Aproximació a la figura de l’autor: Compositor rus (1906-1975).
És el màxim representant del realisme rus. Pertanyia a una família de músics excel·lents i el seu pare va ser cantant i pianista. Als nou anys va començar a estudiar música i piano. Durant un cert temps va tocar el piano al cinema, quan aquest era mut, la qual cosa el portà més endavant a compondre molts temes musicals per a pel·lícules, com aquesta suite.
Compositor austríac (1719-1787). Leopold Mozart ha passat a la posteritat com a pare que prudentment i sistemàticament va ajudar a desenvolupar el talent dels seus fills Maria Anna i Wolfgang Amadeus, els dos únics supervivents dels set fills que va tenir el matrimoni Mozart; com a autor del primer mètode de violí conegut mundialment i, finalment, com a compositor. Va compondre obres de caràcter religiós, serenates, concerts, música de circumstàncies, simfonies i divertiments. Leopold Mozart compongué música «popular», entenent per això una melodia fàcil i una composició senzilla amb períodes clars perquè tothom –i no tan sols els especialistes– pogués comprendre la seva música. Ell volia que les seves composicions agradessin el públic i li permetessin de guanyar diners.
El Passeig musical amb trineu és una obra «d’humor musical». Fou composta per a les festes de carnaval d’Ausgburg, al mes de gener de 1756, quinze dies abans del naixement de Wolfgang Amadeus. S’hi descriu el viatge en trineu d’un grup de persones que es dirigeixen a una festa. A mig camí descansen i després continuen el viatge; arriben a la sala de ball, ballen les danses alemanyes i, finalment, tornen a casa.
El proper fragment pertany a la part lenta quan els excursionistes han arribat a alguna caseta al bosc a través de la neu i descansen prop del foc mentres escolten rellinxar i moure’salscavalls que són a l’estable.
El fragment «Kehraus», és un divertiment extret de la part de les danses alemanyes, arranjat per Franz Theodor Cursch-Bühren, a partir de l’obra original de Leopold Mozart.
Després d’escoltar aquesta dansa alemanya pots inventar uns moviments per als temes aguts i uns altres per als greus.
Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra: Compositor francès nascut a París (1657-1726). Tocava el clavecí i l’orgue. Gràcies a un concurs va entrar a treballar a la capella del rei Lluís XIV, el «rei Sol».
Al segle XVII, poder escoltar música era un privilegi del qual podien gaudir molt poques persones. Només es podia escoltar bona música a les esglésies o a casa d’algunes persones importants i riques, les quals tenien al seu servei els músics i les orquestres.
Simfonies per al sopar del rei .Concert de trompetes. “Air des ecos” “Preludi”(música)
La música de les Simfonies per als sopars del rei fou composta per acompanyar les fastuoses festes que el rei celebrava a Versalles.
El sopar constava de quatre plats: les verdures, l’entrant, el rostit i les postres. El Concert de trompetes servia per marcar l’entrada del rei, que coincidia amb l’arribada del primer plat. La música de Delalande s’interpretava entre la fi d’un servei i l’inici del següent.
Escolta el fragment i pensa en les tècniques per fer sonar els instruments que has escoltat. Després fes un petit concert seguint l’estructura del concert de trompetes.
Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra: Compositor alemany (Bonn, 1770 – Viena, 1827)
Va ser un dels músics més virtuosos de la seva època amb el piano, tot i que també tocava el violí i l’orgue.Als onze anys ja era violinista d’una petita orquestra de teatre i als tretze substituïa al seu mestre en l’orgue de l’església.
Potser aquesta infantesa tan dura el va convertir en una persona de caràcter difícil i amb una gran personalitat.
Va patir una terrible sordesa a partir dels 26 anys.
Beethoven va ser un artista molt complet, precursor del Romanticisme, la seva extensa producció inclou tots els gèneres musicals: sonates, concerts, simfonies, òperes, quartets, lieder…
L’inici en «di-di-di-dà» de la Cinquena Simfonia és una de les idees més conegudes de la història de la música. El compositor digué, referint-se a aquests primers compassos: «Així truca el destí a la porta».
Ara que l’has escoltat proba de comptar les vegades que escoltes aquest motiu:
_____ _____ _____ _____________________________
Altres simfonies de l’autor: [kml_flashembed movie="http://www.starfall.com/ni/level-b/beethoven/beethoven-jb_F6.swf" width="450" height="400" wmode="transparent" /]
Per a poder escoltar-les has d’anar a la font:Starfall.com
Compositor, adaptador i director nord-americà (1908-1975).
Fill de músics aficionats, estudià orgue, tuba i contrabaix, i als dotze anys ja havia compost un minuet per a quartet de corda. Les seves qualitats musicals el portaren a ser un col·laborador i arranjador habitual de l’Orquestra Boston Pops (especialitzada en adaptacions simfòniques de temes clàssics). Adaptà moltes obres orquestrals per a combinacions instrumentals més reduïdes, per aconseguir fer-les accessibles als grups amateurs i als solistes. El mateix Leroy Anderson definí la seva música com: «Una música de concert amb les qualitats del pop».
Anderson fou un compositor molt divertit que va buscar, com ningú, el sentit de l’humor en la música. Una música composada per ell, va ser utilitzada durant molts anys per anunciar els dibuixos animats a la televisió.
Temes:
El Rellotge Sincopat
La màquina d’escriure
El vals del gat
Buggler’s Holliday
Escolta EL VALS DELS GATS tot portant el compàs de tres temps:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/DOlG8Ut-gTc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
I ara torna-la a escoltar tot seguint l’esquema:
Mireu que bé s’ho passen aquests nois tocant aquesta peça tan divertida. Quines coneixes més de Leroy Anderson?
La màquina d’escriure de Leroy Anderson és un divertiment musical sense intenció narrativa:
Quan encara no hi havia ordinadors, la gent escrivia amb unes andròmines anomenades “màquines d’escriure”. Per no tenir, no tenien ni pantalla, però inspiraven melodies i històries com aquestes.
En aquest capítol, el programa “Atrapa-sons” se centra en els instruments de percussió. D’altra banda, a la part final del programa, “El relat animat” està dedicat a “The typewriter”, de Leroy Anderson. L’Atrapa-sons construeix un “testòfon pentatònic” amb cinc testos i l’Atrapamosques interpreta el “Minuet en sol M” del “Quadern” d’Anna Magdalena Bach.
