La por és una emoció que ens ajuda a conèixer-nos d’una manera molt més profunda.
Ens fa sentir vulnerables però, quan la mirem als ulls, també ens fa sentir poderosos. Descobrim que som més forts del que creiem i que les nostres pors són més dèbils del que pensàvem.
La Martina té una por que la fa sentir vulnerable. Anar al llit! I és que… estirada, en el silenci de la nit i a les fosques, ella escolta al monstre que viu sota el seu llit. Quan escolta la seva veu … la por la paralitza, la deixa ben quieta, però també la fa cridar ben fort al pare.
Al llarg de les pàgines d’aquest conte, la Martina, aprendrà a mirar als ulls a la por, a aquest monstre que viu sota el seu llit, i se n’adonarà que ella és més gran i forta del que creia i el monstre, la seva por, més petit i dèbil del que pensava.
