Category Archives: Instruments

Música digital

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/digits/001_673685.rm" width="100%" height="550"/]

“Dígits” explica, en aquest capítol, com l’electrònica ha revolucionat el món de la música, amb l’aparició de nous sons, noves maneres de manipular-los i nous estils musicals.

El Theremin va ser un dels primers instruments musicals electrònics. El va inventar, els anys 20, el físic i alhora músic rus Lev Termen. Consta de dues antenes a través de les quals s’emeten dos camps electromagnètics. L’aproximació de les mans produeix variacions d’aquests camps i, com a resultat, uns sons audibles.

Durant la dècada del 1940, el magnetòfon permetia enregistrar sons i reutilitzar-los. Combinada amb la creativitat musical, la cinta magnètica va donar lloc a un nou concepte: la música electrònica.

Alguns dels seus pioners van ser el nord-americà John Cage o el francès Pierre Schaeffer, que componia amb tota mena de sons: naturals, industrials…

Max Mathews, un enginyer nord-americà, va crear el primer programa d’ordinador per generar sons.

El Moog va ser el primer sintetitzador que es tocava com un orgue, però podia produir sons molt diversos. El Moog va contribuir a popularitzar la música electrònica.

Durant els anys 70, els sintetitzadors van passar de ser analògics a digitals. L’electrònica va eixamplar la paleta de sons i la digitalització, la gamma d’estils i d’instruments.

La digitalització comporta, en primer lloc, la fragmentació del senyal sonor. Després, cada fragment es quantifica i es codifica en forma de bits.

Amb el codi digital, els sons es poden manipular, barrejar i fer que qualsevol cosa pugui sonar. Aquesta capacitat ha donat lloc a nous gèneres musicals, com ara la “música algorítmica” o la “música interactiva”.

De l’arbre al pentagrama. Instruments tradicionals catalans.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_879453.rm" width="352" height="288"/]

El programa “Atrapa-sons” mostra com es construeixen instruments de música tradicionals com ara la gralla, la tenora o el sac de gemecs.

L’Atrapa-sons visita el taller dels cosins Orriols, en Pau i en Xavier, que es dediquen a la construcció d’instruments populars o tradicionals. Transformen blocs de fusta en instruments rodons, com ara gralles, tenores, flabiols o sacs de gemecs.

La tenora és un instrument molt llarg, ja que fa moltes notes. És un dels instruments de la cobla de sardanes i es construeix tros a tros.

La gralla té un forat cònic per projectar el so i fer que l’instrument soni més fort. Molts instruments de doble canya, com la gralla, estan pensats per tocar al carrer i la seva forma cònica fa que escampin el so com un megàfon.

El grall fa la música del sac de gemecs. El sac de gemecs porta faldilles i a dins hi ha una pell de cabra. Els bordons fan sempre la mateixa nota, una nota fixa. Aquest so continu s’anomena “pedal”. Els músics que toquen el sac de gemecs són els “sacaires”.

El flabiol és l’encarregat de començar totes les audicions de sardanes.

Per construir tots aquests instruments, cal que la fusta amb què es fan estigui totalment seca.

Abans de marxar, l’Atrapa-sons i els cosins Orriols formen una cobla de tres quartans i toquen “Els gegants de Vilanova” amb un flabiol, un tambor, un sac de gemecs i una tarota.

Al “Concert amfibi”, l’Atrapamosques interpreta al piano el tema de cabaret “Das Kleine Wunder”. I la música de cabaret també és la protagonista d'”El relat animat”.

A la secció “L’artefacte musical”, l’Atrapa-sons construeix un guant de gemecs amb un guant de goma i dues palletes de refresc, i interpreta “La rifa dels porcs”.

Música reciclada

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_815920.rm" width="352" height="288"/]

El programa “Atrapa-sons“, presenta, en aquest capítol, l’original música que fa el grup Cabo San Roque amb estris reciclats.

L’Atrapa-sons visita l’espai de treball del grup Cabo San Roque, a Barcelona. El seu local és ple d’objectes reciclats, la majoria rescatats de les escombraries, amb els quals obtenen tota mena de sons.

El presentador proposa construir un artefacte musical, el bicorda motoritzat, amb un tauló de fusta, dues cordes de guitarra i un ventilador. L’Atrapa-sons el fa sonar i toca la dansa tradicional “La gala de Campdevànol”.

Al “Concert amfibi”, l’Atrapamosques interpreta el “ragtime” “The Entertainer”, una peça de Scott Joplin que apareix a la pel·lícula “El cop” (“El golpe”). El “ragtime” també és el protagonista de la secció “El relat animat”.

Bé, així com podem fer música amb estris reciclats, també en podem fer amb verdures i aquí en teniu dos vídeos que ens expliquen com (el xinès costa d’entendre una mica…):

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/N5aUz9cDaCY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hpfYt7vRHuY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Els instruments de vent.

Un instrument musical de vent és aquell que genera un so quan al bufar es fa vibrar una columna d’aire en el seu interior. En la classificació de Sachs-Hornbostel s’anomenen aeròfons.

Pel que fa a la pràctica musical i a la composició, s’acostumen a classificar en dos grans grups:

Els instruments de tubs s’acostumen a classificar en primer lloc segons el tipus d’embocadura:

  • De bisell, com per exemple les flautes.
  • De llengüeta simple, com per exemple el clarinet.
  • De llengüeta doble, com per exemple la gralla.
  • De broquet, com per exemple la trompeta.

Els instruments de broquet són els que normalment es classifiquen com a Instruments de metall, i els que tenen els altres tipus d’embocadures, com a Instruments de fusta.

Per ampliar informació: Viquipèdia ,

Perquè un instrument soni s’ha de bufar pel forat del tub:

* Sona agut si bufo un tub curt.

* Sona greu si bufo en un tub més llarg.

Per a poder fer totes les notes podem fer els tubs de diferents llargàries o en un sol tub fer-hi diferents forats: Tapant tots els forats obting un so greu ja que aprofito tota la llargada del tub. A mesura que vaig destapant forats sonen les notes cada vegada més agudes ja que vaig escurçant el tub.

Pe r a poder amplificar el so cal donar forma de campana a l’extrem del tub.

Hi ha moltes maneres de fer sonar els instruments de vent.

Maneres de fer sonar els instruments de vent

Hi ha cinc maneres de fer sonar els instruments de vent segons el tipus d’embocadura que tenen:

* Bufar pel bisell o tallavent: flauta travessera, flautí,…

* Bufar pel bec i conduir l’aire cap al tallavent: flautes de bec, flabiol,…

* Bufar fent vibrar una llengüeta senzilla de canya contra el bec: clarinet, saxòfon,

* Bufar fent vibrar una llengüeta de doble canya: oboè,fagot, tible, tenora, gralla…

* Bufar per un broquet: trompeta, trombó, trompa, tuba…

L’embocadura de broquet té forma d’una copa petita. Sona quan l’instrumentista bufa i fa vibrar els llavis, que es recolzen al broquet. Per a que sonin bé cal col.locar bé els llavis i controlar la intensitat de la bufada i prémer els pistons, així s’accionen les vàlvules que allarguen o escurcen el recorregut de l’aire en el tub.

VÍDEOS:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Gn6S5IxNiXk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El grup “Els quatre vents” ens presenta una combinació de músiques de pel.lícules i sèries de televisió:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zdiVB-S2a7g" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Instruments de corda elèctrics

Visita aquesta pàgina i t’ho passaràs d’allò més bé:

Els instruments de corda elèctrics es caracteritzen perquè no necessiten una caixa de ressonància, ja que tenen un amplificador de so.

Els instruments elèctrics són els més moderns de tots. Ben segur que els escoltes molt sovint per la ràdio, la televisió i en els discos dels teus grups preferits.

LA GUITARRA ELÈCTRICA:

La guitarra elèctrica es va inventar per a superar el limitat volum de les guitarres acústiques. A diferència d’aquestes, la guitarra elèctrica té el cos de fusta massissa. Els botons magnètics o “pastilles” encastats al cos de la guitarra capten la vibració de les cordes i la converteixen en un senyal elèctric que envien a l’amplificador.

Aquest instrument s’empra molt en música moderna, especialment en el rock, on abunden bandes amb dues o tres guitarres elèctriques.

La guitarra elèctrica es toca com la guitarra clàssica però té tota una sèrie d’elements, a part del disseny, especialment pensats per produir efectes.

CAP ALTRE INSTRUMENT HA CAUSAT TANT IMPACTE EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA MÚSICA DEL SEGLE XX. LA GUITARRA ELÈCTRICA HA ESTAT L’INSTRUMENT MÉS POPULAR.

L’origen el trobem als EEUU a la dècada del 1930, quan George Beauchamp, un dels fundadors de la fàbrica de guitarres National, va conèixer a Adolph Rickenbacker i junts van fundar la Electro String Instrument, que fabricava guitarres sota el nom de Rickenbacker.

El Model FRYING PAN de la marca Rickenbacker està considerada com la primera guitarra elèctrica, originalment construïda com a guitarra hawaiana i popularment coneguda com La Paella. La primera va ser construïda l’any 1931.

Marques de guitarres elèctriques n’hi ha moltes i de molts països, però les dues fàbriques que més produeixen i per tant les mes conegudes són americanes: La Gibson i la Fender. Els models més coneguts són: de la Gibson Les Paul i de la Fender la Stratocaster.

Escolta com sona:

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/mini/guitare_electrique.swf" width="300" height="220"/]

Font: Els instruments musicals.

Escolta com sonen la guitarra elèctrica i la guitarra acústica en la Cursa de bicicletes (F.Mercury):

EL BAIX ELÈCTRIC:

El baix elèctric té quatre cordes més gruixudes que les de la guitarra i té el mànec més llarg. El seu so depèn de la qualitat del cos de fusta i sobretot de les pastilles adaptades per captar millor els sons greus.

Observa el baix elèctric i escolta com sona:

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/mini/basse_electrique.swf" width="300" height="220"/]

Font: Els instruments musicals.

I ara escolta el baix elèctric i la guitarra elèctrica en Rio Funk de Lee Ritenur:


Vols tocar tu la guitarra elèctrica?:
[kml_flashembed movie="http://voxcast.oyunlar1.com/voxcast/muzik/mode10010111000/1208.swf" width="450" height="400"/]

Font del joc: Oyunlar

CLASSIFICACIÓ DELS INSTRUMENTS

Des del Zer Berguedà Centre tenim aquesta presentació:


La tradicional classificació orquestral dels instruments:
– corda, vent-fusta, vent-metall i percussió – està quedant cada vegada més restringida al seu àmbit d’ús: l’orquestra.

A poc a poc, es van imposant noves classificacions, fetes amb més rigor científic, que tenen com a virtut principal que resulten vàlides per a qualsevol element productor de so, per tant, poden englobar també els instruments tradicionals que fins ara quedaven una mica a part.

El primer criteri de classificació és l’origen del so. Després, es tenen en compte els ressonadors o difusors del so, les maneres i tècniques de fer-lo vibrar i, finalment, els materials de construcció.

Segons això, poden fer-se cinc grans grups:

Idiòfons
Membranòfons
Cordòfons
Aeròfons
Electròfons

Sota aquests nous criteris, s’esfondra una de les famílies tradicionals, la de la percussió, que partint dels objectes productors de so més simples, queda distribuïda entre
idiòfons i membranòfons.

Font: Edu365 i Viquipèdia

PRESENTACIÓ D’ALGUNS INSTRUMENTS:

Vols saber com sonen alguns instruments?

Si cliques la imatge podràs veure i sentir diferents instruments:

[kml_flashembed movie="http://cma.aldeae.net/media/instrumentos/musica01.swf" width="450" height="300" wmode="transparent" /]
Per a poder veure tota la informació has d’anar a la font: cma.aldae.net
Famílies instrumentals:

[kml_flashembed movie="http://web.educastur.princast.es/cpeb/cabanaqu/apache/musica/instrumentos/instrumentos.swf" width="450" height="355" wmode="transparent" /]

Per a poder veure tota la informació has d’anar a la font: Familias instrumentales.

PÀGINES RELACIONADES:

Pàgines educatives d’instrumentsInstruments. Instrument Frenzy,

AVALUA’T:
QV Els instruments musicals

EL CLARINET

El clarinet és un instrument de canya simple. Això vol dir que té una embocadura en què es fixa un tros de canya en forma de làmina. Quan bufem, la canya vibra i produeix el so característic d’aquesta família d’instruments. Després, el cos de l’instrument amplifica el so que fa la canya en vibrar.

Mira com es fabrica un clarinet:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QPWKD-3q1JU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Vols sentir com sona?:

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/clarinette.swf" width="450" height="400"/]

font: Els instruments musicals

ACTIVITATS:

[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/trobada/musica/jocs/7dif/claribai.swf" width="450" height="350"/]

PER AMPLIAR INFORMACIÓ:

A més de tocar el clarinet la Berta també canta en una coral, clica la imatge i sabràs més coses del clarinet.

Si vols saber encara més coses sobre el Clarinet en Pau barrina té un bloc : Clica

EL FAGOT

El fagot és considerat l’instrument més greu dins el grup d’instruments de vent-fusta amb embocadura de llengüeta de doble canya.

Les llengüetes o canyes tenen la mateixa disposició que les de l’oboè; tan sols són una mica més amples i llargues.

La història del fagot:

El fagot va néixer al segle XVI, quan a algú se li va acudir agafar dues bombardes i unir-les per veure què passava. L’operació “dos per un” va funcionar a la perfecció. El so de l’instrument resultant era molt greu i espectacular.

Per fer-lo manejable està partit per la meitat i muntat en dos cossos paral·lels. De fet, el nom de fagot ve de “fagotto”, que en italià vol dir “feix de llenya”. I això, segurament, és perquè els primers músics que tocaven el fagot, en lloc de portar un instrument, semblava que portessin un feix de llenya.

Com és ?

* L’embocadura és igual que la de l’oboè però el tudell és més llarg;

* és força més gran que l’oboè; la llargària del tub és de 2 metres i 70 cm. El fet de tenir un tub tan llarg permet obtenir sons molt greus.

Ara pots escoltar el fagot clicant els auriculars o nota per nota:

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/basson.swf" width="450" height="300"/]

Font: Els instruments musicals.

A continuació, podreu escoltar el fagot i saber-ne més coses:

Ara pots escoltar un fragment de l’obra Marxa fúnebre per a una marioneta, de Charles François Gounod, interpretada amb un piano i un fagot.

VÍDEOS:

I per últim, escolteu el fragment del llop de l’obra “Pere i el llop” de S. Prokofiev interpretat pels components del grup “Camera 6”:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/iVOqbM0ByXU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

ACTIVITATS:

[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/trobada/musica/jocs/fagot/fagot.swf" width="450" height="350"/]

EL SAXÒFON

El saxòfon és un instrument de vent que, tot i estar fet de metall, normalment de bronze o llautó, pertany, com la flauta travessera, a la família d’instruments de vent-fusta.

La història del saxo:

A diferència dels que han evolucionat a partir d’instruments antics, el saxo és un instrument completament inventat. El va crear, l’any 1840, un músic belga que es deia Adolphe Sax i li va posar el seu nom: “sax-o-fon”.

Va voler crear un instrument que sonés fort com els de metall, però amb un so com els de vent i corda. És com si hagués barrejat un clarinet amb una trompa.

Dels dotze models de saxo que hi ha, els més freqüents són els sopranino i els soprano, que tenen forma recta, i els contralt, tenor, baríton i baix, que tenen la forma corba que caracteritza aquest instrument. Tots són transpositors.

Ben aviat, el saxo es va fer servir en la música simfònica i en la música militar. I gràcies a la música popular, al jazz i fins i tot al rock, el saxo s’ha convertit en un dels instruments més coneguts.

Com és el saxo?:

Existeixen diferents mides, tot i que la família sencera consta fins a dotze tipus diferents, els més corrents són aquests:

I ara fixa’t com es diuen les parts del saxo:

Escolta com sonen els diferents saxòfons. Pots clicar els auriculars o nota per nota:

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/saxophone.swf" width="450" height="300"/]

Font: Els instruments musicals.

Cada vegada que la Mariona, la directora, anuncia la preparació d’una nova obra tots els músics tremolen: més hores d’estudi, assajos, nervis… Tots, menys el Biel que toca el saxòfon (el saxo com diu ell) i com que hi ha poques obres on toqui aquest instrument, ell tranquil, estudiant al seu ritme, els assaigs amb el seu “grupet”, el “cole”…Clica la imatge i en sabràs més coses:

Un vídeo on també es parla del saxòfon el trobaràs en aquest article: El funcionament de l’oïda.

ACTIVITAT:

[kml_flashembed movie="http://www.csdraveurs.qc.ca/musique/choralies2002/jeux/ct6.swf" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Si en vols saber més coses també pots visitar aquestes adreces:

Blanquerna

LA TROMPA

La història de la trompa:

El nom ve de l’antiga paraula grega “strombos”, que vol dir “cargol de mar”. És així perquè la trompa procedeix de tots els instruments que des dels inicis de la humanitat s’han fet amb banyes d’animals, cargols de mar gegants i corns de diferents tipus, que s’han fet servir per caçar, alertar d’un perill o convocar tothom.

No va ser fins al segle XVII que la trompa va entrar a formar part de l’orquestra. I van descobrir, per casualitat, que posant la mà dins l’instrument en podien modificar el so. Al segle XIX s’hi va incorporar el joc de tres pistons que permet que faci totes les notes en totes les escales.

La trompa té un cosí català, el fiscorn, que es pot veure i sentir en qualsevol cobla. I també té una germana petita, la trompeta.

Escolta com sona?

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/mini/cor_francais.swf" width="450" height="200"/]

Font: Els instruments musicals.

Vídeos relacionats:

The Horns of the Berlin & Vienna Philharmonics interpreten a Hydn Hob. 38 “L’Acudit” (“The Joke).

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/__vrWsx8Gao" width="425" height="350" wmode="transparent" /]