La història que em va canviar la vida (II)
30 abril 2011Hola sóc l’Anna, em recordeu?
Doncs com us vaig dir que us explicaria què va passar, estigueu atents, mireu:
La Laura i jo vam fer un tracte, es tractava de portar la mateixa roba al dia següent. I així va ser.
Al principi, quan vam pujar al menjador, vam haver de menjar molt ràpid ja que seriem les protagonistes del menjar de tots els nens de l’escola. I així va ser, quan van acabar tots de menjar i van aconseguir fer silenci, la Laura i jo, molt nervioses, vam pujar a l’escenari, tota la gent aplaudia i aleshores molt contentes vam començar a cantar.
Al acabar la gent aplaudia més que al començament, tots ens van felicitar, però a mi em passava pel cap una altra cosa: “Ho he fet bé? Així es fa Anna!”.
Més tard vàrem baixar al pati, tots ens venien a felicitar perquè ho havia fet molt i molt bé.
Ara estic fent més coses perquè el meu somni, com us havia dit a la primera part, és ser part d’un espectacle.
No creieu que ho estic aconseguint?
Montse