Category Archives: Història de la música

1980-1958: d’un temps, d’un país

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aquelles/955250.rm" width="322" height="288"/]

Aquest primer capítol del programa “Totes aquelles cançons” és un resum, al revés, de la sèrie. El repàs comença a finals dels anys 70, en el moment en què s’obre una nova etapa per a Catalunya.

El programa ens porta enrere fins a l’inici del moviment de la Nova Cançó. Hi apareix Ovidi Montllor autoretratant-se, Lluís Llach en el concert que va fer al Palau d’Esports de Montjuïc i Joan Manuel Serrat en els concerts de Serrat als Barris, del 1976. Amb Franco agonitzant, sentirem Raimon al Palau d’Esports de Barcelona.

També hi apareixen imatges del primer Canet Rock, el del 75, i de La Trinca. Així mateix, es parla de la influència de la “gauche divine”. El programa també mostra imatges del Festival Folk del parc de la Ciutadella amb el Grup de Folk.

Un apartat especial és el dedicat a Joan Manuel Serrat, al “La la la” d’Eurovisió i al rebombori que es va organitzar.

D’altra banda, es recorden els primers èxits de Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, com també el Festival de la Canción del Mediterráneo, quan Salomé i Raimon van guanyar amb el “Se’n va anar”.

Hi intervenen els primers Setze Jutges i veurem cantar Miquel Porter, un dels seus fundadors. També Josep Guardiola i Josefina Serrano, exmembre del duo Hermanas Serrano, els primers cantants “moderns” que van gravar en català els èxits internacionals del moment, recorden les seves experiències de l’any 1958.

Al llarg d’aquest primer capítol de “Totes aquelles cançons” parlen artistes com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Toti Soler, Núria Feliu, Francesc Pi de la Serra, Raimon, Pau Riba, Jaume Sisa, Joan Isaac, Eduard Estivill, Maria del Mar Bonet, Miquel Àngel Pascual, Lita Torelló, Luis Eduardo Aute o Josep Maria Espinàs.

1964-1966: anirem tots cap al cel

[kml_rm movie=”http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aquelles/955247.rm” width=”322″ height=”288″/]

“Totes aquelles cançons” recorda com, l’any 1965, tothom cantava en català. El fenomen s’havia consolidat i, fins i tot, les discogràfiques estrangeres demanaven als seus artistes que gravessin en català.

L’any 1964 s’estrena un programa de ràdio que va ser fonamental per a la difusió de la Nova Cançó. Era “Radioscope”, un xou matinal diari de Ràdio Barcelona, fet en directe i amb públic, presentat pel cantant i actor Salvador Escamilla. “Radioscope” es va convertir en tot un fenomen mediàtic, hi van passar gairebé tots els conjunts i cantants que cantaven en català, amb especial atenció als més joves, com Maria Cinta o el duet mallorquí Queta & Teo.

Els Setze Jutges anaven creixent amb la incorporació de cantants com Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol i Joan Ramon Bonet.

L’any 1964, Raimon publica el disc amb els temes de la banda sonora en català de la pel·lícula “Los felices 60”, del director Jaime Camino.

La censura prohibia algunes cançons, que no es podien radiar ni tocar en directe, i sovint, als discos, s’havien d’alterar les lletres. Els cantants Raimon i Francesc Pi de la Serra ho expliquen amb anècdotes.

La Nova Cançó va créixer de cop quan es va inaugurar, a Barcelona, la Cova del Drac, un local dedicat exclusivament a la Cançó.

Es produeix la primera escissió en el món de la Cançó amb la creació de Concèntric, empresa formada per antics gerents d’Edigsa. Una de les primeres descobertes del nou segell discogràfic Concèntric va ser el poeta, músic i actor Guillem d’Efak, un artista mallorquí d’origen familiar guineà.

La moda del català va arribar a la companyia RCA, que va fer cantar en català artistes com ara Rita Pavone, Jimmy Fontana o Luis Eduardo Aute.

1962-1963: les mans al vent

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aquelles/955248.rm" width="425" height="400"/]

En aquesta edició, “Totes aquelles cançons” destaca el protagonisme, durant els anys 1962 i 1963, del cantant Raimon, i la importància de la victòria d’un tema en català al Festival de la Canción Mediterránea.

Entre els discos de l’any 1962, cal destacar l’èxit de la versió en català del tema “Mustafà”, interpretat per Rudy Ventura, o cantants com Font Sellabona, que triomfava a les emissores de ràdio.

Mentrestant, Els Setze Jutges anaven creixent amb les incorporacions de Guillermina Motta, Enric Barbat i Xavier Elies.

De València sorgeix una veu sorprenent, Raimon, amb cançons contundents i trencadores. El seu primer èxit va ser “Al vent”. Una operació estratègica el va portar a participar en el Festival de la Canción Mediterránea de l’any 1963 i guanyar-lo, amb Salomé i la cançó “Se’n va anar”.

El 25 setembre de 1962, al Vallès, als vorals de la riera de les Arenes, els immigrants que hi havien construït els seus habitatges precaris van ser víctimes d’una riuada històrica que va provocar centenars de morts. Aquests fets van generar una campanya de suport, capitanejada pel periodista radiofònic Joaquín Soler Serrano, que va culminar en un festival benèfic amb la participació de cantants com Raimon o Gilbert Bécaud.

L’any 1963, l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, va fer unes declaracions al diari francès “Le Monde” contra el règim franquista que van sacsejar el país.

Al llarg d’aquest capítol hi intervenen, entre d’altres, Rudy Ventura, Font Sellabona, Josep Guardiola, Eliseu Climent, Josep Maria Espinàs, Lluís Serrahima, Raimon, Josep Maria Macip, Josep Espar Ticó, Antoni Batista, Enric Barbat, Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra, Pep Puvill, Josep Benet, Albert Manent o Ermengol Passola.

1965-1967: cançons de matinada

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aquelles/955246.rm" width="425" height="400"/]

“Totes aquelles cançons” dedica el capítol a l’aparició de noves estrelles com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Núria Feliu, i a fets històrics com la Caputxinada.

L’any 1965, Els Setze Jutges presenten en un recital el “jutge” número 13. Era Joan Manuel Serrat, un xicot de barri que va triomfar arreu amb èxits com “Ara que tinc 20 anys”, “Cançó de matinada” o “Paraules d’amor”.

També va aparèixer amb força la cantant Núria Feliu, que va buscar la inspiració en l’estàndard nord-americà, amb versions en català de temes internacionals. Les seves actuacions al costat de Tete Montoliu van ser memorables.

El 9 de març de 1966, al convent dels Caputxins de Sarrià, es fa l’acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. En aquell acte, conegut com la Caputxinada, hi van participar mig miler de delegats universitaris i una trentena d’artistes i intel·lectuals, que van acabar sent desallotjats.

Pel que fa a la música, es completa la llista d’Els Setze Jutges amb les incorporacions de Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.

Són els anys més fèrtils de Raimon, amb l’actuació a l’Olympia de París i la publicació del disc del concert. Després edita amb èxit el disc “Cançons de la roda del temps”, amb poemes de Salvador Espriu i portada de Joan Miró.

A banda dels protagonistes del capítol, Joan Manuel Serrat, Núria Feliu, Lluís Llach i Raimon, també hi intervenen Salvador Escamilla, Miquel Porter, Enric Barbat, Rafael Revert, Claudi Martí, Antoni Ros Marbà, Albert Mallofré, Joan Botan, Margarida Obiols, Quim Boix, Pere Tàpias, Núria Batalla, Joan Molas i Oriol Maspons.

1958-1962: els sons del silenci

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aquelles/955249.rm" width="425" height="400"/]

Aquest capítol de “Totes aquelles cançons” comença amb el record de les músiques que es podien sentir a finals dels anys 50 i acaba amb l’aparició d’Els Setze Jutges. També repassa els fets que van tenir lloc al Palau de la Música l’any 1960.

Durant els anys 50, algunes emissores van començar a radiar cançons tradicionals catalanes interpretades per Emili Vendrell, Gaietà Renom o l’Orfeó Català. Al final de la dècada, però, el somni de gravar cançons noves en català comença a agafar cos. “Ens calen cançons d’ara”, l’article de Lluís Serrahima, inspirat per l’historiador Josep Benet i publicat a la revista “Germinabit”, va ser una mena de tret de sortida.

Els primers cantants “moderns” en català van ser les Hermanas Serrano i Josep Guardiola, que interpretaven en català els èxits internacionals.

L’any 1959, el director de “La Vanguardia”, Luis de Galinsoga, assisteix a una missa en català, cosa que el treu de polleguera i fa que insulti Catalunya. La societat civil hi va respondre amb un boicot a “La Vanguardia” i la catalanitat resistent va començar a fer-se veure.

L’any 1960, Franco visita Barcelona per intentar apaivagar la situació. Un dels actes de la visita és un concert de l’Orfeó Català al Palau de la Música per celebrar el centenari del naixement del poeta Joan Maragall. L’assistència de quatre ministres va fer que es prohibís la interpretació d'”El cant de la senyera”. Una part del públic, però, va cantar el tema, tal com recorden Josep Espar Ticó, Xavier Polo i Jordi Pujol, aquest últim detingut i condemnat pels fets.

En aquesta època, el grup inicial d’Els Setze Jutges comença a fer i cantar les seves cançons, amb actuacions al Centre Comarcal Lleidatà i al Centre d’Influència Catòlica Femenina, a Barcelona. Miquel Porter, Josep Maria Espinàs, Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra i Remei Margarit formaven part del grup.

L’any 1962 va ser l’any en què la cultura catalana es modernitza. Neix la revista “Serra d’Or”, l’editorial Edicions 62 i la primera empresa discogràfica especialitzada, Edigsa. El seu primer gran èxit van ser les cançons de “West Side Story” interpretades per Salvador Escamilla.

Música popular de Nadal a Catalunya

Edu3.cat

El capítol del programa “Vistes al mar” analitza la música popular del Nadal a Catalunya. El convidat és un etnomusicòleg, el Sr. Jaume Ayats.

El programa apropa la tradició nadalenca en clau de música secular i de música religiosa relacionada amb el Nadal tot al llarg de la història del nostres país.

A partir del Segles XV al XVII tenim detalls més concrets. Tenim escrites i documentades un cert models de peces. A partir del segle XVIII i del segle XIX tenim més testimonis escrits i partitures. Al llarg segle XX ens han arribat detalls de l’edat mitjana que són sorprenents.

Arreu d’Europa es van escampar les tradicions, bromes i gresques relacionades amb els episodis nadalencs. Aquests fenòmens paneuropeus a vegades han estat oblidats per determinats models socials.

Programa dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l’actualitat. Una visió històrica i actual del nostre llegat musical.

Catalanisme en la història de l’Orfeó Català.

Edu3.cat


En aquest capítol de “Vistes al mar” s’analitza una època convulsa de la història catalana lligada a l’esperit de la renaixença.

El programa ens apropa al naixement de l’Orfeó Català, una institució emblemàtica per la cultura catalana.

En aquest capítol la doctora en Història Manoli Narváez presenta la seva tesi doctoral anomenada” L’Orfeó Català, cant coral i catalanisme entre el 1891 i 1951″.

Programa dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l’actualitat. Una visió històrica i actual del nostre llegat musical.

Festa i gresca en els Països Catalans

Edu3.cat


El programa “Vistes al mar” és conduït per Xavier Chavarria i en Daniel Guinot a les vies de so.

En aquest capítol es parla de la música popular de totes les contrades dels països catalans.
La tradició musical festiva relacionada amb la nit màgica de Sant Joan.
En motiu de l’arribada de l’estiu, festa i xerinola als països catalans.
L’etnomusicòleg Jaume Ayats, professor de la UAB, músic i fundador del grup Euterpe, ens aporta la visió de l’especialista.

Programa dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l’actualitat. Una visió històrica i actual del nostre llegat musical.

Joies musicals de la Biblioteca de Catalunya.

Edu3.cat


El programa “Vistes al mar”està dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l’actualitat. Una visió històrica i actual del nostre llegat musical.

En aquest episodi es presenta el manuscrit 454 de la Biblioteca de Catalunya, el “Cançoner de Barcelona”. Aquest manuscrit ha estat descobert en el fons musical de la Biblioteca de Catalunya gràcies a la tasca dels investigadors i músics que s’hi han compromès.

L’esmentat document es considera una joia de la música del renaixement procedent de la Corona d’Aragó. Aquest cançoner conté 127 obres de polifonia religiosa i profana.

En el present capítol de Vistes al Mar ens apropem a la recerca d’aquesta peça singular amb Emili Ros Fàbregues, doctor en musicologia i professor de la Universitat de Granada.

La recerca i descoberta d’aquest manuscrit ha estat un repte i una aventura.