Pau Casals va ser un músic català nascut al Vendrell (Baix Penedès) el 30 de desembre de 1876, fill de Carles Casals, que era músic, professor i organista de l’església del Vendrell, i de Pilar Defilló, nascuda a Puerto Rico, filla de catalans que havien embarcat cap a Amèrica l’any 1840. Com que a en Pau li agradava molt la música li va construir un violoncel amb una carbassa buida. Això va fer que es comencés a aficionar a tocar el violoncel, fins que esdevingué un dels més grans intèrprets d’aquest instrument arreu del món. També fou un gran compositor i director d’orquestra.

Va estudiar a Barcelona, Madrid, Brussel·les i París, recomanat per Isaac Albéniz. Fou professor de violoncel al Conservatori de Barcelona. Als 22 anys ja destacà com a virtuós del violoncel i com a director en l’orquestra francesa Lamoreux. Vinculà la música a la cultura popular i fundà a Barcelona l’orquestra Pau Casals (1920-1939). Acabada la guerra civil espanyola, com que era contrari al franquisme, l’any 1939 s’exilià a San Juan de Puerto Rico. Durant l’exili, però, continuava tenint relació amb el nostre país: rebia cada setmana un paquet ple de retalls de revistes i diaris i organitzava els festivals de Prada (1950-1966).

Considerat el millor violoncel·lista del món de la seva època, viatjà pertot arreu fent concerts. En els seus concerts volia comunicar sempre la pau i la germanor entre els homes i, per fer-ho, se servia de la música, ja que és un llenguatge universal.

L’any 1963 va ser convidat per l’ONU a interpretar-hi el seu oratori El Pessebre, com a símbol de pau mundial. Va compondre també obres com l’Himne a les Nacions Unides, la Salve Regina, la cançó O Vos Omnes, etc.

Morí l’any 1973 a l’exili (San Juan de Puerto Rico). L’any 1979 les seves despulles van ser traslladades a Catalunya i enterrades al Vendrell.

“I’am a catalan”

Així comença el discurs que va fer Pau Casals el 1971 en motiu de l’estrena de l’Himne de les Nacions Unides:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/gcbc-EA6O5s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Pau Casals va viure i viatjar arreu del món fent molts concerts; cada vegada en acabar-ne un, interpretava la cançó popular catalana El cant dels ocells coma mostra de bellesa, amor i llibertat. Escolta El cant dels ocells interpretat per Pau Casals des de Prades en senyal de protesta pel règim de Franco:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RxWT4wIgDNc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ara escolta la melodia i contesta a les preguntes:

* ¿Escoltes directament la melodia d’El cant dels ocells o bé hi ha una introducció per preparar aquesta melodia?.
* Quants instruments hi distingeixes?
* Quin té el paper protagonista?

Aquest capítol del programa “En guàrdia” ens apropa als esdeveniments que van envoltar la vida i obra de Pau Casals.La seva biografia posa de relleu els valors democràtics que va mantenir al llarg de la seva vida i la seva coherència ètica.El Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l’aventura i l’acció.

CLICA

En Xavier Chavarria i el seu equip ens apropen a la música catalana i als protagonistes de la vida musical d’avui dia.
Avui a vistes al Mar parlarem d’un música universal, un geni del violoncel.Un músic que va haver d’exilar-se fugint de la dictadura, un músic que ha deixat el mestratge i l’empremta, Pau Casals.Un músic compromés, solidari i íntegre, una icona del segle XX.Pau Casals sempre va defensar la causa de Catalunya.

En aquest capítol Núria Ballester conservadora del museu Pau Casals i Josep Maria Figueres professor d’Història de la UAB, ens apropen a la persona i al geni de Pau Casals en els moments de l’exili.
EXILI 1
EXILI 2

PROPOSTES I ACTIVITATS EDUCATIVES:

A la següent pàgina hi podràs trobar un complet programa educatiu per a Educació Primària fonamentat en la descoberta de la figura i l’obra de Pau Casals:

FONT:

Compositor alemany (1685-1750).

Fou un compositor prolífic, amb una producció que supera el miler d’obres, entre les quals hi ha peces corals impregnades d’una gran religiositat, com els seus motets, les cantates, les passions i els oratoris. També escrigué peces per a instruments de teclat (clavicèmbal i orgue), en forma de preludis, fugues, tocates, invencions i variacions. Per a orquestra de cambra són cèlebres els Concerts de Brandemburg i per a orquestra, les Suites.

Fou un mestre insuperable del contrapunt i la fuga, i la tècnica i la interpretació del clavicèmbal aconseguiren amb ell el cim més alt, el qual encara no ha estat superat.

Bach era més admirat pels seus contemporanis com a organista i clavecinista que com a compositor. Després de la seva mort, les seves obres van ser oblidades i no va ser fins vuitanta anys després que el compositor Felix Mendelssohn les va donar a conèixer al públic.

Bach és considerat una de les figures més importants de la història de la música.

Després de la mort de la seva esposa Maria Barbara, l’any 1720, i per tal de donar una bona educació als nombrosos fills que tingué, es tornà a casar al cap d’un any i mig amb la jove cantant Anna Magdalena. Per a ella Bach compongué, l’any 1722, L’Àlbum per a Anna Magdalena, per a clavicèmbal. La finalitat d’aquesta dedicatòria era que ella s’animés a avançar en l’aprenentatge d’aquest instrument.

Minuet de la suite nº2

El Minuet és una dansa originària de França, de caràcter elegant, tempo moderat i de ritme ternari. Es tracta d’un dels balls més populars entre l’aristocràcia europea des que aparegué a la cort de Lluís XIV, -des de mitjan del segle XVII fins a final del XVIII-. A les darreries del segle XVI i a inicis del segle XVII conservava encara el nom i la forma de branda o branle originaris.

En l’aspecte estrictament musical, assolí una gran rellevància en aquest període, tot integrant-se a les formes musicals característiques de l’època, tant del Barroc (Suite) com del Classicisme (Sonata i Simfonia).

Pel que fa als aspectes coreogràfics, sembla no haver estat mai una dansa amb uns moviments més o menys fixes, sinó que els diversos mestres de dansa de l’època mostraven les seves habilitats introduïnt figures i evolucions noves.

Arran de la seva coreografia fàcil i graciosa, però alhora cerimoniosa, va tenir una gran difusió entre el públic, ja que permetia el lluïment de les parelles sense gesticulacions prou vives com per arribar a trencar la seva solemnitat.

En el cas concret de Catalunya, cal dir que una gran quantitat de tonades de minuets figuren en llibretes manuscrites de música i dansa de darrers del segle XVIII o a inicis del XIX. Especialment llibretes destinades a l’ús de sonadors de violí o flauta , com és el propi cas de l’Arxiu Musical de Sant Esteve d’Olot.

Segons Francesc Pujol, el Minuet es va estendre ràpidament a Catalunya -també a nivell popular-, i es ballà com a ball de plaça, derivant cap al tipus anomenat Ballet, molt estès en moltes ballades populars i que difereix notablement de la dansa cortesana d’origen francès.

Font: Contradanses i minuets de l’arxiu musical de la capella St. Esteve d’Olot.

Escolta el minuet tot portant el compàs ternari:

I ara torna-la a escoltar tot seguint l’estructura de la suite:

Pàgines relacionades: La corxera xafardera, La corxera xafardera

Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra:

Kenneth Joseph Alford, és un pseudònim de Fredrick Joseph Ricketts, considerat el millor compositor de marxes d’Anglaterra, de les quals, la més coneguda és La Marxa del Coronel Bogey, que formà part de la banda sonora de la pel·lícula El Pont sobre el riu Kuai (1957) .

Al 1895 va entrar com a music al Royal Irish Regiment, posteriorment, al 1927, va passar a ser el director dels Royal Marines. Es va retirar al 1944.

Conegut com “El rei anglès de les marxes” era considerat l’equivalent anglès de l’americà John Philip Sousa.

Escolta aquesta marxa mentre portes el compàs de 2 temps:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xvWLMkxSwIo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]