Digues si és certa o falsa l’afirmació següent:
- El ritme i l’entonació de la veu parlada depèn de la intenció del missatge que es vol transmetre.
- La tessitura de les veus va lligada al clima de la zona i a l’idioma.
- La veu d’un cantant d’òpera té més potència que la d’un cantant de pop.
- La respiració diafragmàtica no és aconsellable quan cantem.
- El contratenor té una tessitura més baixa que el tenor.
- La veu impostada necessita un equip de so per arribar al públic.
- Les cavitats facials (bucals i nasals) i cranials actuen com a caixes de ressonància de la vibració de les cordes vocals.
- Les possibilitats de la veu són les mateixes per cada persona.
- Les cordes vocals de les noies, amb el canvi de veu, augmenten uns 6 mil·limetres.
- El procediment d’entrar l’aire al cos a través del nas o la boca en direcció als pulmons rep el nom d’expiració.
-
La veu es produeix perquè…
vibren les cordes vocals.
vibra el diafragma.
vibren els pulmons.
vibra l’aparell respiratori.
-
El recorregut de sortida de l’aire des dels pulmons és el següent:
Pulmons-laringe-faringe-boca.
Pulmons-faringe-laringe-boca.
Pulmons-laringe-boca-cavitats cranials.
-
Quan es canvia la veu és perquè…
la nou del coll es fa més gran.
el diafragma té més força i pot impulsar millor els pulmons.
els pulmons han crescut i tenen més capacitat.
les cordes vocals s’allarguen.