Categoria: General

Després de la pluja

Conèixes la història d’aquesta dolça guineu?

Ara que ha parat de ploure i que el cel ens regala moments de claror… Em ve al cap el conte “Després de la pluja”. Història que brolla de la creativitat d’en Miguel Cerro.
Les seves pinzellades farcides de colors intensos, embolcallen d’energia i frescor les pàgines d’aquest àlbum il·lustrat que, l’any 2015, s’erigeix amb el VIII Premi Internacional de Compostela.
En aquell temps que les bèsties parlaven, hi havia un bosc meravellós on vivien animals de tota mena. Un bon dia; un núvol, espès i negre, enfosqueix el cel i comença a ploure amb tanta força que els animals es refugien a la cova d’una muntanya.
Quan va deixar de ploure aquests animals comencen a tenir gana i set però … Sortir a buscar aigua i menjar, és una gosadia!
La veueta humil d’una voluntariosa guineu es topa amb l’ego dels animals que no accepten la seva ajuda, no els fa servei. Trista, sola i abraçada pel silenci de la nit veurà unes cuques de llum. La guineu les ajudarà a protegir-se portant-les a la cova. Des d’aquella nit, mai més tornarà a faltar llum als seus ulls… ella és tan important i vàlida com la resta d’animals!

El pirata de les estrelles

Una història plena de ritme, de força que, senzillament, t’absorbirà!

Hi ha històries plenes de ritme, de força que, senzillament, t’absorbeixen. Com és el cas del conte que us presento avui. El “Pirata de les estrelles” neix de la sensibilitat d’Albert Arrayás.
Un traç delicat i de colors càlids aconsegueixen unes il.lustracions precioses que t’acaronen els sentits.
Ulisses, el pirata Barba-roig, és conegut, arreu del món, no només pel seu gran vaixell pirata sinó, també, per la seva llarguísssssima barba roja. Dins d’ella s’amaguen les aventures més intrèpides i misterioses que mai us pugueu imaginar.
Un dia, sol en el seu vaixell, sent que ja no té forces per continuar navegant. Havia travessat tempestes ferotges i portava més de deu llunes a la mar, ja no li quedava res per menjar. El Barba-roig es moria de gana. Una nit; estirat a la coberta del seu vaixell, i amb l’esperança perduda, els seus ulls s’encanten amb els milers d’estrelles que brillen al cel i, de cop, la seva ànima aventurera torna a revifar: “Em menjaré totes les estrelles! Però… com podria arribar al cel?” Una encisadora sirena de cabells blaus, un majestuós remolí de vent i una dolça balena de cua immensa, li portaran la resposta.
Cansat i afamat arribarà al cel i es donarà un bon festí. Però, les llàgrimes d’una lluna commocionada li faran reflexionar. El Pirata Ulisses, el Barba-roig, sentirà com el colpeja la tristesa i buscarà la forma de retornar les estrelles i, alhora, retornar-li la felicitat a la lluna.

El Sol fa tard

… Que faci tard el Sol és terrible!! És ell l’encarregat d’il·luminar la terra, no pas nosaltres!!

A algú li ha passat que, en sonar el despertador, la son no us deixa obrir els ulls?
A algú li ha passat que, en sonar el despertador, el busqueu amb els dits cansats, l’atureu i penseu “5 minutets més”?
A algú li ha passat que, en aturar el despertador, heu quedat profundament adormits i us heu llevat tard?
El Sol, el protagonista d’aquest conte, coneix molt bé el poder absorbent de la son!
Un matí, en obrir els seus ulls, es va sentir taaaaaaaaaaaaan cansat. El seu cos no s’havia recuperat de la intensa activitat que fa diàriament. Se sentia descarregat. Sense forces per afrontar el nou dia. I … va pensar que no passaria res si es quedava una estoneta més al llit.
En llevar-se, al cap d’una estona, posà el crit al cel “era tardísssssssssssssssssssssssssssim!!!!” … Que faci tard el Sol és terrible!! És ell l’encarregat d’il·luminar la terra, no pas nosaltres!! …
En sortir de casa per arribar al cel, es troba amb un munt d’entrebancs inesperats:
  • vaixells que li barren el pas,
  • núvols enormes i negres que juguen a tirar-se llamps,
  • un vent que no es vol cremar per ajudar-lo,
  • un munt de neu poruga que no vol ni acostar-s’hi
El Sol s’esforça, de valent, per arribar al cel però sembla que, aquell dia, tot l’impedeix regalar-nos els seus rajos.
La tristor comença a sacsejar-lo i plora desconsoladament. La llum de les seves llàgrimes dibuixarà un preciós arc de Sant Martí que, en un tres i no res, el conduirà al cel!
Una atraient història on s’ensuma el sentit de la responsabilitat, la voluntat de cercar solucions i superar obstacles, l’acceptació del moment i, també, de les emocions a les que cal fer front.
Un bonic àlbum il·lustrat que conté unes originals il·lustracions on el collage i l’acrílic omplen les pàgines de creativitat, de llum i colors.

La poma

La poma és símbol de pau i saviesa, conceptes que prenen força en aquest relat!

Hi ha autors que tenen la virtut no només de trobar la grandesa en les petites coses sinó, també, de saber transmetre-ho al lector. En Kazuo Iwamura, per a mi, n’és un bon exemple!
En primer lloc, empra un traç tènue i delicat per donar forma a unes il·lustracions senzilles però, a la vegada, farcides de sentiment, d’ànima, de llum, d’emoció.
Juga amb la gamma de grisos i aconsegueix que aquests colors freds sedueixin i s’omplin de sensibilitat. De la mateixa manera que ho fa el, càlid, color vermell de la poma de la Nàstia. La protagonista.
En segon lloc, és capaç d’utilitzar aquesta fruita com a fil conductor i dotar-la de valor. Creant així una deliciosa història, d’estructura repetitiva/acumulativa, cosida amb enorme tendresa!
La poma és símbol de pau i saviesa. Conceptes que prenen força en aquest relat:
A la Nàstia li encanta la natura. Li agrada agafar el seu cistellet i anar al seu turó preferit per respirar, tocar l’herba o per menjar-se la magnífica poma vermella que, avui, es balanceja al seu cistell.
Quan està a punt de fer-li un mos, la poma comença a rodolar i rodolar. La Nàstia, corre de valent però… no hi ha manera d’agafar-la! Per això, comença a demanar ajuda als animals que troba.
Finalment, aconseguirà la poma. La Nàstia i els animals del bosc, prendran dues decisions plenes de saviesa, de diàleg, de seny, de prudència. En definitiva, decisions plenes de pau! … Sempre he pensat que en la senzillesa rau la dificultat. Per aquesta raó sento aquestes troballes, com a joies que cal preservar!! Editorial Corimbo

Neda-que-neda

Un peixet que et robarà el cor!

A les profunditats del mar, abraçat per una munió de peixos vermells, viu en Neda-que-neda.Un feliç peixet negre d’ulls grans i brillants! Però, un bon dia, la seva felicitat desapareix.
La brillantor dels seus ulls s’apaga. Li pesen les escates, les seves aletes ja no tenen ganes de nedar… la tristesa, la soledat i la por esquitxen el seu món.
En Neda-que-neda sap que no pot quedar-se més temps al lloc on sempre ha viscut, no sigui cas que torni a aparèixer la tonyina ferotge, i comença a allunyar-se d’aquells racons plens de records, del lloc que l’ha vist créixer i que tant s’estima.
Mentre emprèn un viatge pels indrets més humits i profunds, en Neda-que-neda, també emprendrà un viatge personal, d’introspecció, que el portarà a enfrontar-se a les seves pors, a superar l’adversitat i a descobrir la riquesa de la diversitat.
Certament, Leo Lionni dóna vida a una història plena de força cosida amb unes il·lustracions precioses!

La Flora i el flamenc

Una història, sense lletra, amb un potencial didàctic extraordinari.

La Flora observa, bocabadada, un bell flamenc de plomatge rosat.
Una curiositat galopant la colpeja i decideix, sense pensar-s’ho dues vegades, seguir-lo en silenci i sigil·losament.
És així com comença a delectar-se amb el seu caminar, amb l’obertura de les seves ales, amb la flexibilitat de les seves potes… els seus moviments li recorden el vaivé del Ballet, el seu ball preferit!
Com que vol ser una gran ballarina, comença a imitar els moviments del flamenc pensant que, aquest, no se n’adona que una nena vestida amb un banyador rosa, un florit gorret de piscina i unes enormes aletes… el persegueix. Però, està ben equivocada!
El flamenc l’ajudarà a convertir-se en la ballarina que sempre ha somiat!
Som davant d’una tendra història sense lletra amb un potencial didàctic extraordinari. Un preciós àlbum il·lustrat que ens ajudarà a:
  • estimular la imaginació i la creativitat
  • fomentar l’atenció, l’observació i la concentració
  • afavorir la comunicació i la creació d’hipòtesis
Senzillament, és una delícia!

Imaginari, diccionari en imatges.

Un llibre de vocabulari molt original!

Avui no us presento un llibre il·lustrat sinó un llibre de vocabulari molt original. Us confesso que em té encisada!
El llibre que us ensenyo és de l’editorial Cruïlla i té un format que convida a aturar el temps, a gaudir de l’aquí i l’ara, a assaborir el plaer de la lectura!
Fomenta l’estimulació i s’adapta, perfectament, al moment lector de l’infant, ja que combina la imatge (edat més primerenca) amb el codi escrit (en lletra de pal i lligada) per aquells nens i nenes que s’interessin per l’escriptura i la seva descodificació.
Les imatges, que donen vida a aquest llibre faristol, sedueixen no només pels seus colors vius sinó, també, per la combinació d’il·lustració i fotografia.
És una delícia acariciar i observar les seves pàgin on, també, s’amaguen jocs, endevinalles, preguntes!
… 89 pàgines plenes d’oportunitats per aprendre:
La casa: el dormitori, la sala menjador, la cambra de bany, la cuina i el garatge.
L’escola: la classe, el pati, el menjador, el gimnàs, la classe de música i la festa de l’escola.
La ciutat: el carrer, les botigues, el mercat, el parc, els transports i el lleure.
La natura: la platja, la granja, el bosc, la selva, la sabana i altres paisatges.
Per cert, si les pàgines s’embruten una mica… podem netejar-les!
Aquest llibre d’imatges el podreu trobar també en castellà, anglès, francès, gallec i basc.
Us convido a fer-li una ullada! Llegir Cruïlla

La història del petit liró que no podia dormir

Els lirons, són rosegadors coneguts, arreu del món per ser grans dormilegues… però per al protagonista d’aquest conte, dormir és un suplici!

Aquest petit liró de pèl marró, d’orelles grans, de cua llarga i peluda… conquistarà els nostres sentits.
Com bé sabeu; els lirons, són rosegadors coneguts arreu del món per ser grans dormilegues o, dit d’una altra manera, per ser experts en l’art de dormir.
Dormir, per aquests animalons, no té cap secret. És una tasca ben fàcil. Només cal tancar els ulls i agafar la son durant… sis mesos!! Des que comencen els primers indicis de fred fins l’escalfor del sol de l’estiu.
Bufar i fer ampolles, oi? Doncs us confessaré que per al nostre protagonista, dormir, és un suplici. Ell no té son, els seus ulls estan ben desperts i no troba la manera d’adormir-se. Com pot agafar la son i ser un bon liró?
Aquesta pregunta el farà passejar pel bosc a la recerca de respostes. Es trobarà amb molts animals que li xiuxiuejaran com ho fan per dormir. Però, sabeu una cosa? Mentre expliquen la seva, infal.lible, estratègia cauran desplomats de la son.
El nostre amic quedarà perplex. Tots saben dormir, menys ell!
Ho aconseguirà? Què en penseu?

El llop i la Caputxeta. La història mai explicada!

Una història que trena estereotips, que arrisca per un llop gris, de pelatge suau i dolç, ben dolç!!

Per a mi, el llop forma part d’un dels personatges més maltractats de la literatura infantil. A les històries, és ell qui aguanta el pes dels adjectius qualificatius més negatius: dolent, brut, sense escrúpols, lleig, neci i així, un llarg etcètera. En conseqüència, el llop engloba l’antítesi dels valor plausibles i acceptats socialment. Amb personatges com ell contactem, sentim i entenem els conceptes de “bo”i “dolent”. Doncs bé, aquesta història s’allunya d’aquest estereotip i ens transmet una visió infinitament diferent.
Aquest llop gris, de pelatge suau… és ben dolç! A ell li agrada, moltíssim, córrer pel bosc amb d’altres animals però no per menjar-se’ls sinó per buscar mil i una aventures!
Però, és clar, tota la seva família espera que es converteixi en un gran caçador i aquesta esperança el destrossa per dins. No només el fa sentir avergonyit també el fa sentir una por colpejant, la por al “què diran”.
La Caputxeta i la seva àvia es convertiran en companyes d’aventures i ajudaran al nostre llop a estimar-se com és, a acceptar-se i a trobar la valentia per explicar a la manada que ell és…

La FesTETA

Conèixes laNoah i el seu nuvolet rosat?

Hi ha històries còmiques, fantasioses, misterioses… o dolces i reals com aquesta que us presento avui.
La vida és una aventura fabulosa plena d’emocions, de sentiments que afloren, de moments únics… i, també, de decisions (algunes més fàcils que d’altres). La FesTETA ens convida a endinsar-nos en un moment de vida, molt important, el deslletament.
A la Noah, li encanta el sabor de la xocolata, les maduixes dolces, les cireres, els tomàquets, els rovellons que cull el seu avi. Però el que més li agrada, sense dubte, és la llet de la seva mare. Està deliciosa!! Però, sabeu? no només està deliciosa, sinó que té el poder de fer-la sentir plena de benestar com si flotés a sobre d’un novolet, ben esponjós, on s’hi està tan bé!
La petita de casa creix i ara ja és massa gran. Tot i que a la seva mare li agrada molt donar-li el pit, els braços se li cansen, li fan mal… i per això pren una decisió, iniciar el deslletament des de la felicitat, la plenitud i lluny de la culpabilitat.