Els invasors de la web!

Vet aquí una vegada en les precioses muntanyes de París hi vivia l’alienígena més famós que mai havia existit, es deia Berni.
Berni tenia una vida més normal del que semblava, fins que un dia es van posar a talar els arbres de la muntanya. Aquell dia va treure la seva fúria interior i es va disposar a atacar a tothom que trobava. Justament per allà estaven uns reporters del Canal 2 de notícies i ho van gravar tot. En sentir la notícia va esclatar l’alerta entre els ciutadans i les ciutadanes de Downtown. Van fer que les tropes defensores elevessin l’alerta de color taronja a color vermell, però de sobte es va aturar l’alerta: Berni havia marxat de la Terra. Les forces locals van posar-se les medalles però qui el va aniquilar va ser en coronel Mr. Brown. Li va ser concedit el premi Nobel de la Pau. Conte contat aquest conte ja s’ha acabat.

Carlos

Era una vegada un noi es va barallar amb una bruixa i ella li va fer un encanteri, el va convertir en un monstre. Ell molt trist es va amagar en un castell esperant que alguna princesa el rescatés i que l’alliberés de l ‘encanteri.
Al poble moltes princeses volien anar a buscar-lo, però elles no eren capaces de posar-se una armadura. Hi havia una noia que es deia Namia i el seu pare l’insistia per què anés a trobar-lo. Així que ella després de molt pensar-ho, no es va negar. Es va posar l’armadura de la seva mare, que tenia guardada de quan va rescatar al seu pare, va agafar l’espasa i va marxar cap al bosc. En un camí molt estret va caure i va entrar. De sobte va veure un castell molt gran i va decidir entrar.
– Sóc la princesa que ve a alliberar-te d’aquí – va dir ella.
De sobte algú va baixar les escales i va dir:
-No em miris, he de fer-te un petó perquè desaparegui l’encanteri – Dient això, va sortir del seu amagatall i ho va fer, però ella li va donar una bufetada.
– No ho entenc!! Perquè no ha desaparegut?
– Com que no ha desaparegut? – va dir ella molt estranyada.
Va mirar-lo, es va espantar i es va dirigir cap a la porta. I ell va dir:
– Què fas? On vas? No tinguis por! No te’n vagis si us plau! Estic sol i vull un amic… – ho va dir plorant, així que ella es va quedar amb ell per no deixar-lo sol.
Va passar molt temps, cada vegada els agradava més estar junts.  Fins que un dia van anar a la platja, ell tot alegre li va dir:
– Ets molt bona amiga.
De sobte es va transformar en el qui era!
– Què bé! T’has transformat! – va dir ella.
Ell la va mirar i li va fer un petó.
– Gràcies -va dir i tot seguit van anar cap al poble per casar-se.

Shirley

Eren les vuit del matí quan la mare em va llevar per anar al col·legi. Avui crec que el nostre professor no vindrà perquè ahir no es trobava bé.
Quan vaig arribar a l’escola l’Anna em va dir que no havia vingut en Tom. Jo amb la resta de companys ens preguntàvem qui seria el professor que ens donaria classe. Més tard va venir el director per comunicar-nos que en Tom, com té febre estarà uns dies de baixa. El substituirà una professora que es diu Teresa. Com seria aquella professora?
Quan va entrar per aquella porta vaig veure que era una noia jove, els seus ulls eren blaus i el seu cabell de color marró. Va dir:
– Hola nois, em dic Teresa i seré la vostra professora durant aquest dies, d’acord? – i va continuant parlant, no parava.
Després durant l’estona del pati no hi havia ningú que no parlés d’ella, tothom deia que semblava simpàtica, però jo trobava a faltar el professor i les seves bromes.
Després del pati ens tocava castellà. Ella va obrir els llibres i va dir que començaríem per la pàgina 17, i un company va cridar:
– Si aquesta pàgina ja l’hem feta.
La Teresa es va quedar pensativa i va escriure a la pissarra: “Adivinanzas”. Tots ens vam quedar molt intrigats i ella va dir:
– Farem un joc. Vosaltres us inventeu una endevinalla, però que sigui en castellà. Els altres l’endevinaran.
En Pau va ser el primer va dir:
– Vive en su casa y está en todas partes, ¿qué es?
I un altre va dir:
– El caracol
– Sí! -va cridar en Pau.
Després va ser l’Anna:
– Cuando nací andaba por el suelo y cuando soy mayor me escapo por el cielo..
– La mariposa- vaig respondre jo.
I així amb tots els companys, quan em va tocar a mi em vaig posar com un tomàquet perquè no volia que la meva endevinalla fos la pitjor de totes. Amb veu baixa vaig dir;
– Adivina, adivinanza, ¿qué lleva el burro en la panza?
Uns quants companys van aixecar la mà. Jo creia que sabien la resposta però només preguntaven si podien anar al lavabo.
La Teresa em va mirar i em va preguntar:
– La resposta és l’estómac?
I jo vaig fer-li no amb el cap. Ella va riure i va dir:
– Què és sinó?
– Les mosques!
– Queeè!!!??- va cridar i em va dir que em segués al meu lloc.

Ella ens  en va dir unes quantes però les havíem de pensar per deures.
a) Cuatro gatos en un cuarto,
cada gato en un rincón,
cada gato ve tres gatos,
adivina cuántos son.

b) Pie por pie fueron calzando
hasta los cien que tenía
y para calzarle todas
tardaron más de cien días.

Jo com sóc un ximple, no sé la resposta. Em podries ajudar? Si us plau!!!

ADÉU!

Shirley

Bryant y Gasol hacen suyo el derbi.
Los Lakers están en racha. El derbi de Los Ángeles fue para ellos por 112-104. Kobe Bryant y Pau Gasol volvieron a mostrarse insuperables en ataque.
Kobe sumó 37 puntos, 17 ellos desde la línea de tiros libres y Pau aportó 26 puntos, además de 8 rebotes y 3 asistencias. Los Clippers mantuvieron posibilidades hasta los últimos instantes pero, a pesar de los 22 puntos de Blake Griffin y de los 30 de Mo Williams, no pudieron remontar los 16 puntos de desventaja que llegaron a acumular, aunque llegaron a situarse a solo dos en el último cuarto.

(Resumen de una noticia del periódico elpaís.com)

Sandra.

Hola, sóc la Montse i us explicaré una mica la nova pel·lícula “PIRAÑA 3D”

Tracta sobre un gran terratrèmol marí que allibera a més de 3.000 piranyes prehistòriques. Només amb una mossegada d’aquestes piranyes ja et pot sortir moltíssima sang.

La pel·lícula comença quan un submarinista va a les profunditats d’un llac, aleshores va arribar un tremolor i apareix en una festa. Les piranyes surten del soterrani marí i mosseguen a la gent i…
Si voleu saber més aneu a veure aquesta pel·lícula, us la recomano. Ara en cinemes.

Montse

Dijous hi va haver un terratrèmol a Birmània, Tailàndia i Laos.
Aquest va ser de 6,8 a l’escala de Richter.
Van morir unes 50 persones i unes 40 van quedar ferides.
El terratrèmol es va notar a la Xina.
Per sort aquest terratrèmol no va crear un tsunami.
Es va notar uns 10 segons a Bangkok la capital de Tailàndia.

(notícia extreta del 325.cat)

Patrycja

Aquesta història tracta d’un grup del justiciers que intenten capturar el seu enemic però sempre acaben derrotats.
Després de molts anys, només quedava una justiciera i es dedicava exclusivament a intentar capturar al seu enemic.
Ella va fer tot el possible però era molt difícil perquè ella sola no podia trobar on estava el seu amagatall.
Després d’uns dies buscant la va trobar, va preparar tot el que necessitava, va agafar un taxi perquè la portes a l’estació de tren. Va començar el viatge cap a la gran muralla xinesa.
Quan va arribar, va córrer i va veure al seu enemic. No s’ho podia creure… És clar, va ser una gran sorpresa, l’enemic ara estava fent coses bones per la humanitat!!!!!!!!!
Ella es va quedar mirant per la finestra mentre tornava. Només arribar ja eren les 8 de la nit. Suposadament treballava en una botiga molt cara de la ciutat.
Ella va intentar entrar per veure què hi havia. Quan va entrar va veure una mena de màquina destructora (bé, això deia el cartell de la màquina). Es va apropar però el seu enemic, conegut com “el volador” perquè destruïa tot el  que trobava, va començar a perseguir-la. Ella va intentar fugir però no va poder perquè el volador va activar una trampa. La justiciera no va poder escapar, la corda la va agafar.
– Per què fas coses dolentes? – va preguntar ella.
– Quan era petit, el meu pare em va abandonar, per això vull destruir a tots els pares. Així els nens petits no patiran. – Va respondre ell.
– Si destrueixes a tots els pares, els nens patiran més.
El volador s’ho va pensar millor i va deixar anar a la justiciera, va destruir la màquina i va seure a terra. La justiciera va anar a abraçar-lo. Des d’aquell moment els dos es van dedicar a protegir la Terra.
FI

Andrea

Van intentar jugar a la carretera, però era llena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acavades les seves clases, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretas. Només el jardí del gegant egoista continuava sent ivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interés a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bunica flor va alçar el seu cap sobre la yespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Grácies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la llespa i el gel va revestir de plata tots els abres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estaba ambolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment ximenees.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.

(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)

Me llamo Cristopher Josué Mendoza Martínez vengo de Honduras, Danli, El Paraíso.
Antes de llegar aquí estuve en la Escuela Gabriela Mistral en Honduras.
Soy bueno en muchas clases entre ellas matemáticas (no del todo), ciencias naturales (creo que aquí le dicen Medi) y castellano.
Me gustan muchas cosas pero lo que más me gusta son los videojuegos. También me gusta leer, ver la televisión y escuchar música (en especial el rock cristiano).
Soy ordenado, nervioso y aplicado con los deberes y además memorizo rápido.
Llegue a la escuela hace 4 semanas, es muy diferente a mi país pero no me quejo de estar aquí. Creo que me estoy comenzando a acostumbrar.

Cristopher

Ver mapa más grande

Era un desert on va arribar una noia. Era una noia molt elegant, ben vestida i maquillada. Tenia un cabell molt llarg i bonic. Ningú no sabia la raó de per què estava en un lloc on no hi havia ni centres comercials, ni restaurants…
– Hola!!!!!-va dir.
– Jo sóc la Martina- va continuar.
– I tu?????
De sobte va sortir un noi, no se sabia d’on, i la Martina li va preguntar:
– Per què eres invisible????
– No podia desfer-me de l’encanteri que em vaig posar. – va respondre el noi.
– Però com em veies????
– Jo també tinc superspoders, no pensis que ets l’únic- va dir la Martina tota elegant.
Els dos estaven buscant el seu país “Senhui S.P.” Quina cosa més curiosa, els dos al mateix lloc.
Un dia van discutir massa i va passar una cosa però molt molt greu. Es van canviar totes les direccions, les estacions, els països…
No sabien què fer ni on anar per buscar a Senhui S.P.
Van passar uns quants minuts i va començar a nevar al mig d’un desert. No sabien què va passar i van començar a discutir de nou, això va durar unes quantes hores.
I de nou el món va canviar a la seva posició normal, ells no sabien què passava. En una estona es van adonar. El noi era dolent i la Martina era bona.
Van estar caminant i caminant, no es parlaven els uns als altres fins que van arribar a Senhui S.P. Allà van començar a discutir i una altra vegada va canviar de posició el món.
I ara ja sabeu perquè hi ha terratrèmols i tsunamis en el món.

Patrycja