Iniciació al romànic i el gòtic

Si hi ha alguna peça de l’art romànic que sembla un còmic és el frontal de l’altar. No trobes ?

Aquesta setmana coneixem alguns frontals, comencem pel trencaclosques del Frontal de la Seu d’Urgell.

Des d’un punt de vista iconogràfic a principis del segle XII la representació més habitual dels absis i dels frontals d’altar de les esglésies romàniques era el Crist pantocràtor envoltat dels símbols dels quatre evangelistes, seguint el model de la tradició iconogràfica bizantina. A mitjans de segle, però, va créixer la devoció a la Mare de Déu i, així, la seva figura va aparèixer representada en els absis, els frontals d’altar i les escultures de moltes esglésies i santuaris de Catalunya.
Aqui tens un dels primers exemples en forma de trencaclosques.
35 Frontal d’altar de la Mare de Déu del Coll

Tallers de Vic, últim quart del s. XII
Pintura al tremp sobre fusta d’alba. 100,5 x 154 x 5 cm
Provinent del monestir de la Mare de Déu del Coll. Osor (Selva)Actualment al Museu episcopal de Vic

En el frontal d’altar d’Avià les diferents escenes s’han perdut. Explica on han d’anar i perquè.

Reis

Anunciació i Visitació

Maria amb el Nen

Presentació en el temple

Naixement

A més en el document has de contestar les qüestions següents:

Com veieu vosaltres aquests personatges?

Tenen una expressió serena i tranquil·la o se’ls veu més aviat rígids o poc naturals?
Diríeu que estan en una posició estàtica o sembla que es vulguin moure?
Si poguessin parlar, us imagineu el que es dirien entre ells?…
A través dels trets del rostre, de la mirada, de la posició del cos, del gest, de l’actitud… podreu anar endevinat els seus sentiments.
Fixeu-vos també en el gest de les mans. Us sembla que són la part més expressiva d’aquests personatges?
Com els descriuríeu? El gest de l’Infant Jesús que adreça la seva benedicció, els dels altres personatges…

Ha arribat l’hora del comiat dels frontals romànics i ho farem amb un darrer exemple i un exercici d’avaluació

FRONTAL DELS ARCÀNGELS

Cap a 1220-1250
Pintura al tremp sobre fusta amb relleus d’estuc i colradura
106 x 127 cm

Els àngels ocupen un lloc important en la iconografia del romànic, com a intermediaris entre Déu i l’home, i com a agents i executors de la voluntat divina. Els arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael, que apareixen en aquesta taula d’altar, ocupen el punt més alt en la jerarquia angèlica.

En aquest frontal veiem 4 escenes:

1. els arcàngels Miquel i Rafael sostenen un ànima i la pugen cap el cel
2. l’arcangel Miquel en lluita contra el diable, simbolitzat pel drac i fonamental en el capítol 12 de l’Apocalipsis
3. l’arcàngel Miquel en  l’escena de la pesada de l’ànima (o Psicòstasi), amb el gest trampós del dimoni, que intenta desequilibrar la balança.
4. la legenda del mont Gargano on un senyor dispara una fletxa a un brau i la fletxa li retorna.

Fes el trencaclosques i després contesta a les preguntes (EN PAPER)

1. Quina escena representa? 2. Com està tractat el fons ? 3.Hi han inscripcions?4. Quins colors es fan servir? 5.Quins són els 4 atributs del personatge? 6.Hi ha algun tipus d’expressió ?7. L’arcàngel Miquel era molt conegut a Catalunya? Consulta l’enllaç per contestar.

La imatge del Crist crucificat, a l’Edat mitjana, es presenta en diversos tipus d’iconografia:

– Amb el tors nu i amb el perizonium o faldilla curta lligada a la cintura i mort a la creu amb els ulls tancats i el rostre amb dramatisme i certa tensió.

– El Crist damunt la creu amb la túnica llarga cenyida a la cintura i triomfant, amb la particularitat de tenir els ulls oberts i sense cap signe de dolor.

EL TRENCACLOSQUES SERÀ EL PRIMER CONTACTE AMB EL TEMA SEGÜENT
24

Tenim uns personatges de fusta que agrupem per un tema que començarem a treballar.Si els vols conèixer venen d’Erill la vall on hi ha aquesta còpia però Joan. un dels personatges et dirà on estan els originals.

Aquestes imatges es creaven per als altars de les esglésies i van arribar a provocar intensa devoció, ja que per a l’home medieval era més fàcil projectar els seus sentiments piadosos sobre una escultura de ple volum, al mateix temps que demanar els seus favors.

En el cas d’estar al servei de catedrals i grans monestirs, amb gran poder econòmic, aquestes talles podien ser recobertes amb metalls i pedres precioses. De vegades, aquestes peces guardaven en el seu interior relíquies, de manera que el seu valor i devoció augmentaven de manera considerable.

Una de les talles que coneixerem és la Mare de Déu de Núria:  en fusta de noguera bellament policromada, de 56 cm d’alçada, és una representació de Maria com a Verge Majestat i com a tron de saviesa, amb característiques singulars: els cabells i les orelles al descobert signifiquen allunyament de l’hieratisme; la mà esquerra a l’espatlla de l’infant expressa humanització de les figures, i la mà dreta sostenint-lo i el braç dret de l’infant en actitud de beneir, com a senyor de l’Univers. Trencaclosques…..

Abans del comiat una de les imatges més conegudes.

ENVIA un document on expliquis:

1. època

2. materials

3. què porta el nen a la mà

Després un exercici d’avaluació.

Quan un noble, bisbe o un abat volia aixecat una església cridava un mestre constructor de renom i firmaven un contracte. Els promotors manaven i opinaven com havia de ser l’obra i les seves dimensions geomètriques amb la guia d’un teòleg.

Els mestres d’obra acostumaven a treballar amb la seva brigada d’especialistes : picapedrers, paletes, fusters, escultors, vidrers, ferrers i altres oficis i es traslladaven d’un lloc a l’altre. El mestre constructor mantenia en secret els seus plans i mètodes de treball i també havia de buscar les millors pedres, organitzar el trasllat i contractar els obrers quan calia, repartir la feina i els jornals.

Els picapedrers eren molt importants i estaven exempts de pagar tributs, segons la seva especialització podien dedicar-se a tallar els capitells o bé donar forma a les pedres que els paletes aixecaven fent els murs. Aquests paletes es van anar organitzant i alguns deixaven marques a les pedres. Els carpinters primer feien les bastides, després les cimbres o encofrats per construir els arcs, després les havien de treure i comprovar que no el sostre aguantava; per últim feien les cobertes que suportaven la teulada. Els ferrers s’encarregaven de tenir a punt les eines per picar la pedra i també fer panys per les portes i reixes.Els darrers treballadors eren els pintors que havien de fer tota la decoració de l’església.

D’altra banda els senyors podien facilitar al mestre mà d’obra o peons per les feines feixugues com ara traginat els materials com la sorra i les fustes. Alguns hi treballaven obligats però d’altres ho feien per un jornal.

Troba als constructors i digues que fan

En aquesta adreça tens informació i fotos per a fer la teva presentació amb Google Docs sobre el tema “Els constructors del romànic”

En aquest altre enllaç d’un pessebre vivent també hi pot trobar imatges.

A dia d’avui encara no he rebut totes les presentacions sobre els constructors del romànic.

Jo ja he fet la meva i aqui la teniu.

Sabeu que a França a Guédelon a uns 40 km d’Auxerre un equip de 50 persones està fent un castell fen servir les mateixes tècniques i materials que es feien servir a començament del segle XIII?. El vídeo ens deixa veure aquesta feina dels constructors.