Àlbum per a dies de pluja

“Àlbum per a dies de pluja” és una història ben tendra que calarà, suaument, en el vostre interior.

Hi ha històries que travessen i et deixen surant a dins d’un sospir. Potser la raó sigui per la seva autenticitat, o per la seva bellesa, per la seva veracitat o perquè és el fidel reflex de la vida… El fet és que, en acabar de llegir-les, sents com aquella lectura ha teixit dins teu. “Àlbum per a dies de pluja” és, per descomptat, una d’aquestes lectures. Calarà suaument en el vostre interior.

Dani Torrent, l’autor del conte “piu-piu”, és qui dóna vida a aquesta delícia d’àlbum il·lustrat. Les seves il·lustracions amb tons groguencs, que conviden a un viatge a temps passats, el seu llenguatge senzill però atapeït de reflexions filosòfiques, el seu estil poètic… el delaten!

El protagonista d’aquesta història, rebrà un regal ben especial el dia del seu aniversari, una càmera de fotos! Quan deixa de ploure i el sol esclata a mitja tarda, ell i la seva família (les seves germanes, l’oncle Ramon, la mare, el pare i en Rufus, un gosset encantador) surten de casa per esprémer les últimes hores de l’últim dia de vacances.

Aquest protagonista de cabell arrissat, de galtones rosades i ulls de color mel, acompanyat de la seva cadira de rodes, anirà immortalitzant els instants d’aquell dia i, entre captura i captura, ens farà reflexionar sobre la importància de viure plenament, en cos i ànima, l’aquí i l’ara… Un, dos, tres clic!

La història del petit liró que no podia dormir

us confessaré que per al nostre protagonista, dormir, és un suplici. Ell no té son, els seus ulls estan ben desperts i no troba la manera d’adormir-se. Com pot agafar la son i ser un bon liró?

Aquest petit liró de pèl marró, d’orelles grans, de cua llarga i peluda… conquistarà els nostres sentits.

Com bé sabeu; els lirons, són rosegadors coneguts, arreu del món, per ser grans dormilegues o, dit d’una altra manera, per ser experts en l’art de dormir.

Dormir, per aquests petits animalons, no té cap secret. És una tasca ben fàcil. Només cal tancar els ulls i agafar la son durant… sis mesos!! Des que comencen els primers indicis de fred fins l’escalfor del sol de l’estiu.

Bufar i fer ampolles, oi? Doncs us confessaré que per al nostre protagonista, dormir, és un suplici. Ell no té son, els seus ulls estan ben desperts i no troba la manera d’adormir-se. Com pot agafar la son i ser un bon liró?

Aquesta pregunta el portarà a passejar pel bosc a la recerca de respostes. Es trobarà amb molts animals que li xiuxiuejaran com ho fan per dormir. Però, sabeu una cosa? Mentre expliquen la seva infal·lible estratègia, cauran desplomats de la son!. El nostre amic quedarà perplex. Tots saben dormir, menys ell!

Ho aconseguirà?