En obrir les pàgines d’aquest llibre, observem com tot comença amb l’aparició d’un petit punt al mig d’un full blanc. Aquest punt té la capacitat de captar l’interès del lector ja que és inevitable quedar-s’hi i esbrinar que li succeirà a aquest puntet blau.
Aquest inici senzill, simple, auster… amaga, realment, un relat complex i profund que ens convida a qüestionar-nos l’inici o el per què d’allò que som, de la nostra aparença física, del nostre cos.
Aquest puntet expressa, a la perfecció, la inquietud, la curiositat intrínseca de l’ésser humà que el porta, constantment, a qüestionar-se i a qüestionar tot allò que l’envolta… que el fa evolucionar i ser cada cop més complet.
Al llarg de les pàgines que componen aquesta història aquest puntet blau, ens relata per què tenim dos ulls, un cap, un nom, una boca, unes cames, un nas llarg i recte, uns braços llarguíssims, un parell d’orelles no gaire grans una a cada costat de la cara, una mà al final de cada braç, uns peus…
Certament som davant d’un relat on l’humor, la imaginació desbordant i l’enginy no ens deixarà indiferents, ans al contrari!
