Giuseppe Verdi: Nabucco va pensiero, La Traviata.

Compositor italià. (Roncole, Emília-Romanya 1813 — Milà, Llombardia 1901)

Quan tenia deu anys, el comerciant de Roncole, el seu poble natal, Antonio Barezzi, admirat pel seu talent musical, li finançà l’educació.

Deu anys més tard, ja era director del cor i de l’orquestra local. No tenia l’ambició de convertir-se en un compositor d’òperes, però el triomf inesperat de la seva tercera obra, Nabucco, sobre una història bíblica, va fer que es plantegés dedicar-se a aquest gènere més seriosament. Decidit a fer fortuna, componia una òpera cada nou mesos aproximadament i, el 1853, era el compositor italià més prolífic. La història de moltes de les seves obres tracten de pobles que s’alliberen dels tirans i, com que gran part del nord d’Itàlia en aquella època lluitava contra el domini austríac, Verdi es guanyà la fama de compositor polític i era molt estimat pel poble com a autor compromès amb el Risorgimento italià. De fet, la gent feia servir el seu cognom, VERDI, com a símbol d’independència, ja que les lletres coincidien amb el lema Vittorio Emanuele Re D’Italia, i expressaven així el desig que el rei de la casa de Savoia (Víctor Manuel) esdevingués rei d’una Itàlia unificada.

Treballà en prestigiosos encàrrecs, com per exemple l’òpera Aïda, per celebrar l’obertura del canal de Suez, i fou membre del Parlament italià, després que el seu país obtingués la independència d’Àustria.

Les seves òperes, en especial La traviata, Il trovatore i Rigoletto, donaren la volta al món, i cada una de les seves estrenes eren esdeveniments socials i musicals.

Quan tenia vuitanta-un anys es retirà del món operístic i l’únic que va compondre van ser unes quantes obres sacres; va dedicar la seva energia a muntar un centre per a músics vells i pobres, centre que encara avui existeix i que es finança amb els drets d’autor de les seves interpretacions.

En l’òpera Nabucco, escrita el 1842, Verdi emprà el tema del captiveri jueu a Babilònia com a al·lusió a la Itàlia del seu temps. El públic italià veié en el passatge coral «Va pensiero» un autèntic manifest nacionalista.

Els Jardins penjants de Babilònia, per Martin Heemskerck, un dels escenaris on es desenvolupa l’acció de Nabucco. Clica i en sabràs tota la història:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/DzdDf9hKfJw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Més informació a :

Aquí tens un paquet d’activitats adreçat al Cicle Superior de Primària i a l’ESO, segons allò en el que es vulgui aprofundir. L’objectiu és apropar als nois i noies a aspectes de la vida i l’obra del compositor Giuseppe Verdi.

Font activitats: CEIP La Unió Sant Joan Despí (Baix Llobregat)

I ara mira aquest vídeo tant bonic de La Traviata que combina música i plàstica:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/NDhHxIz83Ic" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Vols escoltar un fragment de La Traviata? Fixa’t bé en l’ordre d’aparició dels personatges i després contesta a les preguntes:

Com t’hauràs adonat, a través del vídeo, el Brindis està interpretat per un duet vocal ( Violeta i Alfred) amb cor ( els convidats). Però t’has fixa’t amb quin ordre intervenen?