Mostra tots els articles de aandreu8

Quant a aandreu8

Professor de música de secundària de l'escola Sant Antoni Mª Claret de Cornellà de Llobregat i professor de Piano de l'escola municipal de música de Cornellà.

ANNEX TREBALL SÍNTESIS

2nd ESO, Treball Síntesi 2nd

 

 

PUNTS PER TENIR EN COMPTE ALHORA DE FER LA PARTITURA MEDIEVAL

 

Fes la transcripció de la partitura de l’himne del pare claret en l’escriptura d’època de l’edat mitjana.

 

  • Tetragrama. Penseu que hi ha línies que van de diferents colors.
  • Clau de Do en la segona línia. Aquest fet fa que la notació es vegi alterada. (consulteu al professor abans de començar.)
  • Amb les notes i les figures de l’època.
  • Fer una petita miniatura amb la primera lletra de la cançó.
  • Trancriure la música, però com que només hi han 4 pentagrames heu de calcular que la primera linea ja no serà un MI si no un FA i tota les notes les haureu de moure.

 

Com a mínim s’ha de transcriure fins al compàs 17 i heu de posar la lletra a sota com feien en el cant gregorià.

 

sant antonio

 

 

CREACIÓ D’UNA CANÇÓ TROBADORESCA

 

Exercici:

 

  • Escoltar la cançó trobadoresca del trobador Raimbaut Vacqueyras i seguiu la partitura i la lletra original. Fixeu-vos en l’instrumentació
  • Buscar un tema propi de l’època idoni per fer una nova lletra en català.
  • Crear la lletra
  • Interpretació de la obra amb flautes, panderos i veu amb la nova lletra inventada. (opcional)
  • Creació d’una nova partitura amb la nova lletra.

kalenda

Música i cine

4r. ESO, Va de cine

 

 

Punts que s’han de tractar:

  • Que és una banda sonora? 
  • Elements d’una banda sonora
  • Funcions de la música en un film
  • Evolució de la música al cinema:

                       – Cinema mut

                       – Anys 20 i 30

                       – Anys 40 i 50

                       – Anys 60 i 70

                       – Anys 80 i 90

                       – 2000 i actualitat

  • Música prestada
  • Generes de pel·licules i exemple de música

LINKS per buscar informació:

http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1KDQ54WH9-1XP0PVY-1J97/mapa.cmap

 

http://www.bandassonorasdecine.com/2008/10/indice-de-compositores.html

 

http://mariajesusmusica.wix.com/historia-musica-cine#!

 

http://edu.jccm.es/ies/miguelesteban/cmaps/Musicaenelcine/Evolucion%20de%20la%20musica%20en%20el%20cine.html

 

http://ogandobautista.wix.com/la-musica-y-el-cine#!__recursos

 

 

 

“Rebeldes del Swing”

3r. ESO, Pel·licules musicals

QÚESTIONARI:

  1. Els Swing Kids van ser un moviment contestari real que prosperà en algunes grans ciutats alemanyes. Busca’n les característiques.

  2. Reflexiona sobre l’evolució de la relació entre el Peter i el Thomas.

  3. Explica les diferente activitats que, segons la pel·lícula, desenvolupaven els joves que s’allistaven a les Hitlerjugend

  4. El pare d’en Peter no surt a la pel·lícula, tot i que se’ns explica que va ser presoner de la GESTAPO. Com evoluciona la relació d’en Peter amb el record del seu pare, i què creus que representa aquesta figura absent?

  5. Compara l’estètica dels dos grups de joves (els Swing Boys i les Joventuts Hitlerianes), i explica el significat de cadascuna d’elles.

  6. En les seves reunions, els joves Swing parlen de Benny Goodman o Duke Ellington. Explica qui van ser, les característiques del jazz i per què creus que el nazisme va prohibir el swing i el jazz…

  7. Quin significat té al final que Thomas i el germà d’en Peter facin el signe dels Swing Kids?

  8. Averigua qui va ser Martin Niemöler i el significat d’aquest poema que va escriure…

“Primero vinieron por los comunistas y no dije nada porque yo no era comunista.

Luego vinieron por los judíos y no dije nada porque yo no era judío.

Luego vinieron por los sindicalistas y no dije nada porque yo no era sindicalista.

Luego vinieron por los católicos y no dije nada porque yo era protestante.

Luego vinieron por mí, pero para entonces ya no quedaba nadie que dijera nada.”

 

9. El swing es ball com veiem al film. Informa’t si vulguessis apendre swing on ho podries fer. I on hi han actualment sales on es pugui ballar.

10. Fes la fitxa tècnica.

11. Comentari personal. (Mínim 10 lineas).

Creació Partitura Medieval

Treball Síntesi 2nd

En el segle XI el repertori de cant a l’Església cobria ia cada festa del dia i cada esdeveniment de la litúrgia. Els textos sagrats usats-hi tenien la seva pròpia característica i hi havia varietat de formes: introit, antífones, graduals, auques, ofertorios, comunions, seqüències, etc. a la qual cosa cal afegir aquelles parts de la litúrgia anomenades “ordinari”: Kyrie, Glòries, Gredos, etc.

Tot això calia encomanar a la memòria dels cantaires que no tenien ajudes musicals, excepte algunes marques sobre el text que indicaven simplement quan la melodia pujava o baixava tal com es mostra en aquest manuscrit. Per descomptat, la conservació dels cants, encomanada únicament a la bona memòria feia que es trobessin en perill de desaparèixer.

Inicialment la notació musical servia com a ajuda-a-la-memòria per a qui ja tenia una idea sobre com havia de sonar. No es pretenia que la notació fos “científicament” precisa. El concepte que es pot cantar una melodia només llegint correctament la música (sense necessitat d’haver escoltat anteriorment) és una cosa relativament molt nou.

Els exemples més antics de notació musical a l’Europa occidental van ser escrits més com anotacions per als textos que es cantaven-notació adiastemática (neumes sense línia indicadora d’alçària, com es veu en l’exemple mostrat a dalt) -.

D’altra banda, es tractava d’una notació la finalitat era més la d’indicar el caràcter expressiu per ressaltar les subtileses de l’expressió vocal que la d’indicar l’alçada de les notes melòdiques (actualment s’està desenvolupant molta investigació per part dels musicòlegs especialistes en la música medieval).

Afortunadament un monjo benedictí anomenat Guido d’Arezzo (Itàlia 990-1.050) va trobar la solució. A  partir de l’himne de les vespres de la festa de S. Joan Baptista va organitzar el que seria més tard l’escala: UT queant laxis REsonare fibris MIra gestorum FAmuli tuorum, SOLve polluti LAbii reatum sancte Joannes. La nota Si no tenia una alçada fixa, pel que en ocasions rebia el nom de “be mollis” (d’aquí ve la paraula bemoll) i en altres ocasioni rep el nom de “be cuadratum” (d’aquí ve el becaire). Posteriorment la síl-laba UT es va canviar per DO, i s’incorpora la nota SI en el S. XVI, prenent per al seu nom les inicials de Sant Joan (Sancte Ioannes). Veure partitura

Inventar el tetragrama-quatre línies-, d’elles, una línia groga seria UT (posteriorment es va convertir en DO) i una línia vermella indicaria FA, això donaria origen més tard a la noció de les Claus.

ALÇADA DELS SONS

L’alçada dels sons està indicada per la ubicació de les notes en el tetragrama, amb la possibilitat d’usar línies addicionals inferiors i superiors.

Les claus que són de DO (C) i FA (F) les quals poden estar en segona, tercera o quarta línies.

Notes simples

Es presenta aquí, en el seu ordre, la notació primitiva, la notació actual gregoriana i el seu equivalent en la notació moderna.


SIGNES DE PAUSA.

Els signes de pausa, originats per l’estructura del text, són:

a) Línia divisòria mínima, que separa els incisos o parts menors en què es divideix el text, no implica respiració.

b) Línia divisòria menor, que separa els membres de frase. Aquests no són més que incisos de més amplitud. Gairebé sempre implica respiració.

c) Línia divisòria més gran que separa les frases: Equival a un silenci amb durada de nota simple i obliga a respirar.

d) Línia divisòria doble, que indica major sentit conclusiu o també final de la composició. Equival a silenci de nota simple, de vegades una mica més prolongat.

EXEMPLES: