes ha portat la percussió, que moltes vegades serveix només d’acompanyament, a un primer pla, al nivell de protagonista.

Amb els seus instruments, els Tactequeté són capaços de reproduir l’ambient d’un embús de trànsit o un ambient selvàtic. Per aconseguir-ho fan servir instruments d’arreu del món i instruments fabricats amb estris casolans. Per exemple la qüica, la calimba, una carbassa, unes paelles, la marímbula, l'”steel drum”, unes claus, grapes, una tapa d’olla amb molles, la bateria, el djembe, la pandereta espanyola, una bateria de cuina, el cas-cas o un baix elèctric de mopa.

Tots aquests instruments sonen amb un color o timbre diferent, depenent de la seva textura: metall, plàstic, canya…

A la secció “L’artefacte musical”, l’Atrapa-sons proposa construir un pandero quadrat amb uns llistons de fusta i cinta de precintar. Amb aquesta caixa de ritmes domèstica es pot tocar el ritme d’una sardana o d’un tema funky. L’Atrapa-sons hi interpreta la cançó castellana “El pandero no da de comer”.

“El relat animat” està dedicat als ritmes africans i, al “Concert amfibi”, l’Atrapamosques interpreta al piano una peça al costat de l’Atrapa-sons, que l’acompanya amb els seus artefactes musicals.

ACTIVITATS:

[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/trobada/musica/jocs/cascav/cascav.swf" width="450" height="350"/]

PER AMPLIAR INFORMACIÓ:

Si vols ampliar informació clica AQUÍ
Si vols saber més coses dels instruments de percusió també pots consultar aquestes adreces:

Blanquerna

C.Lòpez

LA GUITARRA

Els parents més antics que se li coneixen a la guitarra són uns instruments que ja es tocaven fa 3.500 anys, però aquests van evolucionar per diferents camins i ara no sabem si la guitarra actual ve de les cítares que ens van arribar amb la invasió romana, o bé si és filla d’un instrument anomenat “ut aràbic”, que ens va arribar amb les invasions àrabs.

En tot cas, la guitarra és un dels instruments més presumits que hi ha, perquè al llarg de la història ha anat canviant de forma per millorar el seu so…i la seva silueta.Això sí, sempre s’ha portat molt bé amb tota la seva família. Perquè la guitarra és dels instruments amb més germans, germanes, cosins, cosines i parents llunyans…

La guitarra té sis cordes: tres més gruixudes, de so més greu, fetes de seda i recobertes d’un filat metàl·lic, i tres més primes que abans es feien de tripa i en l’actualitat de niló.

L’instrument consta d’una caixa de ressonància i un mànec dividit en 19 trasts, unes tires metàl·liques que permeten escurçar les cordes amb la pressió del dit fent que només vibri una part de la corda i produint d’aquesta manera les diferents notes.

És un instrument que permet diferents sonoritats i maneres de tocar-lo: puntejat amb l’ungla, amb el dit, amb un plectre o pua, raspat, etc.

Escolta com sona:

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/guitare_acoustique.swf" width="100%" height="300"/]

Font: Els instruments musicals.

VÍDEOS:

Download link

El vídeo següent introdueix els mots clau de vibracions, ones sonores, freqüència i ressonància per parlar del funcionament de la guitarra. Estudiarem la influència del pes i la tensió de les cordes i compararem la ressonància de les cordes de la guitarra amb altres tipus de ressonàncies, com per exemple la de les cordes vocals:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/tecnologia/5m5913.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

I ara mentre escoltes la Romança anònima pots anar seguint l’esquema tenint en compte que cada * correspon a un compàs de tres temps:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/m8vU3BHQX3s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

ACTIVITATS:

[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/trobada/musica/jocs/guitarra/guitarra.swf" width="100%" height="350"/]

PER AMPLIAR INFORMACIÓ:

Grup blanquerna

L’arpa

L’arpa pertany a la família dels instruments de corda pinçada. És un dels instruments més antics dels quals es tenen notícies, 3000 anys abans de la nostra Era, i la seva forma actual correspon a una evolució d’aquests antics instruments. Clica la imatge i en sabràs més coses:

Ara que saps tantes coses de l’arpa anem a fer un homenatge a Harpo Marx, aquest video pertany a un fragment de Guardian Angels (1945). Oi que la tele no era com a d’ara?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/9aabqmOX720" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

EL VIOLÍ. Paganini.


Niccolo Paganini va ser un violinista del segle XIX. Va ser el millor, el més espectacular, el més brillant, el més meravellós, el més… TOT! Però la gent li va atribuir un pacte amb el diable: no era possible que toqués d’aquella manera si no és que havia fet un pacte amb l’innombrable. Què hi havia de cert?

Clica la imatge i en sabràs més coses d’aquest violinista virtuós de la mà de David Puertas.

Una de les obres que va compondre Capricis per a violí sol interpretats per un violinista albanès anomenat Tedi Papavrami:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3ex_CSgCWYs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Si vols saber més coses de Paganini clica: Viquipèdia.

Història del violí:

Tot i que ens podríem remuntar al temps que els homes primitius intentaven fer violins amb la closca d’una tortuga, els primers violins, tal com els coneixem, van aparèixer ara fa uns cinc-cents anys a Cremona, Itàlia, al taller d’un constructor anomenat Amati.

D’allà sortirien, durant moltes generacions, els millors constructors de violins de la història mundial. Entre ells, el més conegut de tots: Antonio Stradivari.

Els seus violins, anomenats “Stradivarius”, es van convertir en model de tots els violins que s’han fet després. I encara avui, tres segles més tard, els que tenen un stradivarius tenen a les mans el millor violí del món.

I val a dir que un violí té més de setanta peces i que de cada peça depèn com acabarà sonant l’instrument.

El violí es pot tocar amb els dits i treure’n sons i efectes tan sorprenents com els pizzicatto, però normalment es toca amb l’arquet, que és una vergueta de fusta al llarg de la qual s’estén una metxa de crins de cavall.

Els violinistes, abans de tocar, freguen les crins de l’arquet amb una resina que es diu colofònia i que té unes propietats ben particulars. Quan l’arquet llisca lentament sobre les cordes, la colofònia fa que les crins s’arrapin més a l’arquet. En canvi, quan l’arquet ha de lliscar de pressa perquè el violinista ha de fer moltes notes, la colofònia fa que l’arquet llisqui més fàcilment.

Escolta com sona el violí clicant els  auriculars o nota per nota:

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/violon.swf" width="100%" height="300"/]

Font: Els instruments musicals.

L’espai “Atrapa-sons” explica com es classifiquen els instruments de corda, repassa la història del violí i inclou interpretacions de música de Stravinski i de Rimski-Kórsakov.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730727.rm" width="352" height="288"/]

Font: Atrapasons

Clica la imatge i en sabràs més coses del violí:

T’AGRADEN ELS CONTES?

En aquest capítol del programa “Una mà de contes”, un artista posa imatges, mitjançant diverses tècniques, al relat “El violí del fantasma”.

Un dia, el senyor Grisini, un forner que vivia al nord d’Itàlia, es va comprar un violí en una botiga d’instruments musicals.

Quan va arribar a casa va tocar el violí, que feia un soroll espantós, i, tot seguit, se li va aparèixer un fantasma. El senyor Grisini es va espantar molt, va llançar el violí i va abandonar l’habitació. Després d’uns quants dies, va tornar a agafar el violí i el fantasma tornava a aparèixer cada vegada que el senyor Grisini el tocava.

Un dia va perdre la por que li tenia al fantasma i va decidir seguir-lo a través de la paret. Va agafar un pic, va trencar la paret i hi va trobar una capsa amagada als maons. En obrir la capsa hi va trobar un Stradivarius, el violí més meravellós que havia vist mai.

El senyor Grisini va tocar el violí, que sonava molt bé. Des d’aleshores es va convertir en un músic famós, però alguns deien que no era ell qui el tocava, sinó les mans invisibles del seu antic propietari.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/una_ma/001_69286.rm" width="352" height="288"/]

ACTIVITATS: 

[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/trobada/musica/jocs/7dif/violi.swf" width="100%" height="350"/]

Antic egipte. Atrapasons.

Atrapamosques: – He vist gats hidràulics amb més ritme que els miols de l’Atrapa-sons! Si continua miolant així, m’espantarà tots els borinots del bassal i els hauré d’empaitar fins a les piràmides d’Egipte. Tant se val! Ho aprofitaré per desxifrar antics jeroglífics i així descobriré els secrets musicals dels faraons, que veneraven els déus amb instruments tan sofisticats com el sistre, una mena de sonall amb picarols capaç de despertar una mòmia!

Visiteu un museu d’art egipci i quedareu de pedra!

L’espai “Atrapatoons” recrea, amb animacions, una història ambientada a l’antic Egipte i l’obra “Háry János”, del compositor hongarès Zoltán Kodály.

L’Atrapa-sons comença el programa tocant un argul, un instrument que ja es tocava a l’antic Egipte. Se sap quins instruments es tocaven en aquella època gràcies als jeroglífics, les pintures i als mateixos instruments que s’han trobat a les tombes i a les piràmides, com ara arpes, llaüts, instruments de percussió, de vent… El primer relat animat d’aquest capítol està inspirat, precisament, en l’antic Egipte.

Xavier Piñol, estudiant d’oboè i corn anglès, interpreta un fragment de l’obra “Háry János”, del compositor hongarès Zoltán Kodály. Aquest és el segon relat animat del capítol.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922881.rm" width="352" height="288"/]

Web del programa: Atrapasons