Els invasors de la web!

Us parlaré d’en Carlos té 11 anys i el seu aniversari és el 22 de Juliol. És alt porta ulleres, té els ulls de color blau i calça un 46. És extrovertit, no és ni xerraire ni callat i és molt divertit. Li agrada la carn arrebossada i les patates fregides i diu que es al·lèrgic al peix. El seu color preferit és el blau. Li agrada l’esport i fa bàsquet en el poliesportiu les planes .

En Carlos estudia molt però en els examens es posa nerviós. De gran vol ser camioner o conductor de trens. Sempre fa els deures.

L’alba té 11 anys. Va néixer el dia 11/8/1.999 exactament. És una miqueta tímida però quan ja et coneix és extravertida, juganera i a la vegada divertida. Encara que estaria bé que en els moments de silenci no xerrés tant.
Li agrada la lasanya però també la carn i el peix, el que menys li agrada són els vegetals. El seu color preferit és el vermell. Li agrada el bàsquet i juga en un equip. El seu cantant preferit és en Justin Bieber.
És una miqueta estudiosa i gairebé sempre fa els deures. De gran no vol ser res perquè encara no ho té decidit. La seva assignatura preferida és l’educació física. Ja sap a quin institut anirà i té curiositat per anar-hi.

El Tibidabo és un parc d’atraccions situat a dalt d’una muntanya de Barcelona.
Per pujar es pot en Funicular i en cotxe.
La gent que és tibiclub (soci o sòcia del parc) entra al funicular i al parc d’atraccions gratuïtament.
Hi ha tres tipus d’atraccions:
-Por: Hotel Krugüer, castell misteriós, el tren de la bruixa…
-Infantil: el tio-vivo, la caiguda lliure, Alaska, els globus, caballers o els trens…
-Adult: Muntanya russa, el tren de la mina, les caidares voladores, etc etc….
Per a nosaltres tres és molt divertit.

Sandra, Tamara i Montse

Una vegada en una escola de Speter s’havia creat un virus, però no era un virus normal, si el menjaves et transformaves en zombie. Un dia vaig treure una bossa de llaminadures de la màquina de l’escola, mentre les menjava, vaig notar una sensació estranya: m’estava tornant pàl·lid i molt pelut.
A l’endemà quan em vaig aixecar de llit i em vaig mirar al mirall em vaig espantar, no era jo! Tenia pèl per tot arreu, les ungles molt llargues, se’m notaven molt les venes de tot el cos… M’estava convertint en un zombie!
Quan vaig arribar a l’escola tots els nens se’n reien de mi, corrents vaig anar al vestuari a amagar-me. Quan em vaig mirar en el mirall del vestuari vaig veure que ja estava completament transformat, sentia que tenia moltes ganes de menjar carn fresca,
tot aquell que entrés al vestuari me’l menjaria. Però gràcies a que la mutació no m’havia afectat al cervell, segueixo sent intel·ligent.
Tot aquell que trobi aquesta nota, que no entri al vestuari! muahhh ja ja ja ja!
Eduuu

Cristopher R.

Aquesta història tracta d’un noi, que  per cert es diu Javi, ell tenia una molt bona amiga,Laia, però aquesta noia no era normal, sinó que era una noia malvada ,també apodada Cruela de Vil, si com la dels 101 dalmates, però els seus pares, també malvats , li van posar aquest nombre per obligació dels seus avis. La Laia fins als 12 anys, que és quan es passa per la pubertat, va notar que es convertia en una noia malvada passant per unes fases:primer el seus cabell es van tornar de color lila per que abans els tenia ros.
Llavors a en Javi el va deixar sol i es va anar tornant cada vegada més solitaria i cada vegada més dolenta. Un dia la Laia va demanar als seus pares un gos, però ella no sabia que aquell gos no era humà sinó que era com un super cangur, perquè totes les bruixes principiants han de tindre un.
Quan li van donar aquell gos, ella el va nomenar Rambo, que era de color blanc i una miqueta gris. Un la Laia va començar a faltar a l’escola i tots es van preocupar sobretot en Javi.
Ell va anar a la seva casa per donar-li els deures del dia següent i es va trobar a ella i al seu gos fent coses de bruixes. En Javi es va espantar i va sortir tant corrent que va ensopegar amb la paperera i va sonar un soooo……….que fins i tot els pares d’en Javi el  van sentir. Al dia següent la Laia , va anar a la casa d’en Javi per dir-li tot el que havia passat l’altre dia  i ella li va dir que quedaria amb ell el dia 18/08/2011 a les taquilles del col·legi. Al dia següent, va anar a on li va dir que aniria i ella va estar allà com va dir i estava amb el seu gos Rambo. Li va dir que aquell gos era especial, que el seu gos li havien donat els seus pares. Li va explicar que ella era una bruixa, però que no era com els seus pares  era bona. Li va dir que ella lluitava contra els seus propis pares. Aquella batalla va acabar quan la Laia va acabar amb els seus pares.
Al final ella i el Javi quan van ser grans es van casar i van tenir un fill que es deia Rambo com el seu gos.

Alba

Això és una història de l´espai.
Una nau es dirigia a l’Igximura una nau minera intergalàctica, l’Aisac és un noi recluta per la nasa. L’Aisac s’embarcava en l’Iximura per rescatar als sobrevivents de la invasió dels extraterrestres, els extraterrestres eran persones contagiades per el virus. L’Aisac tindrà que sobreviure als atacs dels monstres que el volen matar i trossejar-los per després convertir-los en un d’ells .
Quan va entrar a l’Iximura va veure sang uns cadàvers sense cap, peus, brasos tallats per la meitat, el va atacar un dels extraterrestres.
Ell no sabia on era el seu punt feble. Fins que li va atacar a les extremitats. A la nau va trobar a un home no infectat pel virus, van anar al monorail que hi havia. Al mono rail es van trobar amb un extraterrestre que va agafar a l’home i el va tallar per la meitat hi va morir al instant.
L’Aisac no el va poder disparar perquè ja s’havia escapat.
L’Aisac va anar a rescatar a la capitana de l’Iximura una pedra màgica que tornava bojos a les persones i als extraterrestres. L’Iximura va viatjar al planeta dels alienígenes. L’Aisac va deixar la pedra però la capitana es va sacrificar. L’Aisac tenia un problema, tenia que lluitar amb el capità definitiu que era gegant i a més tenia que destruir-lo ràpidament perquè s’acostava un asteroide més gran que el planeta que anava a impactar. El gegant era molt dur però l’Aisac el va matar i va fugir ràpidament.
Una vegada a la nau l’Aisac es va treure la mascara però se li havia internat un monstre potser que ell estiga mort o que hagi sobreviscut.
Cesar

Hi havia una vegada a una estació de metro que va succeir una cosa que mai s’havia vist.
Diuen que l’any 1998, un nen va caure a la via del tren i va morir, el seu cadàver mai es va trobar. Moltes persones diuen que la policia va pensar que el millor seria dir que tot era mentida per no alarmar a la gent del poble.
Van passar dos anys i van descobrir que l’esperit del nen estava rondant per l’estació. El va descobrir el senyor de la neteja i va decidir dir-ho a la policia.
La policia davant d’aquest cas no sabia que fer i van decidir contractar a un detectiu professional per resoldre el cas.
Dos mesos després va trucar el detectiu i va dir que estava de camí. Quan va arribar es va adonar que allò que havia vist el senyor de la neteja no era més que un carro de neteja, una escombra i un fregall, que quan se reflectia la llum semblava un fantasma.

Ashley

Us parlaré de la meva amiga Melani. Ella ha nascut el 8 d’octubre de 1999 i té 11 anys. Té el cabell marró i els ulls marrons. El seu caràcter és tímid i és molt juganera amb mi i amb la nostra amiga Anabel. El seu color preferit és el rosa, li agraden els gats i menjar pizza. Li agrada molt un cantant molt famós que es diu JUSTIN BIEBER per a ella és un cantant molt guapo (bé a qui no li agrada?).
Ella de gran vol ser model. Quan es proposa estudiar treu molt bones notes. Quan tenim un examen i ens deixen temps per estudiar som un bon equip. Ella fa els deures quan els entén i la seva assignatura preferida és plàstica. Encara és molt aviat per pensar en l’institut i no sap a quin anirà.
La seva amiga Andrea.

Hola! Ara parlaré de la meva amiga Andrea. L’Andrea té 11 anys va néixer a Bulgaria el dia 16-12-99. Té el cabell de color negre
i els ulls marrons. El seu menjar preferit és la pizza i la seva cantant preferida es Selena Gomez.
La seva assignatura preferida es l’anglès i el català. A classe és molt bona estudiant i a vegades m’ajuda a fer els deures quan no els entenc. És molt tímida. El seu color preferit és el vermell. Els animals que més li agraden són els gats i els gossos. Ella de gran vol ser tenista professional. Sobre l’institut ja sap a quin anirà.
La seva amiga Melani

Hi havia una vegada una nena que es deia l’ Iris. A ella li agradava molt llegir llibres de superhomes i superdones. Un dia va anar a una llibreria i es va comprar un llibre que es titulava:
“L’Iris i els malvats popo.” Ella sobretot es va comprar aquest llibre perquè l’introducció era molt bona i a més la protagonista es deia com ella, Iris.
El dia que va comprar el llibre era un dia de pluja i tormenta. Ella es va ficar el llibre entre l’impermeable i es va anar cap a casa corrents perquè ja estava tronant molt fort. Quan anava cap a casa li va caure un tro però no li va fer res. Ella va pensar “bueno, tinc molta sort, no m’ha afectat”; però quan es va ficar a la seva habitació el pensament li va començar a canviar. El seu cos estava canviant. Llavors, va començar a llegir el llibre nou i es va quedar dormida. Va començar a somiar que era un supernena, tal com deia el llibre, que lluitava amb els malvats popo. Quan es va despertar, no va recordar res. Només que una nit va ser una nena,una nena supernena. Estava desitjant llegir-ne el llibre. Però bueno,ella ja sabia com era aquell llibre. Ella estava contenta d’aquest llibre. Estava desitjant tornar-se a comprar un llibre en aquella tenda. També estava desitjant dormir-se. Però això si,amb el llibre. “L’Iris i els malvats popo.”Quan va anar a l’escola, no ho va contar a ningú. Sabía que era un secret. I quan va passar al costat de la llibreria, el llibrer li va ginyar l’ullet..  L’Iris,va somriure.

Zoila

No em recordo ben bé que va a passar ,però va succeir…
Era dilluns, casi un dia qualsevol, va vindre un noi a la classe on eren la Laura i la Lucia que estaven fent un treball per a l’escola.
Tot semblava normal fins que va arribar aquell noi.
Es deia Ivan i tenia 12 any, quan les nenes tenien 11 anys. La directora va arriar a la classe per donar la benvinguda al nen nou.
El Ivan semblava un xicot de bona pasta.
Però tenia un secret…ell no era el Ivan, ell era altra persona, o sigui que ell era un segrestador i no en tenia 12 anys sinó que en tenia 23 i era un home que era molt baixet i es podia confondre amb molta facilitat.
Les nenes al principi pensaven que era un noi molt eixerit i bon nano, però al llarg del temps van saber que ell era un segrestador i van trucar a la policia.
Tot va sortir com tots es pensàvem.
Ell es va anar a la presó per tota la seva vida.
Va anar genial, tot como ho esperàvem. La policia les va donar les gràcies i va anar perfecte.

Fernanda

Hi havia una vegada uns amics, Luigi, Mario i una tortuga ninja que van anar a la piscina i van estar una bona estona. Després d’una estona van sortir de la piscina i van anar al vestíbul per agafar el dinar (uns entrepans i coca-coles). Van menjar i després van fer la migdiada. Es van dormir una hora i mitja. En aquella estona van tindre un somni, molt guay. En ell apareixien Luigi, Mario i la tortuga fent surf a la piscina. A les 17:30h de la tarda es van aixecar i van anar de nou al vestíbul.
Al arribar al vestíbul , es van dutxar, però hi havia un noi que li va dir al Lugi:
-Què fas en sense roba?- en Lugi va respondre:
-Mira noi estem en un vestuari de nois i no pasa res que estigui així.
Mentres tant el Mario i la Tortuga ninja es morien de la rialla.
Després d’una estona es van barallar en Luigi i l’altre noi que es deia Marcos , perquè a el Marcos no li agradava que en Luigi estigues sense roba.  El Luigi es va enfadar i li va donar un cop de puny i el va deixar somiant.

Aaron Daza.