(Norwalk, Connecticut 1928)
Pianista, líder de banda i compositor nord-americà. S’interessà tant per la música de blues com pels pianistes bop. En 1950-51 formà part del grup de Stan Getz, i molt poc temps després es traslladà a Nova York, on treballà per a músics com Coleman Hawkins i Lester Young. L’any 1953 formà amb Art Blakey el grup The Jazz Messengers, formació que abandonà el 1956 per actuar i gravar amb el seu propi quintet una llarga sèrie d’àlbums molt elaborats (Blowin’the Blues Away, 1959; Song for My father, 1964, i The Jody Grind, 1966). Seguí actuant fins al final dels anys noranta, i enregistrà àlbums com Jazz Has a Sense of Humor (1998). Silver fou un dels pioners de l’estil hard-bop, en combinar elements del rhythm and blues i el gospel amb el jazz, fent ús de les innovacions que havia aportat el be-bop. Per a fer-ho desenvolupà l’art de la composició, l’arranjament i l’orquestració per a quintet amb trompeta i saxòfon tenor d’una manera que esdevingué modèlica.
Aquí en tens un exemple amb la interpretació del Predicador. “The Preacher” interpretat per Jazz Vocal Group “Syncopation”.