En Quimet i la Martina

Una història sobre l’amor sense fronteres…

El dramaturg, poeta i actor William Shakespeare definia l’amor d’una forma, senzillament, extraordinària en la seva obra més popular; Romeu i Julieta. En una plaça de la ciutat de Verona, en Romeu expressa que:
(Acte primer. Escena I)
“L’amor és fum que brolla del sospir; (…), és el foc que es veu lluir en els ulls dels amants (…) Què més és? Una discreta bogeria, un amarg asfixiant i un dolç que exalta.”
Fent un paral·lelisme entre l’obra “Romeu i Julieta” i aquest conte, que neix de la unió entre l’Anna Obiols i en Subi, aquí també s’ensumarà fortament l’amor, brollaran sospirs, lluiran els ulls, s’embogirà fins a emmalaltir… fins a emmalaltir dolçament d’amor!
De la mateixa manera que en el drama d’en Shakespeare, com en qualsevol relat, aquesta història també té els seus protagonistes; són en Quimet i la Martina.
En Quimet és un petit i eixerit ratolinet amb galtetes rosades i bigotis valents, exploradors i aventurers. La Martina és una girafa inquieta, amb taques del color de la xocolata i tan alta que sembla que pugui tocar el cel.
L’ànima aventurera d’en Quimet el portarà a la Sabana i allà coneixerà la Martina. Des de llavors no podrà oblidar-la, no deixarà de somiar-la ni de pensar-la, no podrà evitar dibuixar-la dins del seu cor.
Certament, les paraules de l’Anna i les pinzellades d’en Subi ens regalen una deliciosa i tendra història sobre l’amor sense fronteres, ni condicions, sense etiquetes, ni prejudicis…

Aquil·les el puntet!

La màgia d’un puntet blau…

En obrir les pàgines d’aquest llibre, observem com tot comença amb l’aparició d’un petit punt al mig d’un full blanc. Aquest punt té la capacitat de captar l’interès del lector ja que és inevitable quedar-s’hi i esbrinar que li succeirà a aquest puntet blau.
Aquest inici senzill, simple, auster… amaga, realment, un relat complex i profund que ens convida a qüestionar-nos l’inici o el per què d’allò que som, de la nostra aparença física, del nostre cos.
Aquest puntet expressa, a la perfecció, la inquietud, la curiositat intrínseca de l’ésser humà que el porta, constantment, a qüestionar-se i a qüestionar tot allò que l’envolta… que el fa evolucionar i ser cada cop més complet.
Al llarg de les pàgines que componen aquesta història aquest puntet blau, ens relata per què tenim dos ulls, un cap, un nom, una boca, unes cames, un nas llarg i recte, uns braços llarguíssims, un parell d’orelles no gaire grans una a cada costat de la cara, una mà al final de cada braç, uns peus…
Certament som davant d’un relat on l’humor, la imaginació desbordant i l’enginy no ens deixarà indiferents, ans al contrari!

M’agradaria ser…

Una col.lecció on els oficis són els protagonistes!

La col·lecció “M’agradaria ser” de @baula_editorial, escrita per Anna Obiols Llopart i il·lustrada per en Subi és una recopilació de llibres pensats per a primers lectors.
La mida de la lletra, la combinació de les fonts escolars conegudes com “lletra de pal” i “lletra lligada”, el contingut senzill i clar que dóna com a resultat una informació ben estructurada, les frases curtes… són un conjunt de característiques que possibiliten una lectura més autònoma per part d’aquells nens i nenes que no només entan interessats en captar informació visual a través de l’observació d’imatges sinó també en desgranar el codi escrit.
La temàtica d’aquesta col·lecció esdevé molt motivadora i captiva l’interès dels més menuts!
M’agradaria ser …
“M’agradaria ser BOMBER”
Són els llibres que donen vida a aquesta col·lecció on els oficis i les professions són els protagonistes!
                    I tu... què vols ser quan siguis gran?
A continuació, us deixo algunes fotografies:

Jo, mataré monstres per tu!

La Martina té por… Aprendrà a respirar-la i aprendre’n d’ella?

La por és una emoció que ens ajuda a conèixer-nos d’una manera molt més profunda.
Ens fa sentir vulnerables però, quan la mirem als ulls, també ens fa sentir poderosos. Descobrim que som més forts del que creiem i que les nostres pors són més dèbils del que pensàvem.
La Martina té una por que la fa sentir vulnerable. Anar al llit! I és que… estirada, en el silenci de la nit i a les fosques, ella escolta al monstre que viu sota el seu llit. Quan escolta la seva veu … la por la paralitza, la deixa ben quieta, però també la fa cridar ben fort al pare.
Al llarg de les pàgines d’aquest conte, la Martina, aprendrà a mirar als ulls a la por, a aquest monstre que viu sota el seu llit, i se n’adonarà que ella és més gran i forta del que creia i el monstre, la seva por, més petit i dèbil del que pensava.

La casa dels ratolins, en Sam i la Júlia!

El Sam i la Júlia són dos simpàtics ratolins… els coneixes?

Som davant d’un conte preciós amb unes il·lustracions molt especials.
Són fotografes reals tant dels personatges com dels ambients que configuren aquesta casa de ratolins. És una joia de llibre!
En Sam i la Júlia són dos simpàtics ratolinets que viuen a la casa dels ratolins. La Júlia viu a la sisena planta i en Sam a la segona.
En Sam és super tímid i la Júlia és super curiosa. Són molt bons amics i tots dos junts fan un gran equip!
La casa dels ratolins és un lloc màgic i està plena de sorpreses. En Sam i la Julia viuran un tip d’aventures!!
Jo, ja sóc còmplice de les seves peripècies… sempre em tenen intrigada!

Quina capsa, quina olla!!

Quina capsa… Quina olla! En les petites coses éstà la seva grandesa…

Certament les petites coses que ens envolten tenen un poder incalculable.
L’Anna Obiols i en Subi ens recorden el poder extraordinari que s’amaga darrere de la quotidianitat. Coses senzilles i simples que poden esdevenir en coses, valgui la redundància, ben complexes i… extraordinàries!!
Aquesta col·lecció de petits contes d’en Subi i l’Anna Obiols és tot un tresor!

I vet aquí… “La nit dels pirates”

L’escriptor Peter Harris, la il.lustradora Deborah Allwright i la dissenyadora gràfica (especialitzada en la ingenieria de paper “pop-up”) Corina Fletcher donen vida al conte il.lustrat “LA NIT DELS PIRATES”.

L’escriptor Peter Harris, la il.lustradora Deborah Allwright i la dissenyadora gràfica (especialitzada en la ingenieria de paper “pop-up”) Corina Fletcher donen vida al conte il.lustrat “LA NIT DELS PIRATES”.

Ens trobem davant d’un llibre ple d’imaginació, amb un discurs dinàmic i unes imatges fantàstiques que cobren protagonisme amb la força del pop-up. La seva lectura ens esquitxa d’intriga, de suspens, de valentia, de risc…

Aquesta història comença en sortir la lluna. Semblava una nit com moltes d’altres però, no, aquesta nit era diferent. En Tom mirava per la finestra de la seva habitació quan, de sobte, observa com unes ombres “silencioses com ratolins i sigiloses com les ombres” comencen a pujar per la seva façana. Què volien aquelles ombres? Per què pujaven per la façana de casa seva?  Aquella nit de quietud acaba convertint-se en una nit plena d’aventures!

icono-videoA continuació vull compartir amb tu, lector, un video on t’explico el conte “LA NIT DELS PIRATES”. Sàpigues que em fa molta il.lusió compartir aquest moment amb tu…

per saber-ne més

idea1Us recomano fer click a la pàgina web ” cau de contes” https://sites.google.com/site/elcaudelscontes/com-explicar-contes-sara-c-bryant. Allà es comparteixen els ingredients que hem de tenir en compte a l’hora d’explicar un conte.

( … Segur que la pràctica d’aquesta recepta farà que, l’hora del conte, em vagi sortint millor! )

idea1 Per aprofundir i millorar us recomano llegir a la Sara C. Bryant:

51qDNOrMjJL._SX325_BO1,204,203,200_

La biblioteca: Un espai que cal tenir, fer servir, sentir… ESTIMAR!!

L’escriptor argentí Jorge Luis Borges va acunyar una reflexió preciosa: “siempre imaginé que el paraíso sería algún tipo de biblioteca”. Avui la seva reflexió em desperten la necessitat d’escriure sobre la biblioteca, els llibres i la lectura.

L’escriptor argentí Jorge Luis Borges va encunyar una reflexió preciosa:

Sempre he imaginat que el paradís seria alguna mena de biblioteca.

En llegir aquestes paraules s’ensuma la seva estima incondicional per la biblioteca i els llibres.

Avui aquesta reflexió em desperta la necessitat d’escriure sobre la importància cabdal que tenen els llibres, la biblioteca i la lectura.

Quan faig servir el terme “biblioteca” ho faig en el sentit més ampli de la paraula. Per tant, quan dic “biblioteca” al·ludeixo a la biblioteca municipal, la de l’escola, la de l’aula, la de casa… Totes elles tan necessàries de tenir, de fer servir, de sentir… d’ESTIMAR!

Una biblioteca ens permet obrir una finestra al món, un món ple d’aventures, de màgia i d’imaginació que envolta, esquitxa i sacseja el nostre món interior.

Els llibres que vesteixen cada racó d’aquest espai tenen el poder d’acariciar-nos, de traspassar-nos, d’escoltar els nostres sentiments més profunds… de deixar, dins nostre, una petjada de dimensions incalculables.

“Una persona entra un dia a la biblioteca i, sense saber com, troba en un racó, sobre una taula, alguns llibres que desconeixia. Els toca, els agafa, els olora i mira amb saviesa el seu contingut.”

(Mariano Coronas)

Per tot això, em sembla vital cuidar i sentir la biblioteca,els llibres i la lectura. Tenir cura del què, del com, del quan i del per a què.

Amb el què em refereixo a la qualitat d’allò que llegim. Com ja vaig comentar en una entrada anterior, no tot el contingut que entra a través dels ulls dels nostres infants i adolescents és de qualitat.

Tenim el deure de posar a l’abast lectures que els facin recordar, oblidar, gaudir, enamorar-se, cantar, enfadar-se, plorar, parlar, reflexionar, lluitar, cridar, exclamar infinitats d’ohhh… en silenci.

Llegir ha d’alimentar-nos l’ànima!

Val a dir que no sempre podrem evitar que ens arribin a les mans lectures buides de contingut, però així i tot també ens serviran per educar el pensament crític i per discernir entre un bon text i un altre superficial, sense substància, sense suc ni bruc!

Amb el com em refereixo a l’ambientació de la biblioteca. Hem de crear espais càlids, amb encant, decorats amb passió i tendresa, on es respiri l’estima cap als llibres i que despertin les ànsies de fullejar-los, que facin brillar els ulls, que captin l’atenció, que avivin els sentits, que aconsegueixin un efecte absorbent… que generin la necessitat de quedar-s’hi perquè aquell moment destil.la felicitat, perquè ens transmet calma, pau i plenitud.

“Només rebràs alguna cosa dels llibres que llegeixes si ets capaç de donar-los quelcom teu.”

(Sándor Márai)

Amb el quan em refereixo a escollir el moment, el temps de la lectura.

Llegir no comença quan els infants dominen el codi escrit. Comença molt abans, de ben menuts. Llegir comença per la lectura d’imatges!(visualització de les imatges del llibres)

Per a mi l’important no és llegir molt, sinó dedicar a la lectura un temps de qualitat. Quan llegim… llegim! És a dir, hem d’estar connectats a l’aquí i l’ara, sense distraccions, lliurar-nos en cos i ànima al moment lector.

Per entendre aquesta pausa i aquesta entrega us convido a llegir la reflexió d’en Carles Capdevila, que forma part del seu fabulós llibre La vida que aprenc:

Fa temps que no tenia cap nadó en braços, i m’ha encantat que la Inés em deixés tenir-hi la seva Joana, que té quatre dies acabats de fer.

M’ha impressionat la seva capacitat per fer una cosa que a mi em costa molt, deixar-se anar, relaxar-se, entregar-se totalment en cos i ànima. La notava adormida i repartint els seus tres quilets de pes en cada mil·límetre de la seva superfície, encaixant a la perfecció amb els meus braços. M’hi he fixat perquè jo a classe de ioga tinc dificultats per aconseguir estar tan pla a terra. I quan ho aconsegueixo la sensació de repòs és agradable com la que deu sentir la Joana.

D’adults necessitem terapeutes i cursos per saber viure el present. Hem d’aprendre el que ja sabíem de nadons, i hem desaprès pel camí. Vivim tan atrapats al passat i al futur que hi ha manuals i pràctiques de mindfulness per recuperar l’atenció plena, l’ara i aquí.

A casa em miro el meu fill de 8 anys i veig que és qui més me’n podria ensenyar. Menja quan té gana, dorm quan té son, riu molt quan li fas gràcia i plora amb sentiment quan van mal dades. Sempre és allà ben present, mentre a mi em distreu el mòbil sempre, i els pensaments me’ls atrapen preocupacions que no són del moment i tampoc puc resoldre.

No reivindico una societat infantilitzada, al contrari, massa que ho està. Lamento que de grans mantinguem massa actituds infantils poc adequades –les enveges, les enrabiades, la necessitat de cridar l’atenció, els numerets, la impaciència i incoherència– i que, en canvi, perdem pel camí virtuts precioses de la canalla, com la curiositat, l’espontaneïtat, la veritat. I una vida present tan intensa que els fa ser allà on són amb un entusiasme desbordant. L’autenticitat amb què corren quan corren, i dormen quan dormen. Avui que tinc ioga miraré de ser, als 51 anys, tan savi com la Joana, de quatre dies.

Amb el per a què em refereixo a la finalitat, el propòsit, la intenció. Llegir ha de ser plaent i voluntari, no ha d’haver-hi normes ni deures. Malgrat que no totes les lectures puguin aconseguir aquest objectiu, tot allò que llegim ha de complir una condició sine qua non: qualsevol lectura ha de tenir sentit, ha de ser útil. Aquest és un denominador comú que no podem oblidar.

M’agradaria acabar l’escrit d’avui fent menció a l’escriptor i pedagog Daniel Pennac. Ell proposa un decàleg de drets relacionats amb la lectura que hem de concedir no només als nostres infants i adolescents sinó, també, a nosaltres mateixos:

1. El dret a no llegir.

2. El dret a saltar pàgines.

3. El dret a no acabar un llibre.

4. El dret a rellegir.

5. El dret a llegir qualsevol cosa.

6. El dret al bovarysme (malaltia de transmissió textual).

7. El dret a llegir en qualsevol lloc.

8. El dret a fullejar.

9. El dret a llegir en veu alta.

10. El dret a callar.

“Les coses més belles que hem llegit les devem, quasi sempre, a un ésser estimat.”

(Daniel Pennac)

per saber-ne més

 

idea1 Si voleu aprofundir i llegir més sobre els drets del lector, podeu llegir-los fent clic a l’ enllaç següent:

http://www.catorze.cat/noticia/4605/10/drets/lector

 

idea1 Si voleu aprofundir i llegir més sobre la importància de la lectura,  podeu fer clic als enllaços següents:

http://www.catorze.cat/noticia/3076/emili/teixidor/llegir/viure/molt/molt/millor

http://bv.gva.es/documentos/llegir_val.pdf

 

 

 

I vet aquí…. “Les meves petites alegries”

Amb un discurs dolç i unes imatges senzilles, però precioses , es transmet una veritat universal; la felicitat no és una fita… la felicitat emergeix quan vivim i sentim les petites, però poderoses, coses de la vida.

L’escriptora Jo Witek i la il.lustradora Christine Roussy donen vida al conte il.lustrat “LES MEVES PETITES ALEGRIES”.

Amb un discurs dolç i unes imatges senzilles, però precioses , es transmet una veritat universal; la felicitat no és una fita… la felicitat emergeix quan vivim i sentim les petites, però poderoses, coses de la vida.

A aquests esdeveniments o petites coses que configuren els nostres dies, que donen forma a la nostra vida… s’anomenen, en aquest llibre, “petites alegries”.

A grans trets; esdevenen “petites alegries” tot allò que neix de la pràctica de viure, amb intensitat, el present, l’avui, l’aquí i l’ara.

Tot comença a partir d’una donació ben especial. L’àvia del conte li dóna a la seva néta una “capseta, preciosa, que tenia en un armari, enorme, que grinyola, tant, en obrir-lo…”. A partir d’aquest moment; podem apreciar com aquesta donació li genera un bé emocional al que nosaltres anomenem FELICITAT.

En aquesta caixeta; la protagonista del conte guardarà “les seves petites alegries”: els seus records, les seves emocions, els seus moments més dolços…

En definitiva; estem davant d’una, bonica, història que ajuda a l’adult a reflexionar i  educar la felicitat ( sentiment que s’emmarca dins de l’educació emocional ).

 

icono-videoA continuació vull compartir amb tu, lector, un video on t’explico el conte “Les meves petites alegries”. Em fa molta il.lusió compartir aquest moment amb tu però… tingue’s en compte que sóc novençana!

Aquest conte és tan especial com la persona que me’l va regalar; la Sandra. Ella brilla de la mateixa manera que ho fa l’estrella de la portada d’aquest conte… La seva presència et fa sentir millor. Ella, per a mi, és una petita alegria que jo, també, guardaria, amb cura, en una caixeta de la felicitat.

Sandra… GRÀCIES en majúscules. Gràcies per llegir aquesta història i pensar en regalar-me-la.

 

per saber-ne mésidea1Us recomano fer click a la pàgina web ” cau de contes” https://sites.google.com/site/elcaudelscontes/com-explicar-contes-sara-c-bryant. Allà es comparteixen els ingredients que hem de tenir en compte a l’hora d’explicar un conte.

( … Segur que la pràctica d’aquesta recepta farà que, l’hora del conte, em vagi sortint millor! )

 

idea1 Per aprofundir i millorar us recomano llegir a la Sara C. Bryant:

51qDNOrMjJL._SX325_BO1,204,203,200_

No perdem la curiositat…

Nosaltres els adults; hem de seleccionar, amb cura, quina informació volem posar a l’abast dels sentits dels nostres nens i nenes. Per educar la sensibilitat hem de cercar lectures de qualitat.

Victor Küppers; és l’autor del llibre ” viure la vida amb sentit”. Aquest llibre, valgui la redundància, va caure a les meves mans gràcies a l’Ingrid; una persona d’ulls vius, de mirada sincera i amb un somriure ple d’amor.

Un bon dia entra a l’aula, m’ensenya l’obra i em recomana llegir-la amb l’energia desbordant que la caracteritza:

– Té; quan te’l llegeixis ja me’l tornaràs!… penso que pot agradar-te “.

Va marxar cantussejant i em va deixar tota encuriosida.

En küppers expressa:

” no crec que tingui res de nou per explicar (… ). L’únic propòsit d’aquest llibre és fer-te pensar. Anem tan ràpid sempre a la vida que no tenim temps de parar-nos de tant en tant a pensar. Comença a ser un luxe disposar d’uns quants minuts per reflexionar. Pensar, rumiar, cavil.lar, discórrer, analitzar examinar, sempre és positiu i necessari. (…).

De vegades les idees s’han d’escoltar quaranta-tres vegades de formes diferents, en moments diversos (…).

De sobte el nostre cap fa “clic”. Aconseguir fer aquest “clic” és l’objectiu d’aquest llibre, recordar-te coses que ja saps i moure’t a l’acció (…).

Amb aquest pensament, redactat d’una forma fabulosa, vull fer-te arribar que jo tampoc t’explicaré res que no sàpigues. I de la mateixa manera que en Victor Küpper jo, també, vull aconseguir fer aquest ” clic” i recordar-te aquelles coses que ja saps per fer-te reflexionar, cavil.lar, discórrer, analitzar i moure’t a l’acció!

Des que naixem … som éssers curiosos. Observem, meravellats, el món que ens envolta.

Escoltar, tocar, mirar, olorar, tastar… ens omple d’una manera extraordinària. La informació que rebem a través de la vista, el tacte, l’oïda i l´olfacte… és, senzillament, un regal! Un regal per l’ànima i pel nostre creixement.

Els contes formen part d’aquesta informació i per això nosaltres, els adults, hem de seleccionar, amb cura, quina informació volem posar a l’abast dels sentits dels nostres nens i nenes.

Els contes han de traspassar-nos, han de calar-nos ben a dins, han de sacsejar-nos el cor. Si, en acabar una lectura, sentim un calfred, ens dibuixa un sospir, ens desperta l’emoció … aquest conte és de qualitat!

I és que… les nostres filles, els nostres fills (els nostres alumnes) es mereixen tocar, mirar, escoltar… lectures de qualitat. Aquestes ens ajudaran a educar la sensibilitat, el pensament crític, la creativitat, els valors, a mantenir viva la curiositat…

A més … si tenim en compte l’esforç que es requereix per aprendre a llegir i a escriure almenys que hagin viscut i visquin entre bons exemples… oi?

Realment; és el llegat més dolç i poderós que els podem transmetre!

 

per saber-ne més

idea1Si voleu aprofundir i llegir més sobre la curiositat, podeu llegir l’article de la Theresa Willingham que trobareu fent clic a l’enllaç següent:

http://ciencia.ara.cat/fractal/2015/06/04/la-curiositat/

 

idea1Si voleu aprofundir i llegir més sobre la importància dels contes, podeu llegir els articles que trobareu fent clic als enllaços següents:

http://www.llegircruilla.cat/consells-per-llegir-amb-els-petits/

http://www.lectura.cat/families