Arxiu de la categoria: 2nd ESO

Professor HOLLAND

Comentari “Professor Holland:”

Resena_fotos

 

  1. La directora del col·legi li diu: No considero l’ensenyament com alguna cosa al que cal aferrar-se quan no tens un altre treball. Comentar.
  2. Un professor ha de ser brúixola per als seus alumnes. Haurà d’assessorar. Significat de les frases.
  3. L’alumna plora i el professor es queda per consolar-la. Quan l’alumna es queda plorant, al principi, el professor es vol marxar, però sent que ha de parlar amb ella per ajudar-la a valorar-se. Quin canvi s’ha operat en el professor?
  4. Els toca rock per fer-los entendre la música clàssica. Què significa això?
  5. Diàleg amb l’alumna: – Es va deixar el clarinet? – Gràcies per intentar ajudar-me. Es diverteix tocant? És feliç? – Tocar música hauria de ser divertit. – La música ja està en vostè, deixi que surti. – Quan es mira en el mirall què és el que més li agrada de vostè? – El meu pèl, que em sembla un capvespre. Doncs tanqui els ulls i toc el capvespre. Què podem aprendre d’aquest diàleg?
  6. Té un fill sord en un 90%. Com accepta o no aquest contratemps?
  7. Frases de la noia cantant: Té vostè sentit de l’humor. M’agradaven les seves classes. Li agrada i vol el que fa i aconsegueix que els altres estimin això que a vostè li agrada i vol. Què ha ocorregut?
  8. Pensa tres preguntes més per poder incloure en qüestionaris futurs.

ANNEX TREBALL SÍNTESIS

 

 

PUNTS PER TENIR EN COMPTE ALHORA DE FER LA PARTITURA MEDIEVAL

 

Fes la transcripció de la partitura de l’himne del pare claret en l’escriptura d’època de l’edat mitjana.

 

  • Tetragrama. Penseu que hi ha línies que van de diferents colors.
  • Clau de Do en la segona línia. Aquest fet fa que la notació es vegi alterada. (consulteu al professor abans de començar.)
  • Amb les notes i les figures de l’època.
  • Fer una petita miniatura amb la primera lletra de la cançó.
  • Trancriure la música, però com que només hi han 4 pentagrames heu de calcular que la primera linea ja no serà un MI si no un FA i tota les notes les haureu de moure.

 

Com a mínim s’ha de transcriure fins al compàs 17 i heu de posar la lletra a sota com feien en el cant gregorià.

 

sant antonio

 

 

CREACIÓ D’UNA CANÇÓ TROBADORESCA

 

Exercici:

 

  • Escoltar la cançó trobadoresca del trobador Raimbaut Vacqueyras i seguiu la partitura i la lletra original. Fixeu-vos en l’instrumentació
  • Buscar un tema propi de l’època idoni per fer una nova lletra en català.
  • Crear la lletra
  • Interpretació de la obra amb flautes, panderos i veu amb la nova lletra inventada. (opcional)
  • Creació d’una nova partitura amb la nova lletra.

kalenda

Creació Partitura Medieval

En el segle XI el repertori de cant a l’Església cobria ia cada festa del dia i cada esdeveniment de la litúrgia. Els textos sagrats usats-hi tenien la seva pròpia característica i hi havia varietat de formes: introit, antífones, graduals, auques, ofertorios, comunions, seqüències, etc. a la qual cosa cal afegir aquelles parts de la litúrgia anomenades “ordinari”: Kyrie, Glòries, Gredos, etc.

Tot això calia encomanar a la memòria dels cantaires que no tenien ajudes musicals, excepte algunes marques sobre el text que indicaven simplement quan la melodia pujava o baixava tal com es mostra en aquest manuscrit. Per descomptat, la conservació dels cants, encomanada únicament a la bona memòria feia que es trobessin en perill de desaparèixer.

Inicialment la notació musical servia com a ajuda-a-la-memòria per a qui ja tenia una idea sobre com havia de sonar. No es pretenia que la notació fos “científicament” precisa. El concepte que es pot cantar una melodia només llegint correctament la música (sense necessitat d’haver escoltat anteriorment) és una cosa relativament molt nou.

Els exemples més antics de notació musical a l’Europa occidental van ser escrits més com anotacions per als textos que es cantaven-notació adiastemática (neumes sense línia indicadora d’alçària, com es veu en l’exemple mostrat a dalt) -.

D’altra banda, es tractava d’una notació la finalitat era més la d’indicar el caràcter expressiu per ressaltar les subtileses de l’expressió vocal que la d’indicar l’alçada de les notes melòdiques (actualment s’està desenvolupant molta investigació per part dels musicòlegs especialistes en la música medieval).

Afortunadament un monjo benedictí anomenat Guido d’Arezzo (Itàlia 990-1.050) va trobar la solució. A  partir de l’himne de les vespres de la festa de S. Joan Baptista va organitzar el que seria més tard l’escala: UT queant laxis REsonare fibris MIra gestorum FAmuli tuorum, SOLve polluti LAbii reatum sancte Joannes. La nota Si no tenia una alçada fixa, pel que en ocasions rebia el nom de “be mollis” (d’aquí ve la paraula bemoll) i en altres ocasioni rep el nom de “be cuadratum” (d’aquí ve el becaire). Posteriorment la síl-laba UT es va canviar per DO, i s’incorpora la nota SI en el S. XVI, prenent per al seu nom les inicials de Sant Joan (Sancte Ioannes). Veure partitura

Inventar el tetragrama-quatre línies-, d’elles, una línia groga seria UT (posteriorment es va convertir en DO) i una línia vermella indicaria FA, això donaria origen més tard a la noció de les Claus.

ALÇADA DELS SONS

L’alçada dels sons està indicada per la ubicació de les notes en el tetragrama, amb la possibilitat d’usar línies addicionals inferiors i superiors.

Les claus que són de DO (C) i FA (F) les quals poden estar en segona, tercera o quarta línies.

Notes simples

Es presenta aquí, en el seu ordre, la notació primitiva, la notació actual gregoriana i el seu equivalent en la notació moderna.


SIGNES DE PAUSA.

Els signes de pausa, originats per l’estructura del text, són:

a) Línia divisòria mínima, que separa els incisos o parts menors en què es divideix el text, no implica respiració.

b) Línia divisòria menor, que separa els membres de frase. Aquests no són més que incisos de més amplitud. Gairebé sempre implica respiració.

c) Línia divisòria més gran que separa les frases: Equival a un silenci amb durada de nota simple i obliga a respirar.

d) Línia divisòria doble, que indica major sentit conclusiu o també final de la composició. Equival a silenci de nota simple, de vegades una mica més prolongat.

EXEMPLES:


Creació d’una partitura trobadoresca

A l’Edat Mitjana els trobadors i joglars van ser els autèntics protagonistes de la cultura musical. A diferència dels primers, trobadors i troveros eren també els autors de la música que interpretaven. Els trobadors desenvolupaven la seva activitat en el sud de França escrivint en provençal mentre que els troveros es localitzaven al nord del país. Les seves obres es transmetien oralment de manera que moltes s’han perdut i les que coneixem van ser recollides en els cançoners de l’època. Els trobadors (que servirien de model per als Minnesinger alemanys) eren servidors de l’ideal de l’amor cortès i així moltes de les seves composicions tracten el tema de l’amor encara que també podem trobar obres de caràcter històric, polític, religiós, moral, etc.

OBRES  QUE TENIU QUE CREAR LA LLETRA:

Kalenda Maia del trobador Raimbant Vacqueyras:

TROTTO



Exercici:

  • Escoltar la cançó trobadoresca del trobador Raimbaut Vacqueyras i seguiu la partitura i la lletra original. Fixeu-vos en l’instrumentació

  • Buscar un tema propi de l’època idoni per fer una nova lletra en català.

  • Crear la lletra

  • Interpretació de la obra amb flautes, panderos i veu amb la nova lletra inventada.

  • Creació d’una nova partitura amb la nova lletra.

Discover the playlist Danses medievals with Vanessa & The O’s

LA MÚSICA MEDIEVAL

Al nostres dies quan fem un sopar o un dinar per als amics o familiars, intentem donar els millors aliments, però  si volem que realment sigui una bona festa en un moment concret apareix la música i és quan la gent comença a ballar i a riure.

I a època medieval passava de igual forma. Però la diferencia era que els únics que podien fer banquets eren el nobles i els monarques.  I el treball que haurem de fer tracta de la música, les danses i el jocs que sonaven en aquests banquets tan fabulosos.

Les Danses Medievals

Les danses medievals són poc conegudes avui en dia perquè s’han conservat molt pocs escrits, i perquè, a més, en l’època, escrivien les notes en un pentagrama de 4 línies i no de 5, com tenim actualment, amb el qual resulta confús el conèixer les melodies. A més no es descriuen a cap dels escrits conservats, per tant, és gairebé impossible saber com es feien en l’època.

Les primeres danses de les que es té constància detallada són ja de l’època del Renaixement a Itàlia. però se sap que en l’edat Mitja n’hi va haver, perquè a més estan representades en pintures i miniatures.
Se sap que hi havia dues formes de dansa molt comunes en l’Edat Mitja, el carol i l’estampie.
El carol era una dansa en cercle on s’agafaven de la mà i cantaven alhora que ballaven.
Mentre que l’estampie consistia en diverses seccions de danzantes que repetien la forma aa, bb, cc…
mentre ballaven

Hi ha danses medievals els noms de les quals s’han conservat fins als nostres dies. Entre elles tenim:- Carol
– Dansa Macabra (segle XIII)
– Estampie (segle XIII)
– Branle (segle XIV)
– Saltarello (segle XIV)
– Tresque (segle XIV)
– Basse Danse (finals del segle XIV)
– Tarantela (segle XV)

CAROL (segle XV):

Va ser una composició anglesa del segle XV, una espècie de nadala amb
rimes tant en anglès com en llatí. No eren cançons populars però les seves melodies i ritmes li van donar aquest aire popular.
Tenia unes parts que es cantaven en un sol i altres de forma coral. El que es cantava era poesia religiosa d’estil popular, sobretot abundaven els temes de la reencarnació.
Les estrofes es cantaven totes amb la mateixa música i la tornada tenia la seva pròpia.
La tornada sempre s’entonava al començament i després de cada estrofa

BALLA MACABRA (segle XIII):

També coneguda com “Dansa de la mort”. Té el seu origen a França i durant
l’Edat Mitja va ser un tema
molt recurrent. D’una banda tenia una intenció religiosa on es recordava que el final|finalitat de tots era el mateix i que els plaers terrenals eren peribles, i d’altra banda tenia una intenció satírica en fer que tots caiguessin morts amb independència de la posició social que ocupaven.
Tots eren iguals davant de la mort.
La dansa de la mort castellana sorgeix el segle XV, de fet, es conserva
un manuscrit a la biblioteca de l’Abocador d’Escòria on la mort treu a
ballar diferents personatges com un Papa, un Bisbe, un llaurador…
recordandoles que tot arriba a la seva fi amb la mort i haciendolos caure als seus braços.

ESTAMPIE (SEGLE XIII):

És una composició de música instrumental que conté de quatre a set
seccions conegudes com|com a “puncta” que es va repetint en
sèries de forma aa, bb, cc… No se sap absolutament res de com es ballava ja que no es conserven escrits de l’època sobre ella, més que algunes il·luminacions en manuscrits

BRANLE (SEGLE XVI):

És una dansa que prové del francès on es balla de forma lateral, en
parelles, o formant cercles. Prové de la paraula “Brander” que en francès significa brandir.
A Espanya es coneix com “Bran”. Es creu que aquesta dansa es va traslladar a Escòcia on va ser coneguda com “Brail” però a Anglaterra no va tenir a penes popularitat.

Aprenem a ballar una dansa medival..

I en qualsevol banquet medieval hi ha un moment on els convidats ballen. Es el moment de gresca, de moviment.

I per fer el nostre banquet medieval haurem d’aprendre com es ballava i que ballaven.

Aquí us deixo un vídeo on ens ensenyen a ballar 4 estils diferents de danses medievals.

Mireu i practiqueu!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qo3Y78cPsW8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/sBie9InfMUI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquesta és molt divetida per els saltets que es fan.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hvd5rYxW5dk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Memories de David Guetta!!

Sempre estic per navegant per la red com un pescador en busca de música i partitures, i l’altre dia vaig trobar un bloc de l’ IES CAN MAS que està molt ben fet!… i lo millor de tot que el professor o professora te un gust musical molt refrescant i a fet arranjaments de cançons molt modernes que estan sonant ara mateix com el MEMORIES DEDAVID GUETTA! QUIN RITME!

 

 

I ARA EL ENLLAÇOS IMPORTANTS!!

La música per de cada part: http://www.box.net/shared/sv6ahav1ih#

Les partitures de cada part: http://www.box.net/shared/2i32s90umv

i el més important!!! EL BLOG DE IES CAN MAS

http://blocs.xtec.cat/arrue/