L’Emi és una nena de 13 anys, amb uns ulls de color de mel i els cabells llargs, llisos i de color daurat.
En Max és un nen de 14 anys. té unes dents blanques i és molt alt.
L’Emi i en Max comencen l’estiu avorrint-se una mica, sobretot en Max quan els seus pares li expliquen que se n’han d’anar per problemes de feina.
A en Max se li acut de passar les vacances amb l’Emi, una amiga de classe.
I aixi és, passen les vacances junts amb la mare de l’Emi; que li diuen per correu que se n’ha d’anar a la Badia de les Balenes, perquè hi ha un problema amb un grup de balenes.
La mare de l’Emi els pregunta si volen venir, i ells acepten entusiasmats.
Quan arriben a la Badia de les balenes li comuniquen a la mare de l’Emi, que hi ha una balena encallada a la sorra i que no la poden treure, perqué pesa massa, i necesiten moltes persones.
La mare de l’Emi els diu que els ajudarà amb molt de gust.
L’endemà la mare de l’Emi s’en va a ajudar-los i deixa dormint l’Emi i en Max.
Quan es desperten és troben una nota de la mare de l’Emi dient:
“Quan us desperteu beveu dos gots de llet i mengeu-vos els entrepans que us he deixat preparats.
(Estic a la platja de la badia de les balenes).
Els nois es beuen la llet i van a ajudar la Serena que és com és diu la mare de l’Emi.
La troben a la platja amb un grup de “cientifics” que investigen l’estat de la balena.
La mare de l’Emi els saluda i els diu que estan treballant, i que no els molestin.
De sobte vénen un grup de nois de la seva edat i els pregunten què fan allà i si volen jugar amb ells.
Ells accepten perquè com que no tenen amics allà a la badia de les balenes, i no tenen res per fer s’avorreixen molt.
A partir d’aquí corren una aventura emocionant amb els seus nous amics…

Judit M.