Si em pregunten que digui una de les coses que considero importants i alhora més difícils per a un mestre, és la de procurar arribar a tots els seus alumnes per igual i transmetre’ls-hi la idea que es creu en ells, en el seu potencial, per tal de generar autoconfiança.
No és tasca fàcil per la diversitat i la quantitat d’alumnes que tenim a l’aula, però en definitiva, depèn en gran part de la nostra predisposició com a docents i de la nostra actitud envers els nostres alumnes.
Quan a un alumne el valores i el reconeixes, està rebent un feedback imborrable i aquest reconeixement el fa créixer, l’envalentona per agafar l’aprenentatge amb més ganes i interès. És en aquest reconeixement on entra l’emoció. Emoció i aprenentatge van junts en aquest camí. Les paraules, les imatges, la música, els símbols, l’exemple diari de la persona admirada o que es té com a referent, tots ells van interlligats a l’hora d’aprendre.
Es tracta de treballar a la classe, de parlar, d’explicar, d’utilitzar recursos que generin emoció, passío, desig, necessitat d’aprendre, de fer, d’explicar. Compte amb aquests informes que s’han posat de moda ara, PISA n’és un exemple, que valoren per sobre de tot la competitivitat i marquen el camí al món educatiu. Si només fomentem la competitivitat a l’escola prendrem mal com a societat. Amb aquest incís no vull dir que no haguem de deixar de ser rigurosos i fer la feina ben feta a l’escola, a casa i des de la societat, si no que a més de treballar per a uns bons resultats acadèmics de tots els alumnes hem de vetllar perquè la salut mental dels nostres alumnes sigui l’adequada quan siguin joves i adults i el món emocional a l’aula ens pot ajudar i molt.
Tornant amb l’emoció, cal introduïr més la fantasia a Infantil, les aventures i el descobriment de coses noves a Primària i els reptes a l’ESO.
Els projectes integrats són els que generen tot això i porten la vida a l’aula. Si som capaços de generar tot això tindrem alumnes preparats per a la vida, flexibles, capaços d’adaptar-se i d’aprendre SEMPRE!