Iniciació al romànic i el gòtic

😎 Aquesta setmana coneixerem  EL TAPÍS DE LA CREACIÓ que es troba al Tresor de la Catedral de Girona és un brodat de finals del segle XI i començament del XII, únic en el seu gènere i la peça més important de totes les de l’art tèxtil romànic que es conserven al món. De 12 m quadrats de superfície, brodada amb llanes de colors, té una justificada fama universal i atrau constantment l’atenció dels estudiosos per la misteriosa riquesa del seu contingut temàtic i iconogràfic. Presenta una vasta simfonia sobre la creació del món i l’estada de l’home al Paradís, i una corona  còsmica en la qual els elements de la naturalesa encerclen la figura central de Crist.

Com sempre el trencaclosques.42

Per què diem que no és un tapís ?

És un brodat amb punt de cadeneta pels contorns de les figures i punt de cordó i de  figura per omplir . Es va treballar en un gran bastidor mòvil sobre la sarja de lli amb llana de colors.

També és un exemple de geometria

En el disseny geomètic del Tapís hi han unes mides que acompleixen la proporció àuria també anomenada proporció divina que ens fa agradables els dissenys.

Les primeres mides es troben en els cercles centrals i les segones en la diagonal el rectangle dels quatre vents.

A la catedral de Sant Marc a Venècia tenim una cúpula del nàrtex nord decorada amb un mosàic del segle XIII i d’estil bisantí amb el tema de la Creació.

En aquest cas podem observar tres cercles concéntrics al voltant d’un espai buit. En el primer cercle trobem 5 escenes dedicades als tres primers dies de la creació. En el segon cercle 8 escenes ens expliquen la creació dels astres fins la creació de l’home i el seté dia quan es representa a Déu-Crist entronitzat i atorgant la benedicció a tota la Creació. En el cercle esterior amb 11 escenes tenim la creació de la dona, el pecat d’Adam i Eva i la sortida del Paradís.

FEM UNA TAULA DE DIFERÈNCIES I SEMBLANCES.

Si hi ha alguna peça de l’art romànic que sembla un còmic és el frontal de l’altar. No trobes ?

Aquesta setmana coneixem alguns frontals, comencem pel trencaclosques del Frontal de la Seu d’Urgell.

Des d’un punt de vista iconogràfic a principis del segle XII la representació més habitual dels absis i dels frontals d’altar de les esglésies romàniques era el Crist pantocràtor envoltat dels símbols dels quatre evangelistes, seguint el model de la tradició iconogràfica bizantina. A mitjans de segle, però, va créixer la devoció a la Mare de Déu i, així, la seva figura va aparèixer representada en els absis, els frontals d’altar i les escultures de moltes esglésies i santuaris de Catalunya.
Aqui tens un dels primers exemples en forma de trencaclosques.
35 Frontal d’altar de la Mare de Déu del Coll

Tallers de Vic, últim quart del s. XII
Pintura al tremp sobre fusta d’alba. 100,5 x 154 x 5 cm
Provinent del monestir de la Mare de Déu del Coll. Osor (Selva)Actualment al Museu episcopal de Vic

En el frontal d’altar d’Avià les diferents escenes s’han perdut. Explica on han d’anar i perquè.

Reis

Anunciació i Visitació

Maria amb el Nen

Presentació en el temple

Naixement

A més en el document has de contestar les qüestions següents:

Com veieu vosaltres aquests personatges?

Tenen una expressió serena i tranquil·la o se’ls veu més aviat rígids o poc naturals?
Diríeu que estan en una posició estàtica o sembla que es vulguin moure?
Si poguessin parlar, us imagineu el que es dirien entre ells?…
A través dels trets del rostre, de la mirada, de la posició del cos, del gest, de l’actitud… podreu anar endevinat els seus sentiments.
Fixeu-vos també en el gest de les mans. Us sembla que són la part més expressiva d’aquests personatges?
Com els descriuríeu? El gest de l’Infant Jesús que adreça la seva benedicció, els dels altres personatges…

Ha arribat l’hora del comiat dels frontals romànics i ho farem amb un darrer exemple i un exercici d’avaluació

FRONTAL DELS ARCÀNGELS

Cap a 1220-1250
Pintura al tremp sobre fusta amb relleus d’estuc i colradura
106 x 127 cm

Els àngels ocupen un lloc important en la iconografia del romànic, com a intermediaris entre Déu i l’home, i com a agents i executors de la voluntat divina. Els arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael, que apareixen en aquesta taula d’altar, ocupen el punt més alt en la jerarquia angèlica.

En aquest frontal veiem 4 escenes:

1. els arcàngels Miquel i Rafael sostenen un ànima i la pugen cap el cel
2. l’arcangel Miquel en lluita contra el diable, simbolitzat pel drac i fonamental en el capítol 12 de l’Apocalipsis
3. l’arcàngel Miquel en  l’escena de la pesada de l’ànima (o Psicòstasi), amb el gest trampós del dimoni, que intenta desequilibrar la balança.
4. la legenda del mont Gargano on un senyor dispara una fletxa a un brau i la fletxa li retorna.

Fes el trencaclosques i després contesta a les preguntes (EN PAPER)

1. Quina escena representa? 2. Com està tractat el fons ? 3.Hi han inscripcions?4. Quins colors es fan servir? 5.Quins són els 4 atributs del personatge? 6.Hi ha algun tipus d’expressió ?7. L’arcàngel Miquel era molt conegut a Catalunya? Consulta l’enllaç per contestar.

La imatge del Crist crucificat, a l’Edat mitjana, es presenta en diversos tipus d’iconografia:

– Amb el tors nu i amb el perizonium o faldilla curta lligada a la cintura i mort a la creu amb els ulls tancats i el rostre amb dramatisme i certa tensió.

– El Crist damunt la creu amb la túnica llarga cenyida a la cintura i triomfant, amb la particularitat de tenir els ulls oberts i sense cap signe de dolor.

EL TRENCACLOSQUES SERÀ EL PRIMER CONTACTE AMB EL TEMA SEGÜENT
24

Tenim uns personatges de fusta que agrupem per un tema que començarem a treballar.Si els vols conèixer venen d’Erill la vall on hi ha aquesta còpia però Joan. un dels personatges et dirà on estan els originals.

Aquestes imatges es creaven per als altars de les esglésies i van arribar a provocar intensa devoció, ja que per a l’home medieval era més fàcil projectar els seus sentiments piadosos sobre una escultura de ple volum, al mateix temps que demanar els seus favors.

En el cas d’estar al servei de catedrals i grans monestirs, amb gran poder econòmic, aquestes talles podien ser recobertes amb metalls i pedres precioses. De vegades, aquestes peces guardaven en el seu interior relíquies, de manera que el seu valor i devoció augmentaven de manera considerable.

Una de les talles que coneixerem és la Mare de Déu de Núria:  en fusta de noguera bellament policromada, de 56 cm d’alçada, és una representació de Maria com a Verge Majestat i com a tron de saviesa, amb característiques singulars: els cabells i les orelles al descobert signifiquen allunyament de l’hieratisme; la mà esquerra a l’espatlla de l’infant expressa humanització de les figures, i la mà dreta sostenint-lo i el braç dret de l’infant en actitud de beneir, com a senyor de l’Univers. Trencaclosques…..

Abans del comiat una de les imatges més conegudes.

ENVIA un document on expliquis:

1. època

2. materials

3. què porta el nen a la mà

Després un exercici d’avaluació.