Els invasors de la web!

Hi havia una vegada una escola que feia activitats extraescolars. Un dia en Pau, un nen que sempre tenia problemes, es va apuntar a un curs d’esport pensant que hi hauria gent bona, però no, hi havia una nena molt dolenta que sempre se’n reia de tothom… A aquella nena li deien Mata-Nois perquè sempre estava pegant, insultant, criticant…
Un dia a en Pau li va tocar fer un grup amb ella i com que era un poc àgil van perdre per culpa seva. En Pau es va quedar sol al vestuari i com plovia li feia por quedar-se sol a l’escola així que es va afanyar. Aleshores es va trobar a la seva enemiga: la Mata-Nois. Ella el va agafar pel coll i el va pegar. En Pau plorant es va quedar sol a la cadira del vestuari.
Al dia següent el Pau excitat va anar a on estava la professora, aleshores la Mata-Nois li va dir:
– Com obris la boca, et tallo el cap.
Llavors en Pau es va callar. Un mes més tard, en Pau es va cansar i li va donar una bufetada a la Mata-Nois (ben bé que s’ho mereixia).
La Mata-Nois que en realitat es deia Naira, va fer un gest dient:
– Ah Pau, ja ets uns dels meus!
Aleshores en Pau li va contestar:
– Ah Naira, deixa’m una mica en pau, d’acord?!
Aleshores en Pau se’n va anar.
I així va ser com en Pau va ser més fort que la Naira.

Montse

Una vegada fa molt de temps hi havia  una família molt rica i viciosa, ells eren els Rando. Eren el pare, la mare i la nena. Una nena molt bona comparada amb la seva família, era un àngel molt bona persona. Es deia Laura, a ella li agradaven molt les joguines sobretot les nines.
Un dia, passejant per una carretera elegant, la nena va veure un senyor amb un petit mercat. La nena havia vist una petita nina amagada per aquell petit mercat,  una nina que canviaria tota la seva vida. La nena li va dir a la seva mare que volia aquella nina molt i molt. Llavors la mare li va dir al senyor que si li podia donar la nina, el senyor li va dir que era molt cara, la senyora presumida va dir que per a ella no era res car. El senyor li va advertir que aquella nina era d’una nena que va morir i el seu cos es va endinsar en la nina. La senyora creguda va respondre que ella no creia en aquestes coses. El senyor en veu molt fluixeta va dir que la senyora havia de començar a creure en aquelles coses perquè aquella nina li anava a donar tota la mala sort del món i que possiblement també anava a perdre a la seva filla. En un instant el senyor es va esfumar com per art de màgia.
Quan va arribar a casa seva la nena va agafar la nina i la va començar a pentinar, llavors en aquell precís instant la nina va girar el cap i va obrir la boca i d’un moment a una altre la nena va desaparèixer com si res hagués passat, la nina en un tres i no res es va fer cendra i es va desintegrar.
Ningú va saber què havia passat, uns deien que la nina estava endimoniada i uns altres que la nena va desaparèixer i mai van tornar a veure aquells ulls de nena bonica. Des que havia passat això, la mare va començar a creure en aquelles coses de fantasia segons deia ella.
Daniela

Hi havia una noia que no era gens atrevida . Sempre portava unes trenes al cap, era molt tímida, sempre es mofaven d’ella i no la volia cap noi. Un dia quan es van riure d’ella es va cansar i va córrer fins que va arribar a un lloc molt estrany. Era com una casa abandonada, de cop i volta es va desmaiar. Quan es va despertar estava en una casa i es veia en blanc i negre. Va sortir corrent cap a la porta i la va obrir però quan la va obrir es veien…..els núvols! Estava en el cel! Es va posar a córrer per tota la casa. I quan va veure que no podia sortir es va posar a plorar agenollada a terra.  Va sortir del sostre com una senyora amb una túnica blanca i amb el cabell blanc i li va dir mentre escoltava un eco :
-Ets en el cel perquè he parlat amb la resta de déus i hem decidit que et donarem una oportunitat per canviar i que ningú es posi amb tu .
Ella molt espantada va dir que confiava en ells i que acceptava el pacte .
De cop i volta es va complir el desig i es va dormir. Va despertar-se i va sortir corrent cap a la porta i ja estava a la Terra. Va anar cap a la seva casa i va es va mirar al mirall. Estava súper guapa i atractiva. Es va fer ballarina professional i va ser molt famosa. Tenia un nuvi que es deia Víctor i va viure la vida feliç i contenta .

Ariadna

Hi havia una vegada uns gats i uns gossos, que volien volar perquè no els agradava gens caminar per la terra. Per això un dia van decidir que farien un experiment per poder volar. Els animals van anar a una tenda de ciències per comprar les cosses necessàries per fer els experiments. Al final com que no podien, van acudir als professor Yaki, ell els va ajudar a fer els experiments i al final ho van aconseguir. Els gossos es van posar a ballar amb dues potes, el seu secret era inventar una capa voladora i així van poder volar i feien carreres al cél. Guanyava el que aconseguia volar pel cel tota l’estona, però al final un avió va atropellar a un gos. Llavors tots els gossos l’intentaven reviure però no podien perquè ja estava mort. Després van baixar a terra per soterrar-lo i el seu funeral va ser molt trist per a ells, perque vam descobrir com podien volar. Al final els altres gossos o van recordar com un bon amic per sempre.

Gabriel

Hi havia una vegada un grup de mutants que es deia els Quatre Fantàstics. El primer capità dels quatre fantàstics es deia Puny de Foc, la segona capitana es deia Sexy Girl. Ells tenien moltes missions que fer perquè uns malvats estaven conquistant la terra i destruint-la, el capità dels malvats es deia Màscara Negra.
En Màscara Negra volia matar a tots els fantàstics de la terra i a tota la gent de la ciutat, per viure ell sol en la ciutat amb tots els seus mutants en una casa gran.
Un dia en Puny de foc va dir-li als seus amics:
-Aneu a matar als mutants perquè ells volen matar a tots els nostres ciutadans.
En Màscara Negra es va enfrontar a en Puny de Foc i en Puny de Foc li va donar un cop de puny que es deia el atac de extra puny. El malvat es va morir al instant perquè aquest atac ningú el podia resistir i es va morir i tots els mutants van desaparèixer. Els Quatre Fantàstics van fer aparèixer a la ciutat i tots els seus ciutadans van viure feliços per sempre, els Quatre Fantàstics també.

Maiker

Una vegada en una escola de Speter s’havia creat un virus, però no era un virus normal, si el menjaves et transformaves en zombie. Un dia vaig treure una bossa de llaminadures de la màquina de l’escola, mentre les menjava, vaig notar una sensació estranya: m’estava tornant pàl·lid i molt pelut.
A l’endemà quan em vaig aixecar de llit i em vaig mirar al mirall em vaig espantar, no era jo! Tenia pèl per tot arreu, les ungles molt llargues, se’m notaven molt les venes de tot el cos… M’estava convertint en un zombie!
Quan vaig arribar a l’escola tots els nens se’n reien de mi, corrents vaig anar al vestuari a amagar-me. Quan em vaig mirar en el mirall del vestuari vaig veure que ja estava completament transformat, sentia que tenia moltes ganes de menjar carn fresca,
tot aquell que entrés al vestuari me’l menjaria. Però gràcies a que la mutació no m’havia afectat al cervell, segueixo sent intel·ligent.
Tot aquell que trobi aquesta nota, que no entri al vestuari! muahhh ja ja ja ja!
Eduuu

Cristopher R.

Aquesta història tracta d’un noi, que  per cert es diu Javi, ell tenia una molt bona amiga,Laia, però aquesta noia no era normal, sinó que era una noia malvada ,també apodada Cruela de Vil, si com la dels 101 dalmates, però els seus pares, també malvats , li van posar aquest nombre per obligació dels seus avis. La Laia fins als 12 anys, que és quan es passa per la pubertat, va notar que es convertia en una noia malvada passant per unes fases:primer el seus cabell es van tornar de color lila per que abans els tenia ros.
Llavors a en Javi el va deixar sol i es va anar tornant cada vegada més solitaria i cada vegada més dolenta. Un dia la Laia va demanar als seus pares un gos, però ella no sabia que aquell gos no era humà sinó que era com un super cangur, perquè totes les bruixes principiants han de tindre un.
Quan li van donar aquell gos, ella el va nomenar Rambo, que era de color blanc i una miqueta gris. Un la Laia va començar a faltar a l’escola i tots es van preocupar sobretot en Javi.
Ell va anar a la seva casa per donar-li els deures del dia següent i es va trobar a ella i al seu gos fent coses de bruixes. En Javi es va espantar i va sortir tant corrent que va ensopegar amb la paperera i va sonar un soooo……….que fins i tot els pares d’en Javi el  van sentir. Al dia següent la Laia , va anar a la casa d’en Javi per dir-li tot el que havia passat l’altre dia  i ella li va dir que quedaria amb ell el dia 18/08/2011 a les taquilles del col·legi. Al dia següent, va anar a on li va dir que aniria i ella va estar allà com va dir i estava amb el seu gos Rambo. Li va dir que aquell gos era especial, que el seu gos li havien donat els seus pares. Li va explicar que ella era una bruixa, però que no era com els seus pares  era bona. Li va dir que ella lluitava contra els seus propis pares. Aquella batalla va acabar quan la Laia va acabar amb els seus pares.
Al final ella i el Javi quan van ser grans es van casar i van tenir un fill que es deia Rambo com el seu gos.

Alba

Això és una història de l´espai.
Una nau es dirigia a l’Igximura una nau minera intergalàctica, l’Aisac és un noi recluta per la nasa. L’Aisac s’embarcava en l’Iximura per rescatar als sobrevivents de la invasió dels extraterrestres, els extraterrestres eran persones contagiades per el virus. L’Aisac tindrà que sobreviure als atacs dels monstres que el volen matar i trossejar-los per després convertir-los en un d’ells .
Quan va entrar a l’Iximura va veure sang uns cadàvers sense cap, peus, brasos tallats per la meitat, el va atacar un dels extraterrestres.
Ell no sabia on era el seu punt feble. Fins que li va atacar a les extremitats. A la nau va trobar a un home no infectat pel virus, van anar al monorail que hi havia. Al mono rail es van trobar amb un extraterrestre que va agafar a l’home i el va tallar per la meitat hi va morir al instant.
L’Aisac no el va poder disparar perquè ja s’havia escapat.
L’Aisac va anar a rescatar a la capitana de l’Iximura una pedra màgica que tornava bojos a les persones i als extraterrestres. L’Iximura va viatjar al planeta dels alienígenes. L’Aisac va deixar la pedra però la capitana es va sacrificar. L’Aisac tenia un problema, tenia que lluitar amb el capità definitiu que era gegant i a més tenia que destruir-lo ràpidament perquè s’acostava un asteroide més gran que el planeta que anava a impactar. El gegant era molt dur però l’Aisac el va matar i va fugir ràpidament.
Una vegada a la nau l’Aisac es va treure la mascara però se li havia internat un monstre potser que ell estiga mort o que hagi sobreviscut.
Cesar

Hi havia una vegada a una estació de metro que va succeir una cosa que mai s’havia vist.
Diuen que l’any 1998, un nen va caure a la via del tren i va morir, el seu cadàver mai es va trobar. Moltes persones diuen que la policia va pensar que el millor seria dir que tot era mentida per no alarmar a la gent del poble.
Van passar dos anys i van descobrir que l’esperit del nen estava rondant per l’estació. El va descobrir el senyor de la neteja i va decidir dir-ho a la policia.
La policia davant d’aquest cas no sabia que fer i van decidir contractar a un detectiu professional per resoldre el cas.
Dos mesos després va trucar el detectiu i va dir que estava de camí. Quan va arribar es va adonar que allò que havia vist el senyor de la neteja no era més que un carro de neteja, una escombra i un fregall, que quan se reflectia la llum semblava un fantasma.

Ashley

Hi havia una vegada una nena que es deia l’ Iris. A ella li agradava molt llegir llibres de superhomes i superdones. Un dia va anar a una llibreria i es va comprar un llibre que es titulava:
“L’Iris i els malvats popo.” Ella sobretot es va comprar aquest llibre perquè l’introducció era molt bona i a més la protagonista es deia com ella, Iris.
El dia que va comprar el llibre era un dia de pluja i tormenta. Ella es va ficar el llibre entre l’impermeable i es va anar cap a casa corrents perquè ja estava tronant molt fort. Quan anava cap a casa li va caure un tro però no li va fer res. Ella va pensar “bueno, tinc molta sort, no m’ha afectat”; però quan es va ficar a la seva habitació el pensament li va començar a canviar. El seu cos estava canviant. Llavors, va començar a llegir el llibre nou i es va quedar dormida. Va començar a somiar que era un supernena, tal com deia el llibre, que lluitava amb els malvats popo. Quan es va despertar, no va recordar res. Només que una nit va ser una nena,una nena supernena. Estava desitjant llegir-ne el llibre. Però bueno,ella ja sabia com era aquell llibre. Ella estava contenta d’aquest llibre. Estava desitjant tornar-se a comprar un llibre en aquella tenda. També estava desitjant dormir-se. Però això si,amb el llibre. “L’Iris i els malvats popo.”Quan va anar a l’escola, no ho va contar a ningú. Sabía que era un secret. I quan va passar al costat de la llibreria, el llibrer li va ginyar l’ullet..  L’Iris,va somriure.

Zoila