Una de les heroïnes de Freddie Mercury de tots els temps era la diva Montserrat Caballé.el març de 1986 la va conèixer a la casa de Barcelona. Una gran parella es formà quan Montserrat va acceptar gravar un àlbum amb Freddie. Ell va escriure una cançó sobre Barcelona per a ella i van gravar l’àlbum. Freddie i Montserrat van aparèixer a l’escenari junts per primera vegada el maig del 1987 al festival d’Ibisa ´92 on van interpretar Barcelona.

Aquest senzill Barcelona es llançà a Espanya el setembre de 1987 i es van vendre 10.000 copies en tres hores. El Comité Olímpico Español va adoptar la cançó com tema per els Jocs Olímpics del 92. [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2O9VUAXtFdE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Farrokh Bulsara a Zanzíbarm mundialment conegut com Freddie Mercury fou la veu principal del famós i exitós grup Queen de les dècades dels 70 i 80. La seva mort prematura va commocionar el món l’any 1991 , després d’haver agafat una bronco-pneumònia molt greu a causa del SIDA.

Des de ben petit ja va començar a tocar el piano, i va créixer en la seva adolescència amb Jimi Hendrix com el seu gran referent. Encara que també sentia admiració per Led Zeppelin. Com a integrant de la banda Queen va interpretar gairebé tots els gèneres musicals, gràcies a la seva increïble veu que arribava fins a les 3 vuitenes i mitja. Fet que va permetre per exemple un duet magnífic amb Montserrat Caballé amb la cançó Barcelona, de cara als JJOO del 1992.

Com a curiositats cal destacar que no sabia conduir, i sempre llogava a un xofer. I que el símbol de la banda Queen el va fer ell mateix, on hi surten els 4 components del grup artísticament representants amb el seu corresponent símbol del zodíac.

Els lleons per John Deacon i Roger Taylor (leo), el cranc per Brian May (càncer), i les fades per ell mateix (virgo).

Font: L’escalè de la discòrdia

Montserrat Caballé i Folc (Barcelona 1933) Soprano catalana.

Rebé la primera formació musical al Conservatori Superior de Música del Liceu gràcies al mecenatge de Josep Antoni Bertrand.

Fou deixebla d’Eugenia Kemeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi.

L’any 1953 interpretà una cantata de Giacomo Carissimi al Gran Teatre del Liceu, en el marc d’un concert de fi de curs. Un any després cantà al Teatre Principal de València la Novena simfonia de Beethoven. Posteriorment es traslladà a Florència i Basilea per ampliar els estudis. Del 1957 al 1959 interpretà papers d’òpera alemanya a Basilea, Viena i Bremen. Després del seu pas per la Scala de Milà, el 1962 debutà al Liceu amb Arabella, de Richard Strauss. Casada el 1964 amb el tenor Bernabé Martí, l’any següent es consagrà definitivament amb un concert al Carnegie Hall de Nova York, en el qual substituí Marilyn Horne en el paper de Lucrezia Borgia, de G. Donizetti. El mateix any debutà al Metropolitan d’aquesta ciutat i al Teatro Colón de Buenos Aires i el 1966 ho féu a París amb un recital a la Sala Pleyel. Tres anys després triomfà clamorosament a l’Arena de Verona amb un memorable Don Carlo. El triomf absolut arribà, però, l’any 1970 a Milà, amb la interpretació de Lucrezia Borgia, que marcà el zenit de la seva trajectòria professional. A partir d’aleshores ha estat vinculada als títols inèdits de Bellini i Donizetti, que ha presentat arreu del món, incloent-hi memorables vetllades al Gran Teatre del Liceu, on ha estat una de les cantants més aclamades de la història del teatre. El 1972 debutà al Covent Garden de Londres i a l’Òpera de París amb Norma. Bellini, Verdi, Strauss i Donizetti han estat els autors de referència de l’artista, que ha protagonitzat una abundant discografia sota les batutes dels més destacats directors d’orquestra i que ha participat en els festivals internacionals més prestigiosos. Els seus papers més reeixits han estat els de Lucrezia Borgia, Norma, Maria Stuarda, Salome o l’Elisabetta de Don Carlo, entre d’altres. En el seu repertori, s’hi troben també obres veristes (Puccini, Cilea) i contemporànies (Cristóbal Colón, de Ll. Balada).

Durant els anys noranta realitzà diverses incursions en el terreny del pop al costat de músics com Freddy Mercury o de grups com Mecano.

Font:

(Norwalk, Connecticut 1928)

Pianista, líder de banda i compositor nord-americà. S’interessà tant per la música de blues com pels pianistes bop. En 1950-51 formà part del grup de Stan Getz, i molt poc temps després es traslladà a Nova York, on treballà per a músics com Coleman Hawkins i Lester Young. L’any 1953 formà amb Art Blakey el grup The Jazz Messengers, formació que abandonà el 1956 per actuar i gravar amb el seu propi quintet una llarga sèrie d’àlbums molt elaborats (Blowin’the Blues Away, 1959; Song for My father, 1964, i The Jody Grind, 1966). Seguí actuant fins al final dels anys noranta, i enregistrà àlbums com Jazz Has a Sense of Humor (1998). Silver fou un dels pioners de l’estil hard-bop, en combinar elements del rhythm and blues i el gospel amb el jazz, fent ús de les innovacions que havia aportat el be-bop. Per a fer-ho desenvolupà l’art de la composició, l’arranjament i l’orquestració per a quintet amb trompeta i saxòfon tenor d’una manera que esdevingué modèlica.

Aquí en tens un exemple amb la interpretació del Predicador. “The Preacher” interpretat per Jazz Vocal Group “Syncopation”.

Compositor italià. (Roncole, Emília-Romanya 1813 — Milà, Llombardia 1901)

Quan tenia deu anys, el comerciant de Roncole, el seu poble natal, Antonio Barezzi, admirat pel seu talent musical, li finançà l’educació.

Deu anys més tard, ja era director del cor i de l’orquestra local. No tenia l’ambició de convertir-se en un compositor d’òperes, però el triomf inesperat de la seva tercera obra, Nabucco, sobre una història bíblica, va fer que es plantegés dedicar-se a aquest gènere més seriosament. Decidit a fer fortuna, componia una òpera cada nou mesos aproximadament i, el 1853, era el compositor italià més prolífic. La història de moltes de les seves obres tracten de pobles que s’alliberen dels tirans i, com que gran part del nord d’Itàlia en aquella època lluitava contra el domini austríac, Verdi es guanyà la fama de compositor polític i era molt estimat pel poble com a autor compromès amb el Risorgimento italià. De fet, la gent feia servir el seu cognom, VERDI, com a símbol d’independència, ja que les lletres coincidien amb el lema Vittorio Emanuele Re D’Italia, i expressaven així el desig que el rei de la casa de Savoia (Víctor Manuel) esdevingués rei d’una Itàlia unificada.

Treballà en prestigiosos encàrrecs, com per exemple l’òpera Aïda, per celebrar l’obertura del canal de Suez, i fou membre del Parlament italià, després que el seu país obtingués la independència d’Àustria.

Les seves òperes, en especial La traviata, Il trovatore i Rigoletto, donaren la volta al món, i cada una de les seves estrenes eren esdeveniments socials i musicals.

Quan tenia vuitanta-un anys es retirà del món operístic i l’únic que va compondre van ser unes quantes obres sacres; va dedicar la seva energia a muntar un centre per a músics vells i pobres, centre que encara avui existeix i que es finança amb els drets d’autor de les seves interpretacions.

En l’òpera Nabucco, escrita el 1842, Verdi emprà el tema del captiveri jueu a Babilònia com a al·lusió a la Itàlia del seu temps. El públic italià veié en el passatge coral «Va pensiero» un autèntic manifest nacionalista.

Els Jardins penjants de Babilònia, per Martin Heemskerck, un dels escenaris on es desenvolupa l’acció de Nabucco. Clica i en sabràs tota la història:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/DzdDf9hKfJw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Més informació a :

Aquí tens un paquet d’activitats adreçat al Cicle Superior de Primària i a l’ESO, segons allò en el que es vulgui aprofundir. L’objectiu és apropar als nois i noies a aspectes de la vida i l’obra del compositor Giuseppe Verdi.

Font activitats: CEIP La Unió Sant Joan Despí (Baix Llobregat)

I ara mira aquest vídeo tant bonic de La Traviata que combina música i plàstica:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/NDhHxIz83Ic" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Vols escoltar un fragment de La Traviata? Fixa’t bé en l’ordre d’aparició dels personatges i després contesta a les preguntes:

Com t’hauràs adonat, a través del vídeo, el Brindis està interpretat per un duet vocal ( Violeta i Alfred) amb cor ( els convidats). Però t’has fixa’t amb quin ordre intervenen?

•Häendel va néixer a Alemanya el 1685 i va viatjar molt pel seu país, però va ser a Itàlia on va completar la seva formació, on es va instal.lar el 1706. Allà va conèixer i assimilar les músiques de Corelli, Scarlatti i Vivaldi.

•Després dels èxits de les seves primeres obres es va instal.lar a Londres el 1719. Allà va fundar una Acadèmia Real de la Música i va triomfar plenament amb òperes italianes, però de rigor germànic: Juli Cèsar, per exemple.

•Degut a la influència anglesa es va decantar cap al gènere musical de l’oratori, el qual, escrit en anglès, consisteix en una gran epopeia on es narra amb llenguatge grandiós i melodies elegants la Història Sagrada. S’intercalen grans i solemnes parts corals, i l’orquestra inclou, sobre la base de violins, tot tipus d’instruments. Les obres més conegudes són: Israel a Egipte, El Messies (1741), Judas Macabeu, Jeftè, etc.

•La seva obra es completa amb nombroses composicions instrumentals: concerts per a orgue i orquestra, que ell mateix interpretava davant del públic; concerts per tocar a l’aire lliure, com la seva Música Aquàtica, o la seva Música
per a uns focs artificials.

L’obra:

La Música aquàtica (Water Music en anglès) és un conjunt de moviments orquestrals sovint considerats com a tres suites. S’estrenà l’estiu de 1717 quan el rei Jordi I demanà un concert que s’hauria de celebrar sobre el riu Tàmesi. Les suites orquestrals foren interpretades per 50 músics a la barcassa del rei.

La Suite és una composició musical instrumental que consta d’un nombre indeterminat de moviments cadascun dels quals es basa en un ritme de dansa.

Escolta tres versions diferents del mateix fragment. Música aquàtica nº1 Boureé:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/6v26FbWFt2M" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZiWkap1qzTc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/d3iL5qyjtqA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Quina versió t’ha agradat més? Raona-ho.

Els instruments són els mateixos?

El tempo és igual?

En aquest capítol de “Vistes al mar” es dedica un programa monogràfic a una figura musical de gran magnitud: L’Oriol Martorell.L’Oriol Martorell i Codina (1927-1996) va ser director musical, pedagog i historiador. Alhora que estudià música es doctorà en història.

L’Oriol Martorell va viure a la segona meitad del segle XX i ha estat el fundador, creador i director emblemàtic de la Coral Sant Jordi.

Enguany fa 10 anys que va morir i aquest programa vol retre homenatge a l’Oriol Martorell, una persona fonamental per l’educació musical, una persona lliurada al nostre país.

En aquesta emissió ens apropa a aquest singular personatge un dels seus fills, n’Antoni Martorell, Sr. LLuís Saumell, gran col·lborador i el professor Santiago Alcolea, una eminència i col·laborador acadèmic.

Programa dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l’actualitat. Una visió històrica i actual del nostre llegat musical.