Una de les heroïnes de Freddie Mercury de tots els temps era la diva Montserrat Caballé.el març de 1986 la va conèixer a la casa de Barcelona. Una gran parella es formà quan Montserrat va acceptar gravar un àlbum amb Freddie. Ell va escriure una cançó sobre Barcelona per a ella i van gravar l’àlbum. Freddie i Montserrat van aparèixer a l’escenari junts per primera vegada el maig del 1987 al festival d’Ibisa ´92 on van interpretar Barcelona.
Aquest senzill Barcelona es llançà a Espanya el setembre de 1987 i es van vendre 10.000 copies en tres hores. El Comité Olímpico Español va adoptar la cançó com tema per els Jocs Olímpics del 92. [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2O9VUAXtFdE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Farrokh Bulsara a Zanzíbarm mundialment conegut com Freddie Mercury fou la veu principal del famós i exitós grup Queen de les dècades dels 70 i 80. La seva mort prematura va commocionar el món l’any 1991 , després d’haver agafat una bronco-pneumònia molt greu a causa del SIDA.
Des de ben petit ja va començar a tocar el piano, i va créixer en la seva adolescència amb Jimi Hendrix com el seu gran referent. Encara que també sentia admiració per Led Zeppelin. Com a integrant de la banda Queen va interpretar gairebé tots els gèneres musicals, gràcies a la seva increïble veu que arribava fins a les 3 vuitenes i mitja. Fet que va permetre per exemple un duet magnífic amb Montserrat Caballé amb la cançó Barcelona, de cara als JJOO del 1992.
Com a curiositats cal destacar que no sabia conduir, i sempre llogava a un xofer. I que el símbol de la banda Queen el va fer ell mateix, on hi surten els 4 components del grup artísticament representants amb el seu corresponent símbol del zodíac.
Els lleons per John Deacon i Roger Taylor (leo), el cranc per Brian May (càncer), i les fades per ell mateix (virgo).
Font: L’escalè de la discòrdia
Montserrat Caballé i Folc (Barcelona 1933) Soprano catalana.
Rebé la primera formació musical al Conservatori Superior de Música del Liceu gràcies al mecenatge de Josep Antoni Bertrand.
Fou deixebla d’Eugenia Kemeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi.
L’any 1953 interpretà una cantata de Giacomo Carissimi al Gran Teatre del Liceu, en el marc d’un concert de fi de curs. Un any després cantà al Teatre Principal de València la Novena simfonia de Beethoven. Posteriorment es traslladà a Florència i Basilea per ampliar els estudis. Del 1957 al 1959 interpretà papers d’òpera alemanya a Basilea, Viena i Bremen. Després del seu pas per la Scala de Milà, el 1962 debutà al Liceu amb Arabella, de Richard Strauss. Casada el 1964 amb el tenor Bernabé Martí, l’any següent es consagrà definitivament amb un concert al Carnegie Hall de Nova York, en el qual substituí Marilyn Horne en el paper de Lucrezia Borgia, de G. Donizetti. El mateix any debutà al Metropolitan d’aquesta ciutat i al Teatro Colón de Buenos Aires i el 1966 ho féu a París amb un recital a la Sala Pleyel. Tres anys després triomfà clamorosament a l’Arena de Verona amb un memorable Don Carlo. El triomf absolut arribà, però, l’any 1970 a Milà, amb la interpretació de Lucrezia Borgia, que marcà el zenit de la seva trajectòria professional. A partir d’aleshores ha estat vinculada als títols inèdits de Bellini i Donizetti, que ha presentat arreu del món, incloent-hi memorables vetllades al Gran Teatre del Liceu, on ha estat una de les cantants més aclamades de la història del teatre. El 1972 debutà al Covent Garden de Londres i a l’Òpera de París amb Norma. Bellini, Verdi, Strauss i Donizetti han estat els autors de referència de l’artista, que ha protagonitzat una abundant discografia sota les batutes dels més destacats directors d’orquestra i que ha participat en els festivals internacionals més prestigiosos. Els seus papers més reeixits han estat els de Lucrezia Borgia, Norma, Maria Stuarda, Salome o l’Elisabetta de Don Carlo, entre d’altres. En el seu repertori, s’hi troben també obres veristes (Puccini, Cilea) i contemporànies (Cristóbal Colón, de Ll. Balada).
Durant els anys noranta realitzà diverses incursions en el terreny del pop al costat de músics com Freddy Mercury o de grups com Mecano.