Molts ja hem parlaveu a classe d’ell i per fi l’he buscat. I us he penjat l’entrevista que va sortir a “La vanguardia”
Tocant un vals de Chopin…
Mostrant velocitat i perfecció..
Arxiu de la categoria: 2nd ESO
DON’T BE CRUEL ELVIS!
Una de les cançons més conegudes del rei del Rock! ELVIS PRESLEY!
I aqui un dels seus concerts del 1956!! ja hi havien fans..
i ROCK!!
Conjunts instrumentals!! nosaltres tenim guitarres però amb bateria tot sona millor!
Aui us deixo la vostra canço per que veie con sona..
A l’IES Can Mas també fan conjunts instrumentals, està una mica millor equipat però el treball és molt semblant al que fem a la nostra escola..a veure si ens animem i montem també un video quan ens sortin les peces que toquem…
Mireu que be sona!!
I A RIPOLLET TOT UN CONCERT…PER CERT US SONEN EL CARRILLONS DE COLOR BLAU???
Avui coneixem a Ryuichi Sakamoto
El diumenge 15 vaig anar a Girona a veure un concert d’en Ryuichi Sakamoto. Crec que no el coneixeu ningú de vosaltres, però fa una música molt interessant. La seva obra més coneguda és la banda sonora de “L’ultim emperador”.
Per tal de coneixer una mica com es la seva música i com és com a persona us deixo l’entrevista que li va fer el diari 20 minuts:
El tecno, l’electrònica de dormitori, l’electro-pop, l’ambient, el noise, el glitch, la música culta i la composició per a cinema no serien el mateix sense Ryuichi Sakamoto. El músic japonès, en canvi, només espera seguir aprenent dels altres. I plantar arbres per tot el planeta. I plantar arbres per tot el planeta.
Playing the Piano és la seva primera gira en solitari des de l’any 2000. Hi repassa els seus temes més coneguts al piano, el costat més “comercial” d’aquests concerts. També hi mostrarà les seves inquietuds experimentals a través del seu més recent gravació, Out Of Noise (2009), un projecte en solitari de investigació sonora. Responsable amb el seu temps, organitza una producció ecològica amb zero emissions de carboni i crea boscos amb la seva nova iniciativa, MoreTrees (més arbres).
Els consumidors de música pop tindran problemes peanomenar pop a la seva música, i els fans del clàssic es veuen en dificultats per adoptar-lo. ¿Què els diria a uns i altres?
Que és la meva música. Encara intent ficar tot dins d’un sol estil, algunes vegades funciona i altres no, així que potser alguns dels meus àlbums sonen massa pop per els gustos d’un fan clàssic, o massa clàssics per als fans del pop, o massa experimentals per a altres gustos. Però és tot jo mateix, què puc dir?
Des que no era més que un adolescent tinc el meu piano virtual, al cap, i puc tocar-lo quan vulgui. No ha de ser el piano, pot ser qualsevol cosa. Si llegeixo una partitura, la sento en el meu cap mirant les notes. Quan escric, és música el que escolto sortint de la meva mà. Però a vegades és bo tenir un instrument, i el piano és amb el que he viscut per més temps; per a mi és encara l’opció natural.
Per això torna a ell per Playing the Piano
La vida és molt llarga, és clar, i fins i tot hi ha temps per cansar-se o avorrir. Llavors, em passo a l’ordinador, programo electrònica i ritmes, investigo Però sempre retorn al piano. P És cíclic.
Quin era el propòsit de Out Of Noise? Com va ser la seva creació?
Vaig gravar l’anterior, Playing the piano, fa alguns anys. Així que Out Of Noise és molt més proper a la meva actual estat mental. El propòsit, no ho sé, volia fer aquest tipus d’àlbum Volia combinar so, soroll i silenci. Crec que sempre he tingut la influència de John Cage, des que era adolescent, i el seu impacte és encara gran en mi. (Medita i insisteix): Sí, sí, és part de mi! Volia, en altres paraules, fer música del soroll. Un està embolicat en soroll tot el temps, les 24 hores del dia sense interrupció, i escoltant atentament es pot treure la música: trobar la melodia, l’harmonia i el dibuix que surt, i assenyalar que no hi ha separació entre so i soroll, és només una gran cosa.
He volgut fer música del soroll, que ens envolta les 24 hores del dia Va ser gravat a l’Àrtic, a Groenlàndia?
En realitat, part d’ell. Vaig haver d’anar a l’Àrtic per a un projecte diferent, però va succeir al bell mig de la gravació de Out Of Noise. I va merèixer la pena anar-hi, per veure aquell paisatge, veure, sentir i sentir la natura. És simplement sorprenent, el món de gel i aigua.I allò em va portar un bon munt d’inspiració. Així que, en tornar, el viatge m’havia deixat una forta empremta. Encara que finalment vaig utilitzar només tres o quatre fragments gravats sota aquesta influència, es pot sentir en el disc.
Potser farà més coses inspirades per aquest viatge
Bé, la inspiració és encara molt fresca i viva dins meu. Així que és possible que en el futur surti alguna cosa més, no sé dir. Però trobada inspiració pràcticament cada dia i de qualsevol cosa, permanentment.
És una persona tremendament preocupada per la natura i la seva preservació, per què s’implica tan activament?
Em vaig començar a preocupar per les generacions futures, el planeta i el medi ambient en algun moment en els 90; crec que és la nostra responsabilitat conservar la natura per als nostres fills i filles, néts i nétes i els que vinguin, imagina als nostres fills, quan tinguin la meva edat, quina classe de món tindran? És aterridor! És clar que desitjo que no passi res, però no es tracta només de pregar, cal passar a l’acció. No importa què professió tens, és responsabilitat de tots. No importa què professió tens, és responsabilitat de tots.
satisfet pels resultats de MoreTrees?
Sí, vaig començar això per donar més arbres al futur i sorprenentment les reaccions són extraordinàries: ja tenim tres nous boscos al Japó, un més a les Filipines, i esperem seguir plantant arbres i plantes per totes les parts del món, especialment a l ‘ Amazones i altres boscos humits d’Àsia i Àfrica, perquè, estem perdent els arbres!
El preocupa tant el futur com el passat, o almenys intenta preservar certa història de la música al segell Commons, quin paper té per a vostè la música, en aquesta era de la informació?
Des que existeix l’homo sapiens, sempre hi ha hagut música al voltant, però personalment no vull posar-li significats molt seriosos o pesants; tan sols hem de gaudir-la. Algunes vegades ajudarà a curar un dolor, de vegades té un paper emocional, però no vull que hi hagi o que es busquin missatges polítics o socials en la meva música. Aquesta és la meva norma. Es tracta de reunir-se i gaudir la música.
Hi ha algun estil en el qual no estigui interessat?
Jo sempre estic famolenc de coses noves, hi ha centenars de milers de músiques que encara no conec, així que segueixo escoltant, investigant en cada oportunitat que tinc, i encara puc gaudir de tot el que se’m posi per davant, fins a l ‘infinit.
Ha treballat al costat de músics de tota mena, per dècades, des de David Sylvian a Christian Fennesz, amb quins altres artistes li ve de gust fer nous projectes?
(Medita un segon): Quan treball amb algú … és menys un projecte o un pla, és més el producte de conèixer a algú i fer un amic, sempre té a veure amb una circumstància, una trobada Trobar noves músiques és com trobar un nou amic. Així, quan escolto alguna cosa nova que em pega al capdavant, per dies, setmanes, mesos, penso en que potser podria fer aquesta música i aprendre amb qui la va fer. Passa tot el temps. Excepte amb Mr Jobim. No vaig poder conèixer, era tard. Sis mesos després de la seva mort, vaig ser convidat a casa seva. Però tot i així vaig poder sentir les vibracions del músic en aquella casa. Vaig poder tocar el seu piano, ¡sentir la temperatura del seu cos al voltant! Estava mort, però es va convertir en un dels meus amics també. És una cosa molt natural. Escoltem a Bach, Beethoven, Mozart Gent que ja no hi és. Gent que ja no hi és. Però sí que hi ha la seva música, i d’aquesta manera viuen. Estudiem música dels morts i encara podem comunicar-nos amb ells.
BIO. Interessat en la tecnologia i la música (des dels Beatles a Beethoven), Ryuichi Sakamoto ha fet gairebé de tot. També bandes sonores.
Adagio for strings
La música ens parla, ens explica històries que ens arriben al cor. Adagio for strings, va se composta per Samuel Barber als anys 30 i es d’aquelles obres que conmou a tot aquell que l’escolta.
Va ser la banda sonora de la conmemoració del 11 S , l’atentat de les torres bessones a Nova York…mireu el video.,ens transmet tota l’angoixa del moment i l’intensitat de la situació.
Però per que veieu que la mateixa obra pot arribar-nos d’altre manera us deixò la verssió de DJ TIESTO, en un macro concert. Fixeu-vos tota la força i porta dins tot i el canvi d’estil. TEMAZO!
PLAYING FOR CHANCE, tocar pel canvi!!
He trobat una organització que treballa per unir els pobles, les races amb la música. La pau pot arribar gracies a la música.
Aquesta organització volta pel món i fa tocar a músics de diferents païssos la mateixa cancò per després fer una barrejar impressionant!!
aqui us deixò la traducció del que diu la seva web…http://playingforchange.com
La Inspiració
Tocar pel Canvi és un moviment de multimèdia creat per inspirar, connectar i portar la pau al món a través de la música. La idea d’aquest projecte va sorgir de la creença comuna que la música té el poder per enderrocar les fronteres i superar les distàncies entre les persones. No importa si la gent ve de diferents geogràfics, polítics, econòmics, espirituals o antecedents ideològics, la música té el poder universal per transcendir i ens uneixen com una sola raça humana. I amb aquesta veritat fermament en les nostres ments, ens vam disposar a compartir amb el món.
La Producció
Hem construït un estudi de gravació mòbil, equipat amb tots els equips el mateix utilitzat en els millors estudis, i va viatjar al lloc on la música ens va portar. Com la tecnologia canvia, la nostra demanda d’energia es va reduir de bateries de carro de golf per bateries d’automòbils, i, finalment, als ordinadors portàtils. De la mateixa manera, la qualitat amb la que hem estat capaços de pel lícules i documents del projecte es va anar actualitzat des d’una gran varietat de formats – cadascú el millor que podíem aconseguir en el temps, finalment, a full HD.
Una cosa que mai ha canviat en tot el procés va ser el nostre compromís de crear un entorn per als músics en el qual podien crear lliurement i que no va posar barreres entre ells i els que finalment gaudir de la seva música. Al líder, amb que l’energia i la intenció viatgem per tot arreu, se’ns dóna lliurement accés als músics i els llocs que solen ser inaccessibles. En aquest sentit, la inspiració que en un principi ens va posar en aquest camí es va convertir en un co-creador del projecte juntament amb nosaltres!
L’efecte
En el transcurs d’aquest projecte, vam decidir que no era suficient per al nostre equip només per a gravar i compartir aquesta música amb el món, hem volgut crear una manera de donar als músics i les seves comunitats que han compartit tant amb nosaltres. I així, el 2007 es va crear la Playing for Change Foundation, una per separat 501 (c) 3 sense ànim de lucre de societats, la missió és fer precisament això. A principis de 2008, es va establir Timeless Mitjana, una entitat sense fins lucratius que els fons i amplia el treball de reproducció per al Canvi. Més tard aquest any, Timeless Mitjana va entrar en una empresa conjunta amb el Concord Music Group a través del suport de la co-propietari de l’etiqueta i la llegenda d’entreteniment Norman Lear i Concord Music Group vicepresident executiu d’A & R John Burk. El nostre objectiu és portar la música de PFC’s, vídeos i missatge a la major audiència possible.
Ara, els músics de tot el món es reuneixen per realitzar concerts a benefici de construir escoles de música i art a les comunitats que estan en necessitat d’inspiració i esperança. A més de beneficiar-concerts, la reproducció de la banda de canvi també realitza concerts a tot el món. Quan el públic veure i escoltar els músics que han viatjat milers de quilòmetres de les seves llars, units en el propòsit i el cor d’una etapa, tothom està tocat pel poder unificador de la música.
I ara, tothom pot participar en aquesta experiència transformadora per unir-se a la reproducció del Moviment per al Canvi. La gent està Hosting projeccions, els músics mantenen benefici concerts de totes les mides, els aficionats s’estan difonent el missatge de jugar per el canvi a través dels nostres mitjans de comunicació, i això és només el començament. Junts, anem a connectar el món a través de la música!
Stand by me..song around the wolrd
No més guerres..
Don’t worry
com ho fan…esta en anglés !
A mi personalment m’ha encantat aquesta proposta… l’estil musical, lo bons que son els músics, la barreja perfecta…però i vosaltres que en penseu?
PS22 chorus!!
L’altre dia estava buscant informació sobre Coldplay, que per a molts és el grup que canta “Viva la vida” cançó preferida del sr. Guardiola…dons vaig trobar de sort aquest grup.
És un professor de música que crec que és dels Estats units i la seva classe..m’agrada molt la marxa i l’alegria que encomanen quan canten. No descarto canta alguna de les seves cançons..
VIVA LA VIDA!!
JUST DANCE…Lady Gaga
I “Eyes of the tiger” Survivor.
SON EL MILLORS!!! PERÒ NOSALTRES TAMBÉ PODEM! NOMÉS FAN FALTA GANES DE CANTAR…I DE VIURE LA MÚSICA.
Música de poetes
Música de poetes és us espai virtual per a la música i la literatura, que convida a conèixer i escoltar les cançons que músics catalans han fet amb alguns dels millors poetes catalans. A més de les cançons, també hi ha una sèrie de continguts complementaris sobre recursos poètics, que poden ser útils tant per al públic en general com per a treballar des de diferents àmbits disciplinaris (música i llengua catalana especialment). Els visitants podran llegir poemes, escoltar cançons i accedir a documents sobre estudis dels diferents poemes i sobre usos didàctics de la literatura i la música. Lletra aposta així pel format multimèdia com a nova metodologia d’ensenyament de la literatura. La finalitat d’aquesta iniciativa cultural és fer néixer la curiositat, l’interès i el gust del visitant per la poesia catalana i la música en català, alhora que afavoreix el coneixement de la música i la literatura de qualitat. A Música de poetes interactuen músics, escriptors, agents culturals, estudiants i consumidors de música. Juntament amb la UOC, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha participat en aquest projecte de difusió cultural, i hi ha col·laborat la Institució de les Lletres Catalanes i la Societat General d’Autors i Editors (SGAE)
Per entrar feu click! a Música de poetes.
Aprenem a tocar el Piano!
Aqui us deixo uns enllaços ons mica a mica i per lliçons aprendrem a tocar el piano una mica!
Segui el ordre que us proposo ja que cada “link”, o pagina va per ordre de més fàcil a més dificil.
Per cert, sabieu que als països de parla anglessa les partitures no es llegeixen igual que en català o espanyol?
Fan servir una nomenclatura diferent. ATENTS!
Cada lletra de l’abecedari és una nota de l’escala aixi:
A B C D E F G
La sib Do Re Mi Fa Sol
Fixeu-vos al entrar a la pagina que tot està en anglés i que les notes estàn en lletres de l’abecedari. És molt fàcil!
FEU CLICK A CADA CURS!!