Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra: Compositor noruec (1843-1907).

Inicià els estudis musicals amb la seva mare, que era una gran pianista. Als quinze anys els seus pares el van enviar al Conservatori de Leipzig, a Alemanya, on continuà els estudis fins al 1862. Quan va tornar a Noruega, el compositor Rikard Nordraak li feu descobrir la riquesa del folklore noruec, i de seguida se sentí atret per la idea de crear, juntament amb Nordraak, una escola de música nacional noruega; la va fundar l’any 1867 amb el nom d’Acadèmia Noruega de la Música. Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.

Escolta “En el palau del rei de la muntanya” i fixa’t en el regulador de l’obra.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/fzyi3C4gNnE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

De la mà de l’Atrapasons tenim la història d’un viatger de qui no sabem si va perdre o no les maletes. Es titula: “Peer Gynt”.

Autor de la música: Edvard Grieg
Autor de la lletra: Ibsen
Gènere: Música incidental
Estrena: 1876

Peer Gynt era el jove més trapella d’un poblet de Noruega. Ni treballava ni seguia les normes, i enamorava totes les noies.

En un casament, es va enamorar de Solveig, una noia bonica i encantadora. Però, Peer Gynt agradava tant a totes les noies que, quan va arribar la núvia, ella li va dir:

– Oh, Peer Gynt, sóc tan desgraciada. No estimo el meu marit perquè estic enamorada de tu. Fugim junts!

Peer Gynt no s’ho va pensar dues vegades i van fugir! Però com que no l’estimava, i no li agradaven gens els compromisos, l’endemà va abandonar la núvia fugitiva per empaitar una altra noia misteriosa que es va presentar dient:

– Oh, Peer Gynt, sóc la filla del rei dels trolls. Vine a conèixer el meu pare al Palau de la Muntanya. Te’l presentaré i li diré que em vull casar amb tu¿

Com que això de treballar, a Peer Gynt no li agradava gaire, va pensar que fer de príncep podia ser un bon ofici. I així, a lloms d’un porc gegant, es van posar en camí cap al Palau de la Muntanya.

El que Peer Gynt desconeixia era el costum dels trolls de menjar-se els convidats. I quan estaven a punt de cruspir-se’l, en aquell moment, es van sentir unes campanes que tocaven a la llunyania!

I tothom sap, si més no a Noruega, que cap troll no suporta el so de les campanes!

Sense trolls a la vista, Peer Gynt va abandonar el Palau de la Muntanya i es va encaminar cap al seu poble on va retrobar Solveig que l’esperava.

Al cap de pocs dies, Peer Gynt tornava a fugir, ara a l’Àfrica, on va viure aventures extraordinàries:

Al desert, hi va trobar uns lladres que havien assaltat un emperador i que en veure’l van escapar cames ajudeu-me i van abandonar el seu botí.

Vestit d’emperador, Peer Gynt es va presentar en un campament beduí on va ser pres per un gran profeta i tractat amb grans honors.

En aquest campament, hi vivia una princesa per qui Peer Gynt es va sentir immediatament seduït. Però, al cap de pocs dies, la princesa va fugir i se li va emportar totes les riqueses.

I així va ser com Peer Gynt es va adonar que era hora de tornar al seu poble, a passar la resta dels dies amb l’única dona que estimava de veritat/ de debò, la bonica Solveig.

Ves a la FONT

Activitat al voltant de l’obra:

Salva Peer Gynt dels Trolls:

Font: