Farem un simulacre
17 març 2011
Fa pocs minuts ens ha arribat la notícia que en aquest segon trimestre faríem un simulacre a l’escola, amb la participació de la Guàrdia Urbana i els bombers de la zona.
Perquè el simulacre sigui més ben fet, no se sap el dia ni l’hora. Només sabem que els llums s’apagaran en un moment determinat del dia i es formarà un col·lapse a les escales.
Esperem els vostres comentaris
Carlos i Carles
Hulk
17 març 2011
Hi havia una vegada un jove de 25 anys que es deia Àlex. Tenia una família: la seva dona Cristel i un fill que es deia Carlos.
L’Àlex tenia dues cares: una era d’un esser humà normal i l’altre la d’un monstre verd gegant, tenia els cabells de color negre, els pantalons curts de color lila, els seus ulls color marró fosc. Sempre anava amb els peus descalços.Era gros i molt fort. Es deia Hulk. Ningú sabia que l’Àlex era el Hulk i tothom pensava que el Hulk era dolent i tenien por.
Alguns policies ho sospitaven i per això un policia va ser voluntari a convertir-se en un altre monstre gegant. Els policies van perseguir a l’Àlex, però ell corria molt i s’aguantava per no convertir-se, però no va poder fer res.
L’altre monstre va lluitar amb el Hulk. El monstre tenia avantatge perquè alguns policies disparaven a en Hulk i també als helicòpters. Llavors el Hulk va trencar un edifici per la meitat, va agafar un tros que va caure i va llençar-lo cap a l’helicòpter, un altre tros el va llençar cap als policies i un altre per al monstre gegant. Per sort, el primer tros va anar a parar a la seva part dèbil, en el seu penis, i després el segon a la cara, així que el monstre va morir.
D’aquesta manera el Hulk va salvar a molta gent que estava en dificultats i a partir d’aquell moment tots van confiar en ell.
Per fi va acabar aquest malson que atemoria a la gent.
Fi
Óscar
La noia guerrera
17 març 2011
Hi havia una vegada una noia que es deia Vanessa. Era una detectiu privada que per les nits, mirant la lluna nova, es convertia en una noia fantàstica que volava i feia mal a la humanitat .
Un dia ella estava tranquil·lament sopant amb un noi molt atractiu que es deia Daniel. De sobte es va convertir en la noia fantàstica i va començar a llençar les taules, agafar a la gent i llençar-la per la finestra,… Però passats uns moments, el Daniel també es va convertir en un noi fantàstic!!! Ell, en canvi, sí feia coses molt bones per la humanitat. Era un noi molt simpàtic i molt bona gent. Sempre era molt atent amb la gent gran, no fumava, ni prenia alcohol, … Així que va lluitar contra la Vanessa.
El Daniel va dir-li que si guanyava ell li donaria una medicina que la salvaria i deixaria de ser una noia fantàstica i aleshores seria una noia normal.
Van lluitar però ell va guanyar i tal i com havia dit va salvar a la Vanessa de ser una noia fantàstica dolenta. I així va ser, a partir d’aquell moment quan mirava la lluna nova, no li passava res, només una petita coseta: li sortia una cua de mico al cul.
Això era perquè la poció que va prendre portava un ingredient equivocat. A ella no li importava portar una cua perquè ja no feia mal a la humanitat. Es va casar amb Daniel, van tenir 2 fills i van ser feliços i van menjar anissos.
Lady Vanessa
Terratrèmol al Japó
17 març 2011
Al Japó hi ha hagut un terratrèmol el passat divendres 11 de març, era molt fort de 8.9 de força. El tercer més fort del món i després del terratrèmol hi va haver un tsunami de 10 metres. Va destruir quasi tot el nord Japó i ara mateix s’està anant a un altre lloc, a Chile.
A la matinada següent hi va haver una fuita radioactiva en una Central Nuclear, van haver de desallotjar el habitants de 40 Km al voltant.
Ni la ciutat més preparada del món ha pogut aguantar aquesta catàstrofe.
Cristopher i Samuel
Un Tsunami al Japó
17 març 2011
El tsunami del divendres passat que va patir el Japó era el més fort dels 140 anys. L’onada tenia 10 metres d’altura. Els japonesos estaven molt ben preparats per si passava un tsunami. A les escoles als nens petits també els ensenyaven com s’han de comportar. Hi havia un edifici que era una oficina que s’estava movent com si estigués gronxant-se. El mar va engolir 3000 persones. Entre elles hi havia un vaixell amb 1000 persones dins. Aquest tsunami va agafar cases, vaixells, cotxes…
Aquest tsunami va arribar a una illa y per Anglaterra.
L’illa es va moure un 5 metres, i va morir 30000 persones perquè no estaven ben preparades.
Patrycja
Fora de l’escola!
17 març 2011
Hi havia una vegada una escola que feia activitats extraescolars. Un dia en Pau, un nen que sempre tenia problemes, es va apuntar a un curs d’esport pensant que hi hauria gent bona, però no, hi havia una nena molt dolenta que sempre se’n reia de tothom… A aquella nena li deien Mata-Nois perquè sempre estava pegant, insultant, criticant…
Un dia a en Pau li va tocar fer un grup amb ella i com que era un poc àgil van perdre per culpa seva. En Pau es va quedar sol al vestuari i com plovia li feia por quedar-se sol a l’escola així que es va afanyar. Aleshores es va trobar a la seva enemiga: la Mata-Nois. Ella el va agafar pel coll i el va pegar. En Pau plorant es va quedar sol a la cadira del vestuari.
Al dia següent el Pau excitat va anar a on estava la professora, aleshores la Mata-Nois li va dir:
– Com obris la boca, et tallo el cap.
Llavors en Pau es va callar. Un mes més tard, en Pau es va cansar i li va donar una bufetada a la Mata-Nois (ben bé que s’ho mereixia).
La Mata-Nois que en realitat es deia Naira, va fer un gest dient:
– Ah Pau, ja ets uns dels meus!
Aleshores en Pau li va contestar:
– Ah Naira, deixa’m una mica en pau, d’acord?!
Aleshores en Pau se’n va anar.
I així va ser com en Pau va ser més fort que la Naira.
Montse
Barça vs Madrid
17 març 2011La final de la copa del rei es decidirà entre el F.C.Barcelona i el Real Madrid, uns dels millors equips del món, es disputarà a l’abril.
Ara només s’ha d’esperar al resultat del clàssic i decisiva final de la Copa del Rei. El comentarem al mes d’abril!
Fins després.
Cristopher i Samuel
Ah i per cert:
Forçaaaaa Barçaaaaa!
Els Rando
17 març 2011Una vegada fa molt de temps hi havia una família molt rica i viciosa, ells eren els Rando. Eren el pare, la mare i la nena. Una nena molt bona comparada amb la seva família, era un àngel molt bona persona. Es deia Laura, a ella li agradaven molt les joguines sobretot les nines.
Un dia, passejant per una carretera elegant, la nena va veure un senyor amb un petit mercat. La nena havia vist
una petita nina amagada per aquell petit mercat, una nina que canviaria tota la seva vida. La nena li va dir a la seva mare que volia aquella nina molt i molt. Llavors la mare li va dir al senyor que si li podia donar la nina, el senyor li va dir que era molt cara, la senyora presumida va dir que per a ella no era res car. El senyor li va advertir que aquella nina era d’una nena que va morir i el seu cos es va endinsar en la nina. La senyora creguda va respondre que ella no creia en aquestes coses. El senyor en veu molt fluixeta va dir que la senyora havia de començar a creure en aquelles coses perquè aquella nina li anava a donar tota la mala sort del món i que possiblement també anava a perdre a la seva filla. En un instant el senyor es va esfumar com per art de màgia.
Quan va arribar a casa seva la nena va agafar la nina i la va començar a pentinar, llavors en aquell precís instant la nina va girar el cap i va obrir la boca i d’un moment a una altre la nena va desaparèixer com si res hagués passat, la nina en un tres i no res es va fer cendra i es va desintegrar.
Ningú va saber què havia passat, uns deien que la nina estava endimoniada i uns altres que la nena va desaparèixer i mai van tornar a veure aquells ulls de nena bonica. Des que havia passat això, la mare va començar a creure en aquelles coses de fantasia segons deia ella.
Daniela











Comentaris recents