Mes: febrer de 2019

Tinc un volcà

Una eina per ajudar a gestionar la ràbia.

La Miriam Tirado i en Joan Turu tornen a donar-nos el millor d’ells mateixos en l’àlbum il·lustrat “Tinc un Volcà”. Un conte ple de força, de caràcter, de veritat… que vol ser una eina per ajudar les famílies a gestionar la ràbia.
La ràbia no és una emoció concreta dels nostres fills i filles… Ans al contrari! La ràbia forma part de tots i totes nosaltres i estarem d’acord que, de vegades, ni nosaltres mateixos hem sabut com gestionar-la, com atendre-la, com mastegar-la a poc a poc. Senzillament, ens hem sentit oprimits per la seva força.
La ràbia és una emoció que ens cou. Ens crema per dins. Ens fa estrènyer els punys o les dents. Ens fa cridar i, potser, plorar al mateix temps. Ens dol i ens espanta amb la mateixa intensitat. Ens sacseja tan fort que ens fa no reconèixer-nos! Just això li passa a l’Alba!
L’Alba, és una nena de cabell pèl-roig que quan s’enfada sent com li puja foc per l’estómac. Sí… l’Alba té un volcà entre el melic i les costelles que quan entra en erupció i explota, ho crema tot!
Els pares de l’Alba quan veuen i senten les explosions farcides de ràbia de la seva petita, se n’adonen que ells també tenen un volcà. Un de ben gros i virulent. Just en el mateix lloc… entre el melic i les costelles!
Al llarg de les pàgines d’aquest àlbum il·lustrat podrem sentir la necessitat d’acollir la ràbia, de comprendre-la, conduir-la, acompanyar-la, acceptar-la… i, sobretot, de respirar-la!

Les meves petites alegries

La força dels records…

Totes les emocions que sentim, positives o no, són necessàries per al nostre creixement emocional i l’àlbum que us presento, per a mi, és de gran valor.

Amb un discurs dolç i amb un traç subtil, Jo Witek i Christine Roussy aconsegueixen transmetre una veritat universal; la felicitat no és una fita, no és per sempre. Emergeix quan vivim, sentim i valorem els petits moments que ens regala la vida. Moments que duren un parpelleig, que no són eterns… però que tenen una força extraordinària,ens deixen una petjada al cor de dimensions incalculables!

Al llarg de les pàgines d’aquest llibre, s’ensuma que la felicitat són “petites alegries” que neixen de la pràctica de viure amb intensitat el present, l’avui, l’aquí i l’ara. Aquests instants de felicitat, que esquitxen de llum els nostres dies, ens impulsen i ens ajuden a refer-nos davant d’altres moments menys agradables.

A tothom ens agrada viure dins la bombolla de la felicitat. Ens agradaria viure-hi sempre! Però sabem que això no és possible. Hi ha situacions que apareixen i punxen aquesta bombolla on estàvem tan bé… I llavors, què? Arronsem les espatlles, evitem prendre consciència d’aquella emoció que ens desagrada i ens sentim perduts. Potser per això, aquest llibre posa al nostre abast una eina molt valuosa que ens ajudarà a recuperar-nos, a retrobar-nos, a sentir la serenor… a alleujar-nos: la capseta de la felicitat on guardar els tresors més valuosos!

Tot comença a partir d’una donació ben especial. L’àvia del conte li dóna a la seva néta una “capseta, preciosa, que tenia en un armari enorme”. A partir d’aquest moment, podem apreciar com aquesta donació li genera un bé emocional conegut com FELICITAT.

En aquesta caixeta la protagonista del conte guardarà “les seves petites alegries”: els bassals d’aigua, les bombolles de sabó, els amics i les amigues, el seu gat Peluix, les festes de disfresses, les primeres passes de la seva germana… Com veieu, una caixeta on guardar els moments més tendres. Així, quan l’obri en dies amb gust de disgustos, de penes i tristesa… La força dels seus records farà que senti la dolçor de la felicitat!

 

 

Contes personalitzats

Certament és un dels contes personalitzats més complerts que mai he tingut a les mans!

No sé si us passa a vosaltres, però quan busco contes personalitzats… m’és difícil penetrar dins la història, sentir-me part d’ella. De vegades; la raó és un text sense substància, d’altres unes imatges sense suc ni bruc!
Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de gaudir amb uns contes personalitzats que fugen de la simplicitat. Contes infantils que busquen despertar emocions, ser reflex de la realitat del nostre entorn, ser model d’inclusió farcint les imatges de valors, d’humanitat… És el cas dels àlbums il·lustrats que us presento avui. Jo, vaig quedar embadalida!
L’Aurora Doblas, l’Anna Mongay i la Sandra Doblas són les artesanes d’aquest bonic projecte, @miralldecontes.
Un projecte que no només aglutina una història i unes il·lustracions atraients, sinó que també sospesa un format realment atractiu:
•Apareixen diferents tipologies textuals al llarg de les pàgines
•Possibilitat de personalitzar la dedicatòria
•Versió tapa dura amb fotografia (en aquesta versió, inclús s’ha pensat en els germans! I, si es vol, poden tenir algunes pàgines on acompanyin, de fons, al protagonista de la història)
•Versió tapa tova en format conte-quadern (en quest format es contempla la possibilitat d’autopersonalitzar-lo! Així, el nen o la nena poden escriure el seu nom o dibuixar-se a l’espai marcat que trobaran a les pàgines)
Certament és un dels contes personalitzats més complerts que mai he tingut a les mans!
 

El camí a l’escola

Un llibre que et commourà i et transportarà a realitats tan punyents que et penetraran amb la força d’un llamp!

Hi ha llibres que et commouen i et transporten a realitats tan punyents que et penetren amb la força d’un llamp.
Hi ha llibres que colpegen, que et desmunten i segresten els teus pensaments. Que et fan agafar aire.
Hi ha llibres que destil·len valentia i difonen la capacitat de fer front a situacions dures, a circumstàncies traumàtiques (poder de resiliència)… Amb l’emoció a flor de pell, avui us presento un llibre d’aquest gènere.
Una joia escrita per Rosemary McCarney, embaixadora de les Nacions Unides al Canadà i autora preocupada pels drets de la infància i la pobresa global, amb la col·laboració de Plan Internacional. Organització responsable de les sorprenents fotografies que s’amaguen dins d’aquest llibre.
Instantànies que ens permetran veure nens i nenes que defugen desastres naturals, creuen rius, ports de muntanya, cims vertiginosos… Que carreguen a pols els seus propis pupitres o pesats recipients plens d’aigua potable.
Anar a l’escola és, sovint, un trajecte llarg i perillós per aquests infants. Però no importa el camí que els espera, o els riscos que hagin de prendre, estan disposats a fer front a la seva realitat perquè anar a l’escola… És el més important! Un lloc on no només es formaran acadèmicament sinó on s’impregnaran de valors, on naixerà un vincle que els acompanyarà tota la vida.
Qué trist és saber que alguns nens i nenes, tot i estar disposats a mirar als ulls al perill, mai tindran aquesta oportunitat, mai se’ls obrirà cap camí per anar a l’escola!

Després de la pluja

Conèixes la història d’aquesta dolça guineu?

Ara que ha parat de ploure i que el cel ens regala moments de claror… Em ve al cap el conte “Després de la pluja”. Història que brolla de la creativitat d’en Miguel Cerro.
Les seves pinzellades farcides de colors intensos, embolcallen d’energia i frescor les pàgines d’aquest àlbum il·lustrat que, l’any 2015, s’erigeix amb el VIII Premi Internacional de Compostela.
En aquell temps que les bèsties parlaven, hi havia un bosc meravellós on vivien animals de tota mena. Un bon dia; un núvol, espès i negre, enfosqueix el cel i comença a ploure amb tanta força que els animals es refugien a la cova d’una muntanya.
Quan va deixar de ploure aquests animals comencen a tenir gana i set però … Sortir a buscar aigua i menjar, és una gosadia!
La veueta humil d’una voluntariosa guineu es topa amb l’ego dels animals que no accepten la seva ajuda, no els fa servei. Trista, sola i abraçada pel silenci de la nit veurà unes cuques de llum. La guineu les ajudarà a protegir-se portant-les a la cova. Des d’aquella nit, mai més tornarà a faltar llum als seus ulls… ella és tan important i vàlida com la resta d’animals!

El pirata de les estrelles

Una història plena de ritme, de força que, senzillament, t’absorbirà!

Hi ha històries plenes de ritme, de força que, senzillament, t’absorbeixen. Com és el cas del conte que us presento avui. El “Pirata de les estrelles” neix de la sensibilitat d’Albert Arrayás.
Un traç delicat i de colors càlids aconsegueixen unes il.lustracions precioses que t’acaronen els sentits.
Ulisses, el pirata Barba-roig, és conegut, arreu del món, no només pel seu gran vaixell pirata sinó, també, per la seva llarguísssssima barba roja. Dins d’ella s’amaguen les aventures més intrèpides i misterioses que mai us pugueu imaginar.
Un dia, sol en el seu vaixell, sent que ja no té forces per continuar navegant. Havia travessat tempestes ferotges i portava més de deu llunes a la mar, ja no li quedava res per menjar. El Barba-roig es moria de gana. Una nit; estirat a la coberta del seu vaixell, i amb l’esperança perduda, els seus ulls s’encanten amb els milers d’estrelles que brillen al cel i, de cop, la seva ànima aventurera torna a revifar: “Em menjaré totes les estrelles! Però… com podria arribar al cel?” Una encisadora sirena de cabells blaus, un majestuós remolí de vent i una dolça balena de cua immensa, li portaran la resposta.
Cansat i afamat arribarà al cel i es donarà un bon festí. Però, les llàgrimes d’una lluna commocionada li faran reflexionar. El Pirata Ulisses, el Barba-roig, sentirà com el colpeja la tristesa i buscarà la forma de retornar les estrelles i, alhora, retornar-li la felicitat a la lluna.

El Sol fa tard

… Que faci tard el Sol és terrible!! És ell l’encarregat d’il·luminar la terra, no pas nosaltres!!

A algú li ha passat que, en sonar el despertador, la son no us deixa obrir els ulls?
A algú li ha passat que, en sonar el despertador, el busqueu amb els dits cansats, l’atureu i penseu “5 minutets més”?
A algú li ha passat que, en aturar el despertador, heu quedat profundament adormits i us heu llevat tard?
El Sol, el protagonista d’aquest conte, coneix molt bé el poder absorbent de la son!
Un matí, en obrir els seus ulls, es va sentir taaaaaaaaaaaaan cansat. El seu cos no s’havia recuperat de la intensa activitat que fa diàriament. Se sentia descarregat. Sense forces per afrontar el nou dia. I … va pensar que no passaria res si es quedava una estoneta més al llit.
En llevar-se, al cap d’una estona, posà el crit al cel “era tardísssssssssssssssssssssssssssim!!!!” … Que faci tard el Sol és terrible!! És ell l’encarregat d’il·luminar la terra, no pas nosaltres!! …
En sortir de casa per arribar al cel, es troba amb un munt d’entrebancs inesperats:
  • vaixells que li barren el pas,
  • núvols enormes i negres que juguen a tirar-se llamps,
  • un vent que no es vol cremar per ajudar-lo,
  • un munt de neu poruga que no vol ni acostar-s’hi
El Sol s’esforça, de valent, per arribar al cel però sembla que, aquell dia, tot l’impedeix regalar-nos els seus rajos.
La tristor comença a sacsejar-lo i plora desconsoladament. La llum de les seves llàgrimes dibuixarà un preciós arc de Sant Martí que, en un tres i no res, el conduirà al cel!
Una atraient història on s’ensuma el sentit de la responsabilitat, la voluntat de cercar solucions i superar obstacles, l’acceptació del moment i, també, de les emocions a les que cal fer front.
Un bonic àlbum il·lustrat que conté unes originals il·lustracions on el collage i l’acrílic omplen les pàgines de creativitat, de llum i colors.

La poma

La poma és símbol de pau i saviesa, conceptes que prenen força en aquest relat!

Hi ha autors que tenen la virtut no només de trobar la grandesa en les petites coses sinó, també, de saber transmetre-ho al lector. En Kazuo Iwamura, per a mi, n’és un bon exemple!
En primer lloc, empra un traç tènue i delicat per donar forma a unes il·lustracions senzilles però, a la vegada, farcides de sentiment, d’ànima, de llum, d’emoció.
Juga amb la gamma de grisos i aconsegueix que aquests colors freds sedueixin i s’omplin de sensibilitat. De la mateixa manera que ho fa el, càlid, color vermell de la poma de la Nàstia. La protagonista.
En segon lloc, és capaç d’utilitzar aquesta fruita com a fil conductor i dotar-la de valor. Creant així una deliciosa història, d’estructura repetitiva/acumulativa, cosida amb enorme tendresa!
La poma és símbol de pau i saviesa. Conceptes que prenen força en aquest relat:
A la Nàstia li encanta la natura. Li agrada agafar el seu cistellet i anar al seu turó preferit per respirar, tocar l’herba o per menjar-se la magnífica poma vermella que, avui, es balanceja al seu cistell.
Quan està a punt de fer-li un mos, la poma comença a rodolar i rodolar. La Nàstia, corre de valent però… no hi ha manera d’agafar-la! Per això, comença a demanar ajuda als animals que troba.
Finalment, aconseguirà la poma. La Nàstia i els animals del bosc, prendran dues decisions plenes de saviesa, de diàleg, de seny, de prudència. En definitiva, decisions plenes de pau! … Sempre he pensat que en la senzillesa rau la dificultat. Per aquesta raó sento aquestes troballes, com a joies que cal preservar!! Editorial Corimbo

Neda-que-neda

Un peixet que et robarà el cor!

A les profunditats del mar, abraçat per una munió de peixos vermells, viu en Neda-que-neda.Un feliç peixet negre d’ulls grans i brillants! Però, un bon dia, la seva felicitat desapareix.
La brillantor dels seus ulls s’apaga. Li pesen les escates, les seves aletes ja no tenen ganes de nedar… la tristesa, la soledat i la por esquitxen el seu món.
En Neda-que-neda sap que no pot quedar-se més temps al lloc on sempre ha viscut, no sigui cas que torni a aparèixer la tonyina ferotge, i comença a allunyar-se d’aquells racons plens de records, del lloc que l’ha vist créixer i que tant s’estima.
Mentre emprèn un viatge pels indrets més humits i profunds, en Neda-que-neda, també emprendrà un viatge personal, d’introspecció, que el portarà a enfrontar-se a les seves pors, a superar l’adversitat i a descobrir la riquesa de la diversitat.
Certament, Leo Lionni dóna vida a una història plena de força cosida amb unes il·lustracions precioses!