Category Archives: Intèrprets i compositors

Piotr Ilitx Txaikovski: El Trencanous.

Aproximació de la figura de l’autor

Piort Ílitx Txaikosvski (1840-1893) compositor rus, és un dels músics russos més destacats del segle XIX, i ha estat ell qui ha donat universalitat i prestigi a la música russa.

Va néixer el 7 de maig a Votkinsk, a la zona dels Urals. Per voluntat del seu pare va estudiar dret a Sant Petesburg però acabats els estudis els deixà per dedicar-se completament a la música. Era fill d’un enginyer de mines. La mort de la seva mare, deguda a una passa de còlera, quan ell tenia 13 anys, el va commocionar profundament; ell va morir també de la mateixa malaltia un any després de l’estrena del ballet El trencanous.

Va començar a compondre música de molt petit; amb cinc anys ja tocava l’òrgan mecànic i les seves primeres impressions estan relacionades amb el cant de la seva mare i amb cançons populars.

El Trencanous

La suite Trencanous, op. 71, és un ballet, l’argument del qual es basa en un conte d’Ernest Hoffmann titulat Trencanous i el rei dels ratolins, que l’any 1880 estava de moda a Sant Petersburg. El conte narra l’amor d’una nena, Clara, per un ninot que Drosselmeier li regala el dia de Nadal i que té la forma de trencanous. La nit de Nadal Clara s’adorm al costat de l’arbre de Nadal de casa seva i té un somni on veu que Trencanous i els seus soldats estan lluitant contra els ratolins i el seu rei. Clara també lluita al costat de Trencanous i junts guanyen la batalla als ratolins. En aquest moment, Trencanous es converteix en un príncep galant i els dos personatges van a un país meravellós on són tractats com a prínceps i ballen un conjunt de danses.

El ballet va ser estrenat l’any 1892 i va ser una de les obres més conegudes de Txaikovski.

La suite, interpretada per una orquestra simfònica, consta de vuit fragments: «Obertura miniatura», «Marxa», «Dansa de la fada del sucre», «Trepak», «Dansa àrab o del cafè», «Dansa xinesa o del te», «Dansa dels mirlitons o de les flautes de canya», «Vals de les flors».

«Marxa»:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/q_UK--FYo4Q" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

La dansa russa «Trepak», composta en compàs binari de 2/4, té un caràcter viu i molt alegre. Els instruments de percussió, com ara les timbales, la caixa, la pandereta o els plats hi són presents, i també s’hi poden descobrir fluctuacions en el tempo (accellerandos) i canvis de dinàmica. La dansa s’acaba amb un acord sec molt característic d’algunes danses russes:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2-NVkorILAk" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

Dansa àrab o del café:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/rx8cCLumV10" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

«Dansa xinesa o del te»:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/R3kdY2vMO0w" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

«Dansa dels mirlitons o de les flautes de canya»:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ulPYzhdpStQ" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

El «Vals de les flors» està compost en compàs 3/4 i, tal com el seu nom indica, es tracta d’un vals. A la introducció s’hi pot escoltar l’arpa i tot seguit les trompes, que interpreten el tema principal amb resposta del clarinet, mentre la corda s’encarrega de marcar el ritme ternari característic del vals:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7FjXjEKpjCw" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

Es titula:

EL TRENCANOUS.

Tot va començar una nit freda d’hivern quan la família Siberhaus obria els regals de Nadal.A la Clara, la fila filla petita i la protagonista d’aquesta història, li va encantar un trencanous, però els seus germans se’n reien. “És una joguina lletja i vella”, deien. I l’hi van trencar.

Per sort, la Clara tenia un oncle d’aquells manetes, que l’hi va deixar com nou.

Aquella nit, la Clara va dormir ben agafada al trencanous i va tenir un somni: Els ratolins de la casa volen prendre-li el trencanous i la Clara es defensa tirant-los joguines per espantar-los, però llavors arriba el rei dels ratolins.

En aquell moment, el trencanous pren vida i es converteix en un príncep molt valent que organitza les altres joguines per defensar la Clara.

Per celebrar que les joguines han guanyat els ratolins, el príncep convida la Clara a visitar el seu regne i a ballar tota la nit.

L’endemà al matí, la Clara es va despertar i el príncep tornava a ser un trencanous de joguina entre els seus braços…

Però alguna cosa li deia que, potser, no només havia estat un somni.

Per veure el vídeo has d’anar a TV3 A LA CARTA

En aquest capítol, el programa “Atrapa-sons” mostra com funcionen instruments com el clarinet, el tible, l’oboè, la tenora o la gralla, i repassa la història del fagot. També inclou una animació d'”El trencanous” cap al minut 11:40 , de Txaikovski, i una interpretació d’una peça de Satie.Aquesta és la història d’una nena, d’un regal i d’una nit de Nadal.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730972.rm" width="352" height="288"/]
Per escoltar altres obres seves hauras d’anar a la font: Starfall.com
[kml_flashembed movie="http://www.starfall.com/ni/level-b/tch/tchai-jb_F6.swf" width="450" height="400" wmode="transparent" /]

Si en vols saber més coses:

Luciano Pavarotti

Ahir va morir un gran tenor, Luciano Pavarotti. He de confessar que m’ha costat escollir i molt algun fragment de vídeo per a que puguem copçar la grandesa d’aquest gran tenor. Gran musicalment, humanament i d’envergadura.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZlRApdy4fFw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Buscant algun bocí que il.lustrès qui era l’he vist cantant amb Josep Carreras i Pácido Domingo (els tres tenors) però també amb altres cantants que no tenen gens a veure amb l’òpera com Bono, Barry White, Michel Bolton, Cramberries (Pavarotti and friends) suposo que per a disgust d’alguns puristes de l’òpera. La veritat és que m’he emocionat, tot i que per més que ho intento l’òpera no m’acaba de convèncer aquest timbre és tant especial que t’arriba a l’ànima i et fa eriçar tots els poros de la pell. Ja sé que tenim gravacions de vídeo de Cd’s i no morirà mai però un tenor com aquest no el tindrem mai més, potser en tindrem més d’esplèndids però com aquest…. us convido a veure un petit exemple del que és Luciano Pavarotti sol de la manera com estem acostumats a veure’l amb el seu mocador blanc i que no us quedeu aquí, que busqueu més…

Edvard Grieg: Peer Gynt.

Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra: Compositor noruec (1843-1907).

Inicià els estudis musicals amb la seva mare, que era una gran pianista. Als quinze anys els seus pares el van enviar al Conservatori de Leipzig, a Alemanya, on continuà els estudis fins al 1862. Quan va tornar a Noruega, el compositor Rikard Nordraak li feu descobrir la riquesa del folklore noruec, i de seguida se sentí atret per la idea de crear, juntament amb Nordraak, una escola de música nacional noruega; la va fundar l’any 1867 amb el nom d’Acadèmia Noruega de la Música. Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.

Escolta “En el palau del rei de la muntanya” i fixa’t en el regulador de l’obra.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/fzyi3C4gNnE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

De la mà de l’Atrapasons tenim la història d’un viatger de qui no sabem si va perdre o no les maletes. Es titula: “Peer Gynt”.

Autor de la música: Edvard Grieg
Autor de la lletra: Ibsen
Gènere: Música incidental
Estrena: 1876

Peer Gynt era el jove més trapella d’un poblet de Noruega. Ni treballava ni seguia les normes, i enamorava totes les noies.

En un casament, es va enamorar de Solveig, una noia bonica i encantadora. Però, Peer Gynt agradava tant a totes les noies que, quan va arribar la núvia, ella li va dir:

– Oh, Peer Gynt, sóc tan desgraciada. No estimo el meu marit perquè estic enamorada de tu. Fugim junts!

Peer Gynt no s’ho va pensar dues vegades i van fugir! Però com que no l’estimava, i no li agradaven gens els compromisos, l’endemà va abandonar la núvia fugitiva per empaitar una altra noia misteriosa que es va presentar dient:

– Oh, Peer Gynt, sóc la filla del rei dels trolls. Vine a conèixer el meu pare al Palau de la Muntanya. Te’l presentaré i li diré que em vull casar amb tu¿

Com que això de treballar, a Peer Gynt no li agradava gaire, va pensar que fer de príncep podia ser un bon ofici. I així, a lloms d’un porc gegant, es van posar en camí cap al Palau de la Muntanya.

El que Peer Gynt desconeixia era el costum dels trolls de menjar-se els convidats. I quan estaven a punt de cruspir-se’l, en aquell moment, es van sentir unes campanes que tocaven a la llunyania!

I tothom sap, si més no a Noruega, que cap troll no suporta el so de les campanes!

Sense trolls a la vista, Peer Gynt va abandonar el Palau de la Muntanya i es va encaminar cap al seu poble on va retrobar Solveig que l’esperava.

Al cap de pocs dies, Peer Gynt tornava a fugir, ara a l’Àfrica, on va viure aventures extraordinàries:

Al desert, hi va trobar uns lladres que havien assaltat un emperador i que en veure’l van escapar cames ajudeu-me i van abandonar el seu botí.

Vestit d’emperador, Peer Gynt es va presentar en un campament beduí on va ser pres per un gran profeta i tractat amb grans honors.

En aquest campament, hi vivia una princesa per qui Peer Gynt es va sentir immediatament seduït. Però, al cap de pocs dies, la princesa va fugir i se li va emportar totes les riqueses.

I així va ser com Peer Gynt es va adonar que era hora de tornar al seu poble, a passar la resta dels dies amb l’única dona que estimava de veritat/ de debò, la bonica Solveig.


Ves a la FONT

Activitat al voltant de l’obra:

Salva Peer Gynt dels Trolls:

Font:

Camille Saint-Saëns: Carnaval dels animals.

Aproximació a la figura de l’autor i la seva obra: París (1.835-1.921 )

Va començar a estudiar música amb la seva tieta Charlotte de ben petit , als dos anys. Als 11 anys va fer el seu primer recital en públic i dos anys més tard, el 1.848 , va començar a rebre classes al Conservatori de París.

Començà a composar el 1.852 guanyant un premi amb una Oda a Santa Cecília (la patrona de la música); a partir d’aquí entra en el circuit musical francès , coneixent molts músics. Amb el començament de segle va començar a fer gires per Estats Units i Sud-Amèrica . La seva obra més coneguda és “El Carnaval dels animals” , però també va composar simfonies , sonates i concerts .

El Carnaval dels animals, una obra que l’autor anomenà Gran Fantasia Zoològica per a dos pianos i orquestra, és un seguit de catorze fragments musicals que poden ser considerats com una faula musical; molts d’aquests fragments són un retrat humorístic de les composicions d’alguns compositors amics seus. La intenció de Saint-Saëns era compondre una obra per divertir-se i divertir els seus amics durant els dies de carnaval de l’any 1886. No va permetre mai que s’interpretés en públic mentre ell va viure. La primera audició pública tingué lloc un any després de la mort del compositor, l’any 1922.

Ara pots veure i escoltar els diferents fragments. Fixa’t en els instruments que interpreten les diferents músiques.

L’obertura i la marxa reial del lleó:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/YKnsiUF-Ck4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Els ocells:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CgD9NZJRmLY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

L’elefant:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hOEYhQvRSE0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I ara mentre escoltes el tema de l’Elefant observa l’estructura ABA. Quin compàs creus que és?


I finalment el cucut al bosc:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/EwStDCUyHik" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Si has escoltat bé pots relacionar cada música amb un tempo diferent: ràpid, lent, andante i molt lent.

I ara un fragment de Fantasia 2000:

ACTIVITATS:

PER AMPLIAR INFORMACIÓ:

Leopold Mozart:Passeig musical amb trineu. “Kehraus”.

Compositor austríac (1719-1787). Leopold Mozart ha passat a la posteritat com a pare que prudentment i sistemàticament va ajudar a desenvolupar el talent dels seus fills Maria Anna i Wolfgang Amadeus, els dos únics supervivents dels set fills que va tenir el matrimoni Mozart; com a autor del primer mètode de violí conegut mundialment i, finalment, com a compositor. Va compondre obres de caràcter religiós, serenates, concerts, música de circumstàncies, simfonies i divertiments. Leopold Mozart compongué música «popular», entenent per això una melodia fàcil i una composició senzilla amb períodes clars perquè tothom –i no tan sols els especialistes– pogués comprendre la seva música. Ell volia que les seves composicions agradessin el públic i li permetessin de guanyar diners.

El Passeig musical amb trineu és una obra «d’humor musical». Fou composta per a les festes de carnaval d’Ausgburg, al mes de gener de 1756, quinze dies abans del naixement de Wolfgang Amadeus. S’hi descriu el viatge en trineu d’un grup de persones que es dirigeixen a una festa. A mig camí descansen i després continuen el viatge; arriben a la sala de ball, ballen les danses alemanyes i, finalment, tornen a casa.

El proper fragment pertany a la part lenta quan els excursionistes han arribat a alguna caseta al bosc a través de la neu i descansen prop del foc mentres escolten rellinxar i moure’salscavalls que són a l’estable.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/uzh0hgUNOjU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El fragment «Kehraus», és un divertiment extret de la part de les danses alemanyes, arranjat per Franz Theodor Cursch-Bühren, a partir de l’obra original de Leopold Mozart.

Després d’escoltar aquesta dansa alemanya pots inventar uns moviments per als temes aguts i uns altres per als greus.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Z_QfcPhP2SA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Si en vols saber més coses clica AQUÍ

Michel-Richard Delalande: Concert de trompetes “Preludi”.

Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra: Compositor francès nascut a París (1657-1726). Tocava el clavecí i l’orgue. Gràcies a un concurs va entrar a treballar a la capella del rei Lluís XIV, el «rei Sol».

Al segle XVII, poder escoltar música era un privilegi del qual podien gaudir molt poques persones. Només es podia escoltar bona música a les esglésies o a casa d’algunes persones importants i riques, les quals tenien al seu servei els músics i les orquestres.

Simfonies per al sopar del rei .Concert de trompetes. “Air des ecos” “Preludi”(música)

La música de les Simfonies per als sopars del rei fou composta per acompanyar les fastuoses festes que el rei celebrava a Versalles.

El sopar constava de quatre plats: les verdures, l’entrant, el rostit i les postres. El Concert de trompetes servia per marcar l’entrada del rei, que coincidia amb l’arribada del primer plat. La música de Delalande s’interpretava entre la fi d’un servei i l’inici del següent.

Escolta el fragment i pensa en les tècniques per fer sonar els instruments que has escoltat. Després fes un petit concert seguint l’estructura del concert de trompetes.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/YXC7BF8AdNE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ludwig van Beethoven

Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra: Compositor alemany (Bonn, 1770 – Viena, 1827)

Va ser un dels músics més virtuosos de la seva època amb el piano, tot i que també tocava el violí i l’orgue.Als onze anys ja era violinista d’una petita orquestra de teatre i als tretze substituïa al seu mestre en l’orgue de l’església.

Potser aquesta infantesa tan dura el va convertir en una persona de caràcter difícil i amb una gran personalitat.

Va patir una terrible sordesa a partir dels 26 anys.

Beethoven va ser un artista molt complet, precursor del Romanticisme, la seva extensa producció inclou tots els gèneres musicals: sonates, concerts, simfonies, òperes, quartets, lieder

L’inici en «di-di-di-dà» de la Cinquena Simfonia és una de les idees més conegudes de la història de la música. El compositor digué, referint-se a aquests primers compassos: «Així truca el destí a la porta».

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/MXAt35-yd0g" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ara que l’has escoltat proba de comptar les vegades que escoltes aquest motiu:

_____ _____ _____ _____________________________
Altres simfonies de l’autor:
[kml_flashembed movie="http://www.starfall.com/ni/level-b/beethoven/beethoven-jb_F6.swf" width="450" height="400" wmode="transparent" /]
Per a poder escoltar-les has d’anar a la font:Starfall.com

Leroy Anderson: El vals dels gats, La màquina d’escriure.

Compositor, adaptador i director nord-americà (1908-1975).

Fill de músics aficionats, estudià orgue, tuba i contrabaix, i als dotze anys ja havia compost un minuet per a quartet de corda. Les seves qualitats musicals el portaren a ser un col·laborador i arranjador habitual de l’Orquestra Boston Pops (especialitzada en adaptacions simfòniques de temes clàssics). Adaptà moltes obres orquestrals per a combinacions instrumentals més reduïdes, per aconseguir fer-les accessibles als grups amateurs i als solistes. El mateix Leroy Anderson definí la seva música com: «Una música de concert amb les qualitats del pop».

Anderson fou un compositor molt divertit que va buscar, com ningú, el sentit de l’humor en la música. Una música composada per ell, va ser utilitzada durant molts anys per anunciar els dibuixos animats a la televisió.

Temes:

El Rellotge Sincopat

La màquina d’escriure
El vals del gat
Buggler’s Holliday

Escolta EL VALS DELS GATS tot portant el compàs de tres temps:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/DOlG8Ut-gTc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
I ara torna-la a escoltar tot seguint l’esquema:

Mireu que bé s’ho passen aquests nois tocant aquesta peça tan divertida. Quines coneixes més de Leroy Anderson?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/aM0fP2y8I_U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

LA MÀQUINA D’ESCRIURE:

Autor de la música: Leroy Anderson

Gènere: Divertiment

Estrena: 1950

La màquina d’escriure de Leroy Anderson és un divertiment musical sense intenció narrativa:

Quan encara no hi havia ordinadors, la gent escrivia amb unes andròmines anomenades “màquines d’escriure”. Per no tenir, no tenien ni pantalla, però inspiraven melodies i històries com aquestes.

Per a veure’l has d’anar a la font: TV3 A LA CARTA

En aquest capítol, el programa “Atrapa-sons” se centra en els instruments de percussió. D’altra banda, a la part final del programa, “El relat animat” està dedicat a “The typewriter”, de Leroy Anderson. L’Atrapa-sons construeix un “testòfon pentatònic” amb cinc testos i l’Atrapamosques interpreta el “Minuet en sol M” del “Quadern” d’Anna Magdalena Bach.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730971.rm" width="352" height="288"/]

I aquí en tens un altra extreta d’un fragment de Who’S Minding The Store:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/a7ySmnxy29Q" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Musicograma:

Escolta la música i segueix el musicograma:

Font del musicograma: Músicasaavedra