Iniciació al romànic i el gòtic

Durant l’època gòtica, no tot van ser edificis religiosos. Des del segle XIII fins a pràcticament l’inici del XVI es van aixecar equipaments cívics, fàbriques, ponts i equipaments militars.

Hi ha una fusió entre obres civils i religioses en l’arquitectura gòtica catalana que comparteixen elfons arquitectònic, estructural i compositiu en les fàbriques, encara que aquestes corresponguin a espais de natura diferent.

De fet, tota l’arquitectura es va alçar partint de dues solucions constructives fonamentals: la volta de creueria i els embigats sovint amb arcades de diafragma. Les edificacions que així es van generar van ser sempre un volum simple, amb terrat pla per a les voltes o teulada inclinada lleugerament en les cobertes de fustam, amb uns espais interiors molt lliures de suports, si de cas convertits en contraforts externs.

L’ambient intern quedava obert o era dividit en naus separades per arcades o columnes en excepcionals temples o llotges. En l’edificació predominava l’horitzontalitat, amb façanes de grans superfícies planes on els plens s’imposaven als buits de les obertures de portals i finestres.

Edificis a Barcelona:

El Saló del Tinell va ser la sala de cerimònies de la residència dels comtes de Barcelona, primer, i dels reis de la corona catalano-aragonesa, després. L’‘Hospital de la Santa Creu, un edifici civil del segle XV ;les Drassanes de Barcelona , el Palau de la Generalitat es va construir com els grans casals patricis, la Llotja de Barcelona, o Llotja de Mar, era l’indret on es reunien els mercaders de la ciutat, situat al carrer Montcada de Barcelona, el Palau Castellet, que actualment pertany al Museu Picasso, és una construcció original del segle XIII, renovada completament durant el segle XVIII.  Visita altres palaus amb 🙄 i troba elements gòtics.

Fes els trencaclosques i els coneixeràs millor:

Una de les novetats que es van aplicar als monestirs a nivell constructiu fou el sistema dels arc de diafragma.

Arquitectures d’arcs diafragma són aquelles que es formen per mitjà d’una sèrie d’arcs de fàbrica, paral·lels entre si, sobre els quals es construïx la coberta de l’edifici. El sostre és generalment de fusta, encara que el sistema admet la possibilitat de disposar voltes, o lloses de pedres, entre els arcs. La coberta és comunament de dos aiguavessos, però també pot construir-se plana. El sostre es veu a l’interior i és el que menor cost de fusta requereix. Passarà a fer-se servir en grans sales senyorials, reials i papals, a més de nombrosos edificis civils.

Una sèrie d’avenços tècnics van facilitar l’obra de pedra picada.

El primer va ser la millora del transport terrestre de les pedres per mitjà del tipus modern d’arreus dels cavalls de carro, que va multiplicar per cinc la força de tracció efectiva de l’animal.
El segon van ser els nous progressos en la metal·lúrgia del ferro, que van permetre la millora de l’utillatge. La reaparició de les eines conegudes des de l’antiguitat per al treball de la pedra tova reapareixen. Els contactes comercials i guerrers amb Orient no són aliens a esta renovació. L’últim avenç fou la invenció de la grua d’eix vertical giratori, que permetia la precisió de la posada del material en l’obra. La primera grua d’este tipus documentada és de 1430.

En tercer lloc la seriació de la pedra franca per a la construcció, fent servir pedres toves i gresos de fàcil estracció, tallats moltes vegades amb serra a la pedrera per finestres, xemeneies, escales, elements decoratius i estructurals com els nervis i les claus. Hi havia la prefabricació completa d’elements arquitectònics en forma de columnes que poden arribar a la sorprenent esveltesa de trenta diàmetres.

Digues en quin lloc dels monestirs es troba l’exemple més clar de la tècnica dels arcs diafragma i per a què servia la sala.

😆 Aqui tenim el nostre passapalabra sobre l’art gòtic.Endavant

Avui treballaren la planta dels tres grans monestirs identificant les seves parts.

INFORMACIÓ per a la fitxa.

;-)U NS TRENCACLOSQUES

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, es conserva un valuós retaule gòtic procedent del monestir de Sixena. El seu autor és desconegut i s’anomena Mestre de Sixena, tot i que també s’ha identificat amb Pere Serra, pintor actiu a Barcelona entre el 1357 i 1405/08.

Es tracta d’una peça que consta de cinc carrers i la predel·la. Està centrat pel compartiment de la Mare de Déu i el Nen, amb un donant. Pot datar-se entre el 1363 i 1375.

Per fer un cop d’ull detallat consulteu l’enllaç i farem la fitxa.

L’únic personatge real és Fray Fontaner de Gleda del que podeu conèixer la seva vida a l’enllaç.

Aquest retaule dedicat a Sant Martí de Tours és principis del segle XV i està format per tres carrers i una predel.la.El podem trobar a l’església de Sant Felix de Girona que està al poble de Torralba de Ribota (Zaragoza)

Al carrer central es representa de peu al sant titular, Sant Martí de Tours, amb el Calvari com a culminació i als carrers laterals es representen escenes de la seva vida, baptisme, confirmació, nomenament com a cavaller, partició de la seva capa per a un pobre, robatori del seu cadàver i transport del mateix pel riu Loira cap a la ciutat de Tours. Al banc es representa a Crist Baró de Dolors a la casa central flanquejat per La Mare de Déu i Maria Magdalena identificada pel pot de afaits, a l’esquerra, i per Sant Joan Evangelista ( amb la copa) i sant Andreu (atribut de la creu aspada) a la dreta.

Des de l’enllaç farem la descripció de les escenes relacionant-es amb els nombres.

Contesta: 1. Quins són els atributs del sant? 2. On es fa el bateig del sant? 3.Què era rebre el catecumenat? 4.Qui nombra cavaeller al sant? 5. Amb qui va compartir la seva capa? 6. Per què van robar el cos del sant? 7. On van portar el sant en barca?

8. Quins personatges  acompanyen a Crist a la creu? 9. Com és el Crsit de la predel.la? 10. quins atributs porten les dones? 11. Quins atributa porten els sants? 12. On trobem el nom de l’autor? 13. Hi ha elements arquitectònics? 14. Quins colors predominen?

Si  vols conèixer  aquest retaule pintat per Jaume Huguet entre 1459 i 1460,Pintura al tremp sobre fusta que es troba a l’església de Santa Maria d’Ègara, Terrassa (Vallès Occidental) fes el trencaclosques.

Representa els sants Abdó i Senén i la pradel.la és dedicada als sants metges Cosme i Damià. És una de les poques obres que es poden atribuir amb tota certesa a Jaume Huguet, ja que se’n conserva el contracte de l’any 1460. Huguet és l´únic representant català de la tendència flamenca, que domina el període final del gòtic.Huguet, a més de mostrar la màxim la seva facultat de creació, i  d’assessorar-se ben bé de la història sagrada o de la vida del sant que havia de representar, volia també pintar altres detalls, paisatges, cases animals o plantes, objectes de la vida quotidiana, joies, homes poderosos, homes marginats, dones joves i boniques, nens malalts, dimonis i àngels.

Si vols conèixer més sobre aquest artista 😮 visita l’enllaç.

A la taula central hi són representants els sants titulars, Abdó i Senén, prínceps de Pèrsia que van ser capturats i morts a Roma. Per causes desconegudes, sembla que les relíquies d’aquests sants de Roma a Arles, amagades en dos barrils de vi, duts a bast sobre l’esquena d’una mula. El caràcter miraculós de les relíquies és revelat per la processó solemne que, inspiradament, surt a rebre-les precedida per l’abat Arnulf i els seus monjos van ser traslladades a Arlés del Tec (Vallespir) i d’aquí la rao que gaudissin d’un culte ben arrelat a Catalunya, invocats com a patrons de la pagesia i coneguts com Sant Nin i Sant Non. Composen el retaule un Calvari i quatre escenes relatives als sants. A la pradel.la es descriuen escenes del martiri i la mort dels sants Cosme i Damià, metges amb un possible origen àrab i, com els anteriors, també molt venerats a Catalunya. Al guardapols, decoracions de tipus vegetals i les armes de Terrassa i Barcelona.

Aquí tens un esquema del retaule
Comenta les escenes:

Comença coneixent on està aquesta capella en aquesta vista virtual.

Aquest edifici es va aixecar en  13 mesos i té un dels claustres més grans del món del 1327.

Allà es va tancar una reina vídua i va viure 37 anys fins a la seva mort en companyia de les monges clarisses i de l’arquitectura gòtica.

Per ser enterrada va escollir una tomba bifrontal: des de l’interior de l’església mostra la imatge de reina, engalanada i amb corona, i des del claustre es pot veure l’altre cara d’Elisenda, la de la dona vídua, austera i vestida amb un senzill hàbit de penitent.

Fes el trencaclosques hi digues quina de les dues cares de la reina representa:

La catedral de Girona és un edifici gòtic singular per diversos motius:

– hi ha una continuitat desde els romans fins avui al mateix edifici;

– durant l’ocupació musulmana entre els anys 715 i 785 va ser transformada en mesquita;

– té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, que és alhora la nau més ampla de qualsevol estil llevat de la de basílica de Sant Pere del Vaticà, que fa vint-i-cinc metres.

– el seu retaule de l’altar major és de plata i esmalt i està considerat una de les obres gòtiques orfebreria més importants;

– tenia el Tapís de la Creació , que ja coneixem com a una de les poques peces tèxtils brodades conservades de l’època romànica .

El trencaclosques de l’interior:

Darrera de l’ara de l’altar a la catedral de Girona hi ha un retaule gòtic, d’argent i en algunes figures daurat amb aplicacions d’esmalts i gemmes de múltiples colors.

És rectangular format per tres frisos, amb una part central representant el Tetramorf i el Calvari. El cos central està format per 18 quadres en dos files i representen el cicle de la vida de Jesucrist des de l’Anunciació fins la Resurrecció.Els quadres estan separats uns dels altres per suports ornamentals acabats en pinacles i acollits per gablets o dossers rematats per sis frondes en relleu. Els de sants i santes, en grups de dos, vénen separats així mateix un altre per un suport i pinacle, i cada sant està col locat sota un gablet o dosser.
A la cornisa superior hi ha les imatges de la Mare de Déu, sant Feliu i sant Narcís, sota uns pinacles.Més informació a 
Es va fer entre 1320 i 1358.
Medeix d’alt 2,72 metres i d’ample 2,50 m

Tècnica : esmalt al foc.

En l’art Gòtic, l’esmalt té una part preeminent en tota la “orfebreria Gòtica” durant el segle XIII, sobretot en els objectes de culte. Es va deixar de banda el coure per adoptar la plata i es van oblidar els esmalts opacs per treballar en els esmalts transparents. Es van cobrir els fons d’esmalt, generalment de color blau, sobre el qual les figures aparèixen retallades, no cobertes, i amb les línies interiors farcides d’esmalt de color opac vermell o verd. A més cisellat en “baix relleu” una placa de plata i el cobrien per complet amb esmalts transparents, de manera que els alts i baixos del relleu modelessin els clarobscurs.

A més aquesta obra d’art està sota un baldaquí  que els gironins han estrenat aquesta Setmana Santa després d’estar 15 anys amagat perquè no hi havien els diners per netejar-lo. De quin material és ? què hi ha representat ?