Els invasors de la web!

Després del cop al cap estic força millor. I sabeu què li vaig regalar a la  Jana? El meu amor, però no li va agradar. Ara us explicaré que em va passar ahir. Era diumenge al matí i sempre faig plans amb els meus amics: anar al bosc que està a uns 3 km des de casa meva, anar a la platja… però aquell dia, jo i el Rafa per votacions, vam decidir anar al cinema. Vam escollir la pel·lícula de por i l’Anna volia la d’acció, però no va guanyar.
La peli es deia “La bruixa i els seus encantaments”. No es veia terrorífica però en una escena em vaig espantar i vaig sortir corrents. Oi que  vosaltres alguna vegada heu tingut por? Doncs així em sentia jo, quequejant.
Més tard, ja a casa, vaig anar a la meva habitació i, no ho digueu a ningú, em vaig fer pipí a sobre i tot, no vaig poder dormir. No sabia què em passava i vaig trucar a l’Anna.
– Hola!
– Queeè? -va dir una veu estranya.
– Ets tu l’Anna?
– Marc? Què fas trucant a aquestes hores? – No m’havia adonat que eren dos quarts de quatre de la matinada i no sabia que ella dormia.
– Perdona, no volia molestar-vaig dir jo.
– Què vols?
– No puc dormir per aquella peli, què puc fer?
– Si et dic la veritat, no tinc ni idea.
I em va penjar el telèfon. No sabia què fer i vaig intentar dormir.
Ringgggggggg, ringggggggg… Era aquell soroll insuportable que escolto cada matí. Em vaig mirar al mirall. Tenia els meus ulls com a tomàquets i feia una cara de zombi,… Així no volia anar a l’escola perquè, què diria Jana veient-me així?
Vaig anar a l’habitació de la mare i em vaig posar totes les cremes que vaig trobar per quedar com a nou. A l’escola va anar tot bé. Quan vaig arribar a casa la meva mare m’estava esperant a la cuina. Jo ja sabia que anava a dir però tenia un pla.
– Hola mare, ets la més bonica i bona del món… – no vaig poder acabar la frase, perquè em va agafar de la samarreta i es va dirigir a la seva habitació.
– Què és tot això? Explica’m què ha passat!!
Vaig començar la història, canviant una mica els detalls. Després de tot això, no vaig resultar ferit però sí castigat unes 2 setmanes sense videojocs ni ordinador, tot avorrit a casa. Això segur que us ha passat a vosaltres algun cop, oi que sí?
Vull que m’expliqueu una trastada que algun cop heu fet.
Adéu!!

Shirley

1. Presentació

a) Perquè hem escollit aquest tema?
Hem escollit aquest tema perquè ens agraden els jocs

b) Parts en què es basarà?
Es basarà en els jocs, en què són els jocs i per a què serveixen

c) Què volem saber?
Volem saber com són els jocs d’alta acció.

d) A on hem anat a cercar la informació?
A Internet, als germans i cosins que tenen aquest joc.

2. Nucli

Els jocs es poden jugar com per exemple (en la Play Station 3 o l’ordinador perquè els videojocs d’acció són els millors del món).

Viu i respira com Ezio, el llegendari Mestre Assassí, ajuda’l en la seva lluita en contra de la poderosa Orde dels Templers. En aquesta ocasió viatjarà fins a la més increïble de les ciutats italianes, Roma, centre de poder, corrupció i avarícia, des d’on pretén colpejar el seu enemic on més mal pot fer-li, al mateix cor.
Vèncer els corruptes tirans que s’hi trobarà requerirà tota la seva força, i posarà a prova el seu lideratge, ja que aquest cop Ezio comandarà una germandat que lluitarà al seu costat. Només treballant junts aconseguiran els assassins vèncer els seus enemics.
Per primer cop trobem en un joc d’Assassin’s Creed un mode multijugador, que enriqueix el joc en gran mesura i n’augmenta les hores de gaudi. Els jugadors poden escollir dins d’una àmplia gamma de personatges ben diferenciats, cadascun amb les seves pròpies armes i tècniques, i mitjançar la seva habilitat davant d’altres jugadors de tot el món en diferents modes de jocs.

Gran Turismo 5 suposa la culminació de deu anys de desenvolupament d’experiències de conducció hiperrealistes, realitzades en estreta col·laboració amb la indústria automobilística de competició. Els jugadors podran posar a prova les seves habilitats en una comunitat global de pilots, sobre l’asfalt dels circuits més emblemàtics del món, al volant de vehicles, com el Mercedes SLS AMG, que deixaran sense alè els afeccionats al volant pel seu realisme, disseny i resposta física. En total hi ha representats més de mil cotxes reals. Experimenta un realisme sorprenent, una física d’infart, emocions a gran velocitat i un complet desplegament de glamour internacional sobre rodes, mentre competeixes contra els teus amics a casa o en línia contra campions de tot el món, i augmentes la teva col·lecció amb els millors cotxes que hagin trepitjat mai l’asfalt. Torna un dels jocs de conducció més venuts del món, ple de noves característiques, noves carreres i noves experiències

3. Conclusió
Opinió i reflexió de tot el conjunt.

Ens ha agradat aquest tema perquè parlava del videojocs.

Omar, Diego i Fermín

Bé, seguim amb la 4a part de les històries i coses fantàstiques que passen en el cole.

Us parlaré de l’energia.

El dilluns vam fer un taller. Vam parlar de l’energia solar, la hidràulica, l’eòlica …etc. No ens ho vam passar massa be perquè tothom sap que allò no era el més divertit de tot i vam començar!!!
Pobre noi, estava traient fums pels queixals i tot, vermell com un tomàquet, mentre que està fent el taller. Per cert, té la veu molt forta, als que estàvem al davant ens feien mal les orelles.

No ho digueu es un secret shhhhhhhhhhhhh!!

I això es tot per avui en les històries del Bilal..

Bilal

Knut el oso del zoo de Berlín, falleció hace pocos días. Fue hallado sin vida el sábado flotando en una piscina del zoo. Hace cuatro años el oso Knut se hizo famoso al ser cuidado con biberón y se convertió en atracción turística. El zoo de Berlín abrió una parada con camisetas, gorros, tazas, calendarios y lápices en honor del oso Knut.
La tienda está teniendo bastantes visitantes y clientes.

(Resumen de una notícia extraída del diario ADN)

Sandra

Tots els bespres en tornar del col·legi uns nois tenien el costum de anar a jugar al jardí del jagan.
Era un gran jardí solitari, amb una jespa verda i suau. Brillaven aquí i allà buniques flors sobre el terra, i hi havia dozenes de presseguers que a la primabera es cobrien am una dalicada floració blanca i rosada i que, a la tardor, donaven vells fruits.
Els pardals, posats sobre les rames, cantaven tan delisiosament, que els noiets interrompien abitualment els seus jocs per a escoltar-los.
-Què felissos som aquí! -es deien els uns als altres.

(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)
Correcció: vespres, gegant, gespa, boniques, dotzenes, primavera, amb, delicada, deliciosament, branques, habitualment, feliços.

Aquesta noia es diu Julissa té 11 anys, el seu aniversari és l’11 de febrer. Ella és una mica baixeta i prima, xerraire quan està amb les seves amigues, molt juganera a classe i se’n riu de tot si es dóna un cop al cap també riu. El seu color preferit és el lila, el menjar favorit són els macarrons, la seva música preferida és el pop i l’esport que li agrada molt és el “balon-platja”. El seu color de cabell és marró fort com els seus ulls.
El seu animal preferit és el gos i el conill. La seva assignatura preferida és l’educació física. Ella ja sap a quin institut anirà. És molt bona nena i molt bona amiga.

Hola!!!! Aquesta és la meva amiga Alejandra, ella va néixer l’any 1999 el dia 8 de gener, té 12 anys. Ella és alta, el seu color de la pell és de color canyella. Els seus ulls són de color marró fort i el seu cabell és de color negre. El seu menjar preferit és la paella de marisc. Els seus colors preferits són el negre, el blanc i el vermell. És una mica xerraire, riu molt i juga en classe. El seu animal preferit és el gos. Li fa una mica de por anar a l’institut i ja sap a quin anirà.

Hola nois, sóc a la infermeria, us preguntareu per què.
Doncs hi ha una noia que es diu Jana. Era el seu aniversari , i és clar, no sabia què regalar-li i estic boig per ella….
Tres hores abans estava parlant amb el Rafa… llavors la vaig veure, tan maca, tan bonica,… aaaaaiiiiiii…..
Tornant a la història… vaig recordar el seu aniversari: el 9 de setembre .
Vaig anar a preguntar al Rafa però ell no entén de noies. Qui em podia ajudar era l’Anna, em va dir que havia d’investigar tot allò que li agradés. I jo com sóc tan tossut, vaig decidir seguir-la a tot arreu.
Primer es va quedar al lavabo quasi mitja hora, va sortir i va anar a parlar per telèfon, una altra mitja hora, fins que vaig descobrir una cosa molt interessant i vaig veure que parlava amb un noi més gran que ella, com uns 5 o 6 anys. Em vaig quedar de pedra i com un ximple. Vaig començar córrer i de sobte em vaig veure al terra. M’havia donat un cop al cap. Un professor em va veure i em va portar a la infermeria i aquí em veieu ben trist
Després van venir tots els companys de la classe per acompanyar-me i de sobte vaig escoltar que l’Anna parlava amb la Jana i li deia:
– On està el teu oncle?
– Marxava avui, m’esperava a la sortida de l’escola.
Em vaig quedar bocabadat, aquell noi que vaig veure amb ella era el seu tiet! Ja em semblava que eren una mica semblants… Després per assegurar-me li vaig preguntar a l’Anna i ella em va dir:
– Jo creia que tu ja ho sabies, que has parlat amb ella?
– Sí, no és que la vaig seguir -vaig dir
– Si que estàs boig! jajaja…

Shirley

Era una nit molt freda i fosca d’hivern, com tots els dies a Edimburg, l’Stela sovint pensava en què seria de la seva vida si continuava vivint en aquella ciutat plena de foscor. Li semblava que els dies cada vegada eren més curts i la vida se li anava molt ràpid. Tenia 12 anys però faltaven dos dies per al seu aniversari. Va passar aquell dia i ja només li faltava un per fer 13 anys.
L’ Stela sempre havia estat una nena molt bona, responsable, estudiosa i molt educada, però no només amb els seus pares sinó que també ho era amb la gent desconeguda.
Feia ja un any més o menys, quan complia dotze, que les seves amigues i ella passaven per la pubertat i notaven canvis, algunes es començaven a portar-se malament, d’altres començaven a fumar, a beure i fins i tot algunes a drogar-se.
Però l’Stela va notar canvis diferents, no sabia com però els cabells se li van anar tornant liles, cada vegada li agradaven els colors més foscos, com per exemple ara el seu color preferit era el negre. El que l’Stela no sabia era que la seva mare era una bruixa, però no una bruixa com totes les que us imagineu, s’assemblava molt a una persona humana comuna, tant que no et podies adonar.
A part de tot això l’ Stela havia notat aquells canvis perquè ella també era una bruixa, tot i que encara que ella no ho sabia.
Ho va saber quan un dia la va trobar parlant amb el seu pare molt preocupada per això de les bruixes, va escoltar que li ho dirien al dia següent (el dia del seu aniversari).
Quan va escoltar tot això es va sentir molt decepcionada amb els seus pares, sobre tot amb la seva mare que era en qui més confiava. Va arribar el dia del seu aniversari i els seus pares se’n van adonar que li passava alguna cosa. Ella com que mai els havia mentit els va dir que
estava així pel que havia escoltat la nit passada. Els seus pares ho van lamentar moltíssim perquè no volien que ho sabés d’aquella manera.
Van parlar i ho van solucionar tot , després d’aquell dia l’Stela va canviar totalment, la seva vida va ser més divertida, va aprendre coses noves. Però en un accident la seva mare va morir així que ella i el seu pare van viatjar a un altre lloc per a viure millor i ho van aconseguir.
La vida de l’Stela va ser una història que al llarg de la seva vida molts han explicat, algunes vegades canviant alguna cosa i d’altres no.

Daniela

Fa pocs minuts ens ha arribat la notícia que en aquest segon trimestre faríem un simulacre a l’escola, amb la participació de la Guàrdia Urbana i els bombers de la zona.
Perquè el simulacre sigui més ben fet, no se sap el dia ni l’hora. Només sabem que els llums s’apagaran en un moment determinat del dia i es formarà un col·lapse a les escales.

Esperem els vostres comentaris

Carlos i Carles

Hi havia una vegada un jove de 25 anys que es deia Àlex. Tenia una família: la seva dona Cristel i un fill que es deia Carlos.
L’Àlex tenia dues cares: una era d’un esser humà normal i l’altre la d’un monstre verd gegant, tenia els cabells de color negre, els pantalons curts de color lila, els seus ulls color marró fosc. Sempre anava amb els peus descalços.Era gros i molt fort. Es deia Hulk. Ningú sabia que l’Àlex era el Hulk i tothom pensava que el Hulk era dolent i tenien por.
Alguns policies ho sospitaven i per això un policia va ser voluntari a convertir-se en un altre monstre gegant. Els policies van perseguir a l’Àlex, però ell corria molt i s’aguantava per no convertir-se, però no va poder fer res.
L’altre monstre va lluitar amb el Hulk. El monstre tenia avantatge perquè alguns policies disparaven a en Hulk i també als helicòpters. Llavors el Hulk va trencar un edifici per la meitat, va agafar un tros que va caure i va llençar-lo cap a l’helicòpter, un altre tros el va llençar cap als policies i un altre per al monstre gegant. Per sort, el primer tros va anar a parar a la seva part dèbil, en el seu penis, i després el segon a la cara, així que el monstre va morir.
D’aquesta manera el Hulk va salvar a molta gent que estava en dificultats i a partir d’aquell moment tots van confiar en ell.
Per fi va acabar aquest malson que atemoria a la gent.
Fi

Óscar