En aquest capítol del programa “Atrapa-sons” es demostra, amb exemples ben curiosos, com es transmet el so. També es repassa la història del piano i es construeix un brunzidor. L’espai també inclou una versió de “L’ocell de foc”, de Stravinski, i la interpretació d’una peça de Liszt.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730141.rm" width="352" height="288"/]
El piano és un instrument de teclat, de cordes percudides. Té una taula de ressonància sobre la qual, mitjançant un pontet, es tensen les cordes, que estan fixades, d’una banda, a un marc, normalment de ferro, i de l’altra, al claviller. Sobre aquest marc les cordes arriben a exercir una tensió d’unes vint tones.
Durant molts anys, el piano va ser el germà petit del clavicèmbal, un instrument que sempre sonava molt fort. El piano, en canvi, tant podia sonar fluix, que en italià es diu “piano”, com fort, que en italià es diu “forte”. Per això el seu primer nom va ser “pianoforte”. Amb el temps va quedar reduït al que coneixem: piano.
Al principi ningú no en feia cas, perquè preferien el seu germà gran, el clavicèmbal. A més a més, els primers pianos que es van fer eren molt pesants i costaven molts diners. Però en l’època de Mozart i Beethoven es van començar a construir els primers pianos de taula i, poc després, els pianos verticals. Aquests pianos eren més barats i fàcils de transportar.
Encara haurien de passar uns quants anys fins que, gairebé a començaments del segle XIX, les millores tècniques, els canvis en els gustos i les noves necessitats expressives dels compositors van permetre que aquest instrument assolís el seu protagonisme actual.
El secret del so del piano són els martellets. Cada cop que premem una tecla, el martellet puja, pica la corda i la fa vibrar, i quan la corda vibra posa en moviment les partícules d’aire que l’envolten i el so s’escampa pertot arreu.
El piano té 88 tecles, però de cordes en té més, ja que mentre que les notes greus tenen una corda, les més agudes en tenen dues o tres per reforçar la sonoritat de l’instrument.
En l’actualitat, l’instrument disposa de tres pedals. El de la dreta serveix per allargar el so de les notes. Si es toca sense pedal i es treuen les mans del teclat, el so desapareix, però si el pedal es manté premut, encara que es retirin les mans del teclat, el so es manté. El pedal del mig és semblant al de la dreta, però amb la diferència que permet mantenir el so d’alguna nota mentre que el so de les que es toquen a continuació s’apaga quan es deixen anar les tecles. El tercer pedal, el de l’esquerra, és per treure’n un so més suau.
Escolta com sona. Pots clicar els auriculars o nota per nota:
[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/piano.swf" width="100%" height="300"/]
Font: Els instruments musicals.
La història del piano (clica la imatge i en sabràs més coses):
Parts del piano:
Classificació:
Piano de cua: Les cordes es troben en posició horitzontal. Tenen una coberta superior que es pot obrir de manera que els sons produïts per les cordes surten a l’exterior sense barreres. N’hi ha de moltes mides.
Piano vertical o de paret: les cordes es troben en posició vertical. N’hi ha de molts tipus: espineta, piano consola, piano d’estudi i piano vertical antic.
Piano electrònic o teclat: Aparegut en la segona meitat del segle XX, no és pròpiament un piano (ja que no és un instrument de corda), malgrat que ha arribat a un grau de perfeccionament important quant a la seva semblança tímbrica i dinàmica amb els pianos acústics. A més, el teclat imita la resistència mecànica dels martells d’un piano acústic amb un mecanisme de contrapesos. De tota manera, el seu estat evolutiu no permet, encara, substituir el piano acústic.
Vídeos il.lustratius:
La veritat és que costa triar alguns vídeos entre tanta varietat d’estils i d’interpretacions. El primer és un de Keith Jarrett on hi intervé la improvisació i es tracta d’un estil jazzístic anomenat “Piano solo”:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/HPqK1JJOFxw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Aquest altre es tracta d’una interpretació d’ Andrei Gawrilow deLa campanella de Liszt (no excenta de crítiques):
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/s5f4dULwo6s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Espero que us agradin però us convido a escoltar i buscar més interpretacions de piano.
Activitats i jocs:
Visita aquesta MUD:
Aprendre a tocar el piano, Jocs amb teclats.
Per què en italià es diu piano per dir suau?