Mes: gener de 2019

La Flora i el flamenc

Una història, sense lletra, amb un potencial didàctic extraordinari.

La Flora observa, bocabadada, un bell flamenc de plomatge rosat.
Una curiositat galopant la colpeja i decideix, sense pensar-s’ho dues vegades, seguir-lo en silenci i sigil·losament.
És així com comença a delectar-se amb el seu caminar, amb l’obertura de les seves ales, amb la flexibilitat de les seves potes… els seus moviments li recorden el vaivé del Ballet, el seu ball preferit!
Com que vol ser una gran ballarina, comença a imitar els moviments del flamenc pensant que, aquest, no se n’adona que una nena vestida amb un banyador rosa, un florit gorret de piscina i unes enormes aletes… el persegueix. Però, està ben equivocada!
El flamenc l’ajudarà a convertir-se en la ballarina que sempre ha somiat!
Som davant d’una tendra història sense lletra amb un potencial didàctic extraordinari. Un preciós àlbum il·lustrat que ens ajudarà a:
  • estimular la imaginació i la creativitat
  • fomentar l’atenció, l’observació i la concentració
  • afavorir la comunicació i la creació d’hipòtesis
Senzillament, és una delícia!

Imaginari, diccionari en imatges.

Un llibre de vocabulari molt original!

Avui no us presento un llibre il·lustrat sinó un llibre de vocabulari molt original. Us confesso que em té encisada!
El llibre que us ensenyo és de l’editorial Cruïlla i té un format que convida a aturar el temps, a gaudir de l’aquí i l’ara, a assaborir el plaer de la lectura!
Fomenta l’estimulació i s’adapta, perfectament, al moment lector de l’infant, ja que combina la imatge (edat més primerenca) amb el codi escrit (en lletra de pal i lligada) per aquells nens i nenes que s’interessin per l’escriptura i la seva descodificació.
Les imatges, que donen vida a aquest llibre faristol, sedueixen no només pels seus colors vius sinó, també, per la combinació d’il·lustració i fotografia.
És una delícia acariciar i observar les seves pàgin on, també, s’amaguen jocs, endevinalles, preguntes!
… 89 pàgines plenes d’oportunitats per aprendre:
La casa: el dormitori, la sala menjador, la cambra de bany, la cuina i el garatge.
L’escola: la classe, el pati, el menjador, el gimnàs, la classe de música i la festa de l’escola.
La ciutat: el carrer, les botigues, el mercat, el parc, els transports i el lleure.
La natura: la platja, la granja, el bosc, la selva, la sabana i altres paisatges.
Per cert, si les pàgines s’embruten una mica… podem netejar-les!
Aquest llibre d’imatges el podreu trobar també en castellà, anglès, francès, gallec i basc.
Us convido a fer-li una ullada! Llegir Cruïlla

La història del petit liró que no podia dormir

Els lirons, són rosegadors coneguts, arreu del món per ser grans dormilegues… però per al protagonista d’aquest conte, dormir és un suplici!

Aquest petit liró de pèl marró, d’orelles grans, de cua llarga i peluda… conquistarà els nostres sentits.
Com bé sabeu; els lirons, són rosegadors coneguts arreu del món per ser grans dormilegues o, dit d’una altra manera, per ser experts en l’art de dormir.
Dormir, per aquests animalons, no té cap secret. És una tasca ben fàcil. Només cal tancar els ulls i agafar la son durant… sis mesos!! Des que comencen els primers indicis de fred fins l’escalfor del sol de l’estiu.
Bufar i fer ampolles, oi? Doncs us confessaré que per al nostre protagonista, dormir, és un suplici. Ell no té son, els seus ulls estan ben desperts i no troba la manera d’adormir-se. Com pot agafar la son i ser un bon liró?
Aquesta pregunta el farà passejar pel bosc a la recerca de respostes. Es trobarà amb molts animals que li xiuxiuejaran com ho fan per dormir. Però, sabeu una cosa? Mentre expliquen la seva, infal.lible, estratègia cauran desplomats de la son.
El nostre amic quedarà perplex. Tots saben dormir, menys ell!
Ho aconseguirà? Què en penseu?

El llop i la Caputxeta. La història mai explicada!

Una història que trena estereotips, que arrisca per un llop gris, de pelatge suau i dolç, ben dolç!!

Per a mi, el llop forma part d’un dels personatges més maltractats de la literatura infantil. A les històries, és ell qui aguanta el pes dels adjectius qualificatius més negatius: dolent, brut, sense escrúpols, lleig, neci i així, un llarg etcètera. En conseqüència, el llop engloba l’antítesi dels valor plausibles i acceptats socialment. Amb personatges com ell contactem, sentim i entenem els conceptes de “bo”i “dolent”. Doncs bé, aquesta història s’allunya d’aquest estereotip i ens transmet una visió infinitament diferent.
Aquest llop gris, de pelatge suau… és ben dolç! A ell li agrada, moltíssim, córrer pel bosc amb d’altres animals però no per menjar-se’ls sinó per buscar mil i una aventures!
Però, és clar, tota la seva família espera que es converteixi en un gran caçador i aquesta esperança el destrossa per dins. No només el fa sentir avergonyit també el fa sentir una por colpejant, la por al “què diran”.
La Caputxeta i la seva àvia es convertiran en companyes d’aventures i ajudaran al nostre llop a estimar-se com és, a acceptar-se i a trobar la valentia per explicar a la manada que ell és…

La FesTETA

Conèixes laNoah i el seu nuvolet rosat?

Hi ha històries còmiques, fantasioses, misterioses… o dolces i reals com aquesta que us presento avui.
La vida és una aventura fabulosa plena d’emocions, de sentiments que afloren, de moments únics… i, també, de decisions (algunes més fàcils que d’altres). La FesTETA ens convida a endinsar-nos en un moment de vida, molt important, el deslletament.
A la Noah, li encanta el sabor de la xocolata, les maduixes dolces, les cireres, els tomàquets, els rovellons que cull el seu avi. Però el que més li agrada, sense dubte, és la llet de la seva mare. Està deliciosa!! Però, sabeu? no només està deliciosa, sinó que té el poder de fer-la sentir plena de benestar com si flotés a sobre d’un novolet, ben esponjós, on s’hi està tan bé!
La petita de casa creix i ara ja és massa gran. Tot i que a la seva mare li agrada molt donar-li el pit, els braços se li cansen, li fan mal… i per això pren una decisió, iniciar el deslletament des de la felicitat, la plenitud i lluny de la culpabilitat.

En Quimet i la Martina

Una història sobre l’amor sense fronteres…

El dramaturg, poeta i actor William Shakespeare definia l’amor d’una forma, senzillament, extraordinària en la seva obra més popular; Romeu i Julieta. En una plaça de la ciutat de Verona, en Romeu expressa que:
(Acte primer. Escena I)
“L’amor és fum que brolla del sospir; (…), és el foc que es veu lluir en els ulls dels amants (…) Què més és? Una discreta bogeria, un amarg asfixiant i un dolç que exalta.”
Fent un paral·lelisme entre l’obra “Romeu i Julieta” i aquest conte, que neix de la unió entre l’Anna Obiols i en Subi, aquí també s’ensumarà fortament l’amor, brollaran sospirs, lluiran els ulls, s’embogirà fins a emmalaltir… fins a emmalaltir dolçament d’amor!
De la mateixa manera que en el drama d’en Shakespeare, com en qualsevol relat, aquesta història també té els seus protagonistes; són en Quimet i la Martina.
En Quimet és un petit i eixerit ratolinet amb galtetes rosades i bigotis valents, exploradors i aventurers. La Martina és una girafa inquieta, amb taques del color de la xocolata i tan alta que sembla que pugui tocar el cel.
L’ànima aventurera d’en Quimet el portarà a la Sabana i allà coneixerà la Martina. Des de llavors no podrà oblidar-la, no deixarà de somiar-la ni de pensar-la, no podrà evitar dibuixar-la dins del seu cor.
Certament, les paraules de l’Anna i les pinzellades d’en Subi ens regalen una deliciosa i tendra història sobre l’amor sense fronteres, ni condicions, sense etiquetes, ni prejudicis…

Aquil·les el puntet!

La màgia d’un puntet blau…

En obrir les pàgines d’aquest llibre, observem com tot comença amb l’aparició d’un petit punt al mig d’un full blanc. Aquest punt té la capacitat de captar l’interès del lector ja que és inevitable quedar-s’hi i esbrinar que li succeirà a aquest puntet blau.
Aquest inici senzill, simple, auster… amaga, realment, un relat complex i profund que ens convida a qüestionar-nos l’inici o el per què d’allò que som, de la nostra aparença física, del nostre cos.
Aquest puntet expressa, a la perfecció, la inquietud, la curiositat intrínseca de l’ésser humà que el porta, constantment, a qüestionar-se i a qüestionar tot allò que l’envolta… que el fa evolucionar i ser cada cop més complet.
Al llarg de les pàgines que componen aquesta història aquest puntet blau, ens relata per què tenim dos ulls, un cap, un nom, una boca, unes cames, un nas llarg i recte, uns braços llarguíssims, un parell d’orelles no gaire grans una a cada costat de la cara, una mà al final de cada braç, uns peus…
Certament som davant d’un relat on l’humor, la imaginació desbordant i l’enginy no ens deixarà indiferents, ans al contrari!

M’agradaria ser…

Una col.lecció on els oficis són els protagonistes!

La col·lecció “M’agradaria ser” de @baula_editorial, escrita per Anna Obiols Llopart i il·lustrada per en Subi és una recopilació de llibres pensats per a primers lectors.
La mida de la lletra, la combinació de les fonts escolars conegudes com “lletra de pal” i “lletra lligada”, el contingut senzill i clar que dóna com a resultat una informació ben estructurada, les frases curtes… són un conjunt de característiques que possibiliten una lectura més autònoma per part d’aquells nens i nenes que no només entan interessats en captar informació visual a través de l’observació d’imatges sinó també en desgranar el codi escrit.
La temàtica d’aquesta col·lecció esdevé molt motivadora i captiva l’interès dels més menuts!
M’agradaria ser …
“M’agradaria ser BOMBER”
Són els llibres que donen vida a aquesta col·lecció on els oficis i les professions són els protagonistes!
                    I tu... què vols ser quan siguis gran?
A continuació, us deixo algunes fotografies:

Jo, mataré monstres per tu!

La Martina té por… Aprendrà a respirar-la i aprendre’n d’ella?

La por és una emoció que ens ajuda a conèixer-nos d’una manera molt més profunda.
Ens fa sentir vulnerables però, quan la mirem als ulls, també ens fa sentir poderosos. Descobrim que som més forts del que creiem i que les nostres pors són més dèbils del que pensàvem.
La Martina té una por que la fa sentir vulnerable. Anar al llit! I és que… estirada, en el silenci de la nit i a les fosques, ella escolta al monstre que viu sota el seu llit. Quan escolta la seva veu … la por la paralitza, la deixa ben quieta, però també la fa cridar ben fort al pare.
Al llarg de les pàgines d’aquest conte, la Martina, aprendrà a mirar als ulls a la por, a aquest monstre que viu sota el seu llit, i se n’adonarà que ella és més gran i forta del que creia i el monstre, la seva por, més petit i dèbil del que pensava.

La casa dels ratolins, en Sam i la Júlia!

El Sam i la Júlia són dos simpàtics ratolins… els coneixes?

Som davant d’un conte preciós amb unes il·lustracions molt especials.
Són fotografes reals tant dels personatges com dels ambients que configuren aquesta casa de ratolins. És una joia de llibre!
En Sam i la Júlia són dos simpàtics ratolinets que viuen a la casa dels ratolins. La Júlia viu a la sisena planta i en Sam a la segona.
En Sam és super tímid i la Júlia és super curiosa. Són molt bons amics i tots dos junts fan un gran equip!
La casa dels ratolins és un lloc màgic i està plena de sorpreses. En Sam i la Julia viuran un tip d’aventures!!
Jo, ja sóc còmplice de les seves peripècies… sempre em tenen intrigada!